Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor
En els Països Catalans estem arribant al límit de descontent i frustració, sobretot al Principat què era impensable fa uns mesos enrere.
Vaig escriure ja fa uns mesos el bloc ¿Potser fa falta que s’enfonsi la Sagrada Família perquè reaccionem?, a on exposava que hi havia tantes raons i motius per demanar la independència d?Espanya que era del tot inversemblant què no hi hagués cap reacció per part de la ciutadania per exigir-la. També em queixava amargament de que el meu partit , ERC, fos tant poc intel·ligent o competent per a no aprofitar-se de la munició per la sobirania què en aquell moment s?estava donant en la conjuntura polític-social del país.
foto de Jordi Salvia del funeral de Lluís Maria Xirinacs
Ara amb tot el que ens ha passat en aquest estiu, ja no val donar-li més voltes i tampoc seguir plorant de la poca resposta ciutadana, ara hem d?actuar….
(continua)
No hem d?esperar res dels líders que han traït el nostre poble. Tots ells ho han fet perquè pensaven i encara pensen què ells poden manegar millor que els altres els recursos que el rei d?Espanya ens dona per la seva gràcia.
No estic pas parlant d?en Montilla i el seu partit. Està més clar que l?aigua que ell no actua com a president de Catalunya, actua com a virrei anomenat per el primer ministre del rei d?Espanya. En Montilla fa el seu paper: Mantenir el Principat sota control per a acontentar al seu primer ministre i el seu rei.
En canvi, els líders dels nostres partits catalans CiU i ERC, son els que han traït la nostra pàtria. Cap ha estat a l?alçada i sobretot els dirigents d?ERC què son els que han generat més sentiment de traïció. Sobretot perquè ells eren els què tothom hi tenia més il·lusions i esperança dipositada per a poder liderar el camí cap a la nostra llibertat. Però al final, uns i altres s?han perdut amb les intrigues de palau, han canviat la dignitat d?ésser lliures pels plaers que poden treure gràcies a pertanyia a la cort del rei. Potser podran menjar millor i calent, però a on està l?honor, a on està la dignitat, quina classe de líders tenim que ja creuen que son només esclaus, i per tant l?únic que compta és acontentar els servidors del reialme per a així poder viure millor gràcies a la generositat o caritat del rei.
Lluís Maria Xirinacs ens va deixar en el seu testament la següent frase:
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l?univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Ja n?hi ha prou de diàleg o negociacions entre el rei i el seus vassalls, no pot haver mai cap garantia de justícia entre la relació entre l?amo i l?esclau, entre Espanya i Catalunya. Deixar-nos de polítiques de saló, cal fets i no paraules. Els catalans hem d?entrar en acció. Hem de deixar d?esperar res dels Espanyols, perquè si volem ser dignes de ser homes lliures, som nosaltres qui hem d?agafar el que és nostre.
A nivell polític, no s?ha de votar cap partit que vulgui continuar amb aquest esclavatge, per molt que aquest estigui disfressat de lleis votades per el parlament de Catalunya o per estatuts consensuats per la majoria parlamentaria, sempre al final hem d?acabar pidolant. Sempre estem a la mercè de la gràcia dels ministres del rei d?Espanya, uns ministres que els espanyols han escollit perquè els serveixin primer a Espanya i després si sobra quelcom pels esclaus.
Hom pot pensar que el llenguatge emprat en aquest escrit, és una mica antiquat, carrincló i d?èpoques molt llunyanes, però ans el contrari, l?Estat Espanyol, està fundat i basat amb això: Monarquia constitucional en que el sobirà esta per a damunt de tots els seus ciutadans i el poder legislatiu de la constitució està per damunt de tota consideració i drets que els seus súbdits podin decidir democràticament.
El rei d?Espanya és el nostre amo i la constitució espanyola no considera què els catalans, bascos i gallecs som pobles diferents que el poble castellà, tots hem d?ésser iguals que els castellans. Espanya nega l?existència de nosaltres sinó no assumim primer la nostra mort.
Tots els partits espanyols, ja siguin de dretes o d?esquerres treballen units per a aconseguir aquest objectiu. No és una cosa improvisada, ja fa temps què dura, potser més de 300 anys. Però ara ho han amb els mitjans que la societat actual disposa tal com he dit en el bloc Com desarmar, sotmetre i integrar una nació colonitzada sota un règim demòcrata.
Per això tots els ciutadans dels nostres Països Catalans hem de deixar de continuar creient que és pot canviar Espanya, això és una fal·làcia o un esquer per ajudar l?eutanàsia de la nostra nació.
La meva proposta és que cada català, valencià i illenc dins del seu àmbit d?actuació i possibilitats ha de fer campanya per a demanar simplement el referèndum d?autodeterminació. Ens hem de deixar de debats polítics d?esquerra, de dreta, de lliberals, d?ecologisme…etc. totes les sensibilitats hi tenen cabuda perquè el nus de la qüestió és la Llibertat i la dignitat de ser homes lliures dins d’una nació sobirana.
Aquesta campanya ha d?estar feta sense esperar rés dels partits, aquest només si apuntaran si veuen que hi ha possibilitats de treure algun rèdit electoral immediat. Els partits avui en dia son negocis que depenen de sobre manera dels vots, per això tots ells acaben igual que les empreses d?avui, només pensant a 3 mesos vista. Igual que les empreses, cap executiu de cap partit pot planificar rés a anys vista.
Hem d?aprofitar l?exemple i el llegat que ens ha deixat en Lluís Maria Xirinacs per a començar amb xerrades en totes les associacions cíviques, siguin culturals, religioses o esportives.
També hem de continuar amb totes les campanyes engegades actualment a Internet i s?ha de crear un fons econòmic per fer propaganda en la premsa, ràdios, televisions, internet…etc
A curt termini s?ha de fer una manifestació per aquest 11 de setembre a una hora posterior a les programades, per exemple a les 7 o a les 8 del vespre amb només un lema: Per la llibertat: Referèndum d?autodeterminació. Aquesta manifestació hauria d?estar organitzada per associacions cíviques i no per cap partit, malgrat que poden participar. Al final de la manifestació s?hauria d?acabar amb un homenatge a Lluís Maria Xirinacs
El més important de tot aquestes accions, és què s?ha de remarcar el dret universal dels homes a ser lliures i no cal entrar expressament en temes econòmics, socials, polítics o culturals si no és necessari.
S?ha de lluitar amb accions concretes i factibles, sense violència tal com en Lluís Maria Xirinacs ho predicava, però hem de lluitar i quan arribi el moment, a les hores si que arriscàrem.
És el millor que podem fer en memòria de Lluís Maria Xirinacs i sobretot pel futur dels nostres fills.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els detalls discrepants són semàntics (referèndum no, plebiscit sí per exemple) i alguns de fons (Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, l’Alguer… hi caben?). Amb tot és un bon planteig el que fas en vistes a la untitat d’acció.
I felicitats pel nou "look", fa de bon veure i bon llegir.
Amic Manel, tens raó i el plantegem es correcte, però confies massa en la mobilització del nostre poble.Pensa que l´adéu a Xirinacs va ser un miratge, com li contesto en Jaume Renyer,els catalans sabem retre homenatges de comiat – no en va som una potencia mundial en qüestió de teatre i escenificació-, en els nostres patriotes, però els menys-tenim en vida, i els apartem del nostra costat no fos cas que també ens titllessin d´iluminats.
Per tant la proposta de Referèndum Popular amb data i hora concrets, al marge de les institucions,però fet amb més rigor si cap,ara per ara es inviable sense l´empenta de tothom fins i tot dels partits catalans.Pensa que l´important del Referèndum, es el número de participació,fins i tot per damunt del resultat.Sense una participació multitudinària, estem condemnats al fracàs,per això mal ens pesi necessitem a tothom inclosos els polítics.Que hi farem!