Des de l'Exili

Malgrat els innegables avanços de la medicina encara hi algunes malalties que no tenen tractament curatiu. Una d?aquestes malalties és la malaltia d?Alzheimer. Recomano accedir a la wikipedia per a tenir més informació sobre la historia i els símptomes de la malaltia.

A Catalunya aquesta malaltia ara esta de moda degut que el molt honorable Pasqual Maragall ha anunciat que la pateix. Per aquest fet mediàtic he cercat dins de les meves fonts com és la situació actual respecte als possibles tractaments farmacològics. El resultat és poc esperançador a curt i mig termini.

Les darreres noticies que he tingut accés ens diuen que els medicaments que fins ara es miren per a contrarestar els símptomes no sembla que facin l’efecte desitjat. Per un costat tenim un informe federal dels Estats Units que qüestiona l?eficàcia de l?aproximació farmacèutica amb l?us de medicines antipsicòtiques que algunes fonts proposàvem com a remei pels efectes de la malaltia.

Altres noticies semblen indicar que un tractament existent i aprovat contra algunes malalties immunològiques podria ser eficaç també contra l?Alzheimer, en aquest moments s?està estudiant si realment hi ha un efecte significatiu amb els estudis clínics de doble placebo.

La darrera noticia que he tingut accés ens diu que un estudi científic ha pogut aportar una mica més de llum respecte a l?origen de la malaltia. Per a mi aquesta si que és una bona noticia, ja que per poder curar qualsevol malaltia sempre és millor conèixer la causa que la provoca….

(continua)

En un informe del National Institute of Mental Health dels Estats Units aparegut en la premsa de Seattle el 12 d?octubre d?enguany sobre l?efecte de les medicines antipsicòtiques, la traducció lliure meva de l?anglès be dir el següent :

??Les drogues que van ser prescrites àmpliament per a controlar l’agitació, l’agressió, les al·lucinacions o les falses il·lusions en pacients de malaltia d’Alzheimer en van proporcionar pocs, si n?hi ha, beneficis i molts efectes secundaris, segons un ampli estudi, que va ser anunciat dimecres pasat 11 d’octubre. Les conclusions de l’estudi de l’assaig clínic finançat federalment per a conèixer l’efecte d?aquestes medicines va pintar un quadre molt negre de l’estat del tractament d’Alzheimer.

"Necessitem una nova generació de drogues per a aquestes conductes molt greus de l?Alzheimer, " va dir Dr. Thomas Insel, el director del National Institute of Mental Health. "Aquestes drogues existents no són la resposta per a la majoria dels símptomes". 

Alzheimer és un desordre de les neurones de cervell que danya progressivament la memòria, pensament i la conducta. S’estima que 4,5 milions d’americans i 20 milions en tot el món que tenen la malaltia, la major part d’ells tenen més de 65 anys . En les etapes posteriors de la malaltia, molts pacients experimenten canvis severs de la personalitat i símptomes psicopàtics que provoquen molts problemes als seus curadors. Aquests canvis són sovint el factor determinant en la decisió de la família de col·locar un parent amb Alzheimer en una llar d’ancians. Cap medicines han estat aprovades per a tractar aquests símptomes, però alguns estudis han suggerit que les drogues antipsicótiques desenvolupades per a tractar l’esquizofrènia podrien ajudar. Les drogues duen una "caixa negra" que adverteix amb un fort avís de la FDA (Administració per el control dels aliments i medicines dels Estats Units), sobre un augment del risc de mort en pacients de malaltia d?Alzheimer.

L’últim estudi, s?ha realitzat en 33 dispensaris de les universitats, hospitals i nou oficines de metges en els EUA, per a començar a veure l’eficàcia dels antipsicòtics Zyprexa, Seroquel i Risperdal. Una suma de 421 pacients que demostren moderats símptomes com l?agitació o agressions psicopàtiques van ser assignats a l’atzar per a rebre una dosi del placebo o d’una medicina antipsicòtica durant 36 setmanes. Tots pacients vivien a casa o en un centre especialitzat. 

L’assaig va procurar imitar les condicions del veritable món en que vivien, mesuran l’eficàcia per pacients respecte quan llarg fou el temps en que varen prendre la droga abans deixar-la perquè ells no podrien tolerar l’efecte secundari o perquè no van veure cap millora real. En terme mitjà, els pacients van parar de prendre les seves píndoles després de vuit setmanes, la mateixa durada per a els que varen prendre el placebo. Depenent de la medicina, el 37 per cent al 50 per cent de pacients va interrompre la medicació perquè no funcionava amb ells, i fins el 24 per cent va parar de prendre-la a causa d’efectes secundari, tals com somnolència, obesitat i confusió. En total, el 82 per cent de pacients van deixar les seves medicines abans d?hora.

Les conclusions, descrites en el Diari de Nova Anglaterra de la Medicina, van ser inesperats, segons va dir l’autor principal Dr. Lon Schneider de la Universitat de Califòrnia Meridional. "Pensem que veuríem els avantatges amb aquestes drogues," ell va dir. "Des de punt de vista global nosaltres no guanyem cap eficàcia amb aquestes medicines". Malgrat dels resultats desalentadors, Schneider va dir que les drogues tenien un paper per tractar part dels pitjors símptomes d?Alzheimer. L’estudi va insinuar que alguns pacients individuals potser es beneficiïn de les píndoles, ell va dir. "El missatge d’aquest estudi no pot ser només que aquestes medicines no són útils, però els metges han de canviar o han de discontinuar les medicines si els pacients tenen efectes secundaris o no milloren en setmanes?.

Dr. Claudia Kawas de l?Universitat de Califòrnia, Irvine, que no va treballar en l’estudi, va predir que els metges continuarien utilitzar aquestes medicines perquè no hi ha alternatives. "Els problemes de conducta d´Alzheimer són immensos," Kawas va dir. "En la meva ment, aquest estudi diu que aquestes medicines són fortes i, si s’ha d?utilitzar en dosis altes, haurà efectes secundaris".

Aquest estudi va ser l’últim de revelar els defectes en medicines antipsicòtiques. Un assaig anterior però, també finançat federalment, va trobar que aquestes medicines tenien poc benefici per a pacients d’esquizofrènia i que no varen ser millor que una droga més vella i més barata, el clozapine. Aquesta droga no va ser inclosa en l’assaig de malaltia d?Alzheimer perquè no és utilitzada normalment per a tractar la malaltia.?

Fins aquí la traducció de l?article del Seattle Times, però amb la darrera frase un es pot començar a mal pensar que si no hi ha hagut algun interès no estrictament clínic en aquests assaigs clínics degut a la pressió per part de les empreses farmacèutiques que produeixen aquestes noves medicines antipsicòtiques. En tot cas, aquesta aproximació per a lluitar contra els símptomes i no la causa real, sembla que no ha funcionat. Si voleu veure l?article original baixeu el document adjunt a aquest post.

En el proper post parlaré d?un nou descobriment que pot explicar les causes de l?Alzheimer i d?un nou tractament que és en la Fase III, és a dir , en la darrera fase d?estudis clínics a on es podrà veure si realment hi ha algun efecte de millora. Per l? enfocament diferent d?aquest tractament, hom es pot esperar que pot haver alguna millora ja que a diferencia dels antipsicòtics, aquest és un medicament que inclou anticossos contra les proteïnes Beta amiloide. Però té molts efectes secundaris i s?ha d?esperar els resultats abans de tot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!