Des de l'Exili

Fa temps que tinc mandra en escriure articles, a part de la meva situació personal que m’impedeix tenir la tranquil·litat necessària per escriure, penso que la meva tasca d’escriure a favor de la independència de Catalunya, amb tota la modèstia, no és tant necessària com a abans. Ara crec que en el moment que els dos principals partits catalans estan per la independència, no té gaire sentit escriure a favor d’ella. Ja ho fan tot el reguitzell de periodistes, orinadors i articularies propers a aquests partits. A més molt millor que jo.

Però fa setmanes que veig astorat com molts mitjans de comunicació catalans estan sent  còmplices d’una campanya de zitzània en la política catalana, a on s’està magnificant el tema de la corrupció i dels espionatges. Per això m’agradaria fer aquesta reflexió.

La justícia a la Natura no existeix i nosaltres, com animal simiesc que som, tenim en els nostres gens gravats en foc la predisposició a utilitzar en benefici propi tot el que ens pugi ser útil. Però en el moment que es vol construir una societat complexa i justa, artificialment ens hem hagut de dotar d’unes regles que permetin a tots els seus individus a tenir les mateixes oportunitats per reeixir, és a dir, hem hagut de construir una societat amb meritocràcia. Per aconseguir-ho no es pot utilitzar tot el que tenim al nostre abast per benefici propi, malgrat el nostre instint natural ens ho demani fer-ho.

Per una societat amb meritocràcia al 100% sempre serà una utopia. A part de què sempre hi hauria qui parteix d’una posició millor, un altre punt molt important és lluitar contra la corrupció. La investigació de qualsevol cas que pugi fer tuf a corrupció és imprescindible. La corrupció existeix des del primer dia que es va intentar de manera justa qualsevol societat. I existirà sempre.

Com es pot fer front a la corrupció? La sopa d’alls fa temps que es va inventar. Els països més democràtics a on la corrupció és més petita, hi ha varis punts claus que a (S)pain no es dóna i que per mi són imprescindibles per lluitar-hi en contra:

1)     Un sistema de justícia totalment independent, que funciona més o menys ràpid

2)     Un contrapès entre el sistema judicial, executiu i legislatiu de tal manera que els tres pilars bàsics d’una democràcia, es vigilen i es fiscalitzen.

3)     Una societat civil que ja sigui via mitjans de comunicació, o lobbies ciutadans o per organitzacions sense ànims de lucre, està constantment seguint de prop el que fan els seus representants electes i si detecta qualsevol anomalia, exigeix responsabilitats.

Els anglosaxons i també els alemanys, són molt perepunyetes amb certes actituds i accions, que nosaltres, els llatins ho trobem més o menys bé. Un exemple ho tenim amb el tema de la querella que es va presentar contra Laporta i part de la seva junta directiva del Barça pel tema dels avals. La immensa majoria de l’opinió pública, com també dels mitjans de comunicació, trobarien bé que no s’executés la sentència, malgrat s’ha demostrat que van fer un tripijoc legal per amagar les perdudes de la pèssima gestió econòmica de la directiva del Gaspar. Això seria impensable els USA o Alemanya. De fet cap directiva ho hauria pensat fer-ho,  perquè estarien segur que al final s’acabaria descobrint per la denuncia dels socis, tal com ha passat. S’aconsegueix impedir moltes corrupcions quan existeix aquesta convicció que tart o d’hora s’acabarà descobrint. En aquest sentit trobo molt bé, la fiscalització que han fet els socis del Barça que ho ha demandat, malgrat no entenc la sentència i la trobo injusta per la implicació de persones que no hi van participar. En aquest cas, el problema és el pèssim funcionament del sistema judicial espanyol i no de qui ha posat la denuncia.

Si és fes el mateix en molts organismes públics per part dels ciutadans, estic segur que aniríem molt millor. El que passa és que molts ciutadans no senten que el sistema públic és seu, tal com senten els socis del Barça amb el club. Vet a aquí, un dels problemes més importants a millorar per poder lluitar eficaçment contra la corrupció. Si el ciutadà no experimenta que l’estant robant quan hi ha corrupció i en canvi, el sentiment és d’enveja, malament rai.

Espero, però que amb un nou Estat Català, aquest sentiment canvií. Entenc que fins ara el fet de veure que l’administració de l’Estat provenia de Madrid, no és sentís com propi. Però aquests darrers 30 anys amb la Generalitat, no he vist que aquest sentiment  canviés molt. Caldrà canviar-ho. Cal que la majoria dels catalans sentim que tot el que és públic, és nostre i per tant, exigim que s’investiguin, com una cosa normal, qualsevol cosa que pugi fer tuf de corrupció. En cas contrari estarem avalant-la.

Una societat a on no es facin denuncies o es demani que s’investigui presumptes casos de corrupció, no és normal. Per tant, el que ens hauria d’escandalitzar no és que es descobreixin casos de corrupció, sinó que no n’hi haguessin.

Endavant les atxes!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!