Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

10 de febrer de 2009
0 comentaris

Crònica de cinc dies d?un activista sobiranista exiliat a Catalunya. (4er Part i darrera)

Aquesta és la darrera entrega sobra les meves impressions a Catalunya del primer cap de setmana de Febrer. Podeu  llegir els altres articles de la primera part, segona part, i tercera part en aquest bloc.

 

En la tercera part vaig acabar  explicant el que vaig fer el diumenge i en aquest article, el quart, explicarè com va acabar el diumenge,  el que vaig fer el dilluns i dimarts abans de marxar el dimecres cap a Alemanya.

 

El motiu que em quedes fins dimarts, era perquè tenia en aquest dia una reunió molt importat amb un  client, una multinacional companyia farmacèutica catalana.  

(continua)

.

El dilluns vaig passar el temps a casa  treballant amb l’ordinador igual com si fos a l’oficia de Karlsruhe. Però  al matí, a la primera hora vaig anar a Malgrat de Mar a fer unes gestions administratives.

 

Malgrat de Mar, és el poble a on m’he fet gran, vaig arribar amb 11 anys i vaig marxar en fer-ne 40. Tinc molts amics i conec prou gent per dir que realment és el meu poble, malgrat els primers anys vaig viure a Blanes.

 

També és el poble a on vaig començar a fer política, és allà a on vaig ser president de la secció local durant 6 anys, els anys de la travessa del desert d’ERC, del 1994 fins el 2000. Actualment, bé, des de sempre, a l’ajuntament hi manen els socialistes, però ara amb el suport del PP. Si, ho heu llegit correctament, el PSOE de Catalunya i el PP, governen Malgrat de Mar. Perquè?, doncs perquè ERC es l’alternativa real. CiU i Iniciativa també estan a l’oposició, però amb menys suport que ERC perquè varen pactar amb els socialistes les darreres legislatures. En canvi ERC, des de què jo em vaig fer càrrec i fins ara, sempre ha mantingut una coherència amb la seva política en front al caciquisme que s’ha imposat en el PSOE de Catalunya al meu poble. Gràcies a aquesta coherència i fermesa, ERC és la segona força de Malgrat de Mar i tothom espera que sigui el partit que governi a l’ajuntament el dia es pugi vèncer la xarxa de clientelisme que el PSOE de Catalunya a creat dins del poble. Tota una lliçó pels nostres dirigents d’Esquerra.

 

Els actuals companys d’Esquerra, són molt trempats, però tenen molts fronts per lluitar, tant del poble, com de vèncer la incomprensió per part d’un sector de la població a la política de la direcció nacional d’ERC. Estic segur que molts malgratencs els hi pregunten: Com poden pactar amb el PSOE de Catalunya a la Generalitat si ja se sap, de quin peu calça aquesta formació al poble?.

 

El dimarts, després de la reunió per la feina, vaig anar dinar amb una companya del partit i amb un vell patriota, no de d’edat, sinó pel temps que porta en la lluita independentista.

 

Varem parlar de la situació actual, de com veiem el futur i de quines alternatives hi ha en sortir d’aquest atzucac. El panorama no és per tirar coets pel que fa a la representativitat del sobiranisme a nivell polític, però en canvi si que es constata que hi ha un rumor de fons, un malestar en els catalans que diu que això no pot continuar així, que cal actuar, cal forçar un canvi.

 

El dimecres pel matí quan sobrevolava els Pirineus i veia el Canigo majestuosament blanc que em deia “A reveure”, pensava que cony vaig tant lluny de casa!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!