Adéu-siau

No puc estar-me d’escriure aquest darrer article de comiat del bloc sense
fer una referència a aquestes últimes eleccions al Parlament espanyol.

Aquestes
eleccions no m’han tret la son; potser el 2004 vaig trempar una mica, però sempre he
cregut que aquests comicis no eren pas nostres, que no serveixen per a res. I
de fet, tal com he dit en l’article Si votes perds, si no
votes també
, en aquestes eleccions els catalans no hi tenim res a pelar.
Sobretot perquè cap partit no hi ha anat amb la voluntat d’enfrontar-se amb
Espanya; ans al contrari, tots volien anar-hi a fer negocis i al final ja hem
vist com s’ha acabat.

Pel que fa al meu partit, ERC, què hi puc afegir? Tots coneixeu el meu
pronòstic fet ja fa molts mesos enrere en aquest bloc i no estic pas content
d’haver-la clavat amb els 3 diputats. El que estic és molt emprenyat pel fet que
no ha servit de res el meu advertiment. Malgrat que no era l’únic que ho
pensava, l’actual executiva ha fet els ulls clucs fins que se l’han fumut. No
em sap greu per ells, sinó per tota la militància que cada dia lluiten tots
sols contra totes les adversitats, incloent-hi incomprensions per part dels
simpatitzants independentistes i dels atacs per parts d’altres formacions
polítiques. Mentre que uns cobren uns sous de ministre i van amb cotxe oficial
amb xofer, els altres ens carreguem la seva incompetència, la seva supèrbia i
la seva manca d’ètica sense que facin cap gest per canviar el rumb; de fet tota
aquesta pèrdua constant de suport va començar ja abans del 2006 i fins ara no
ha canviat res dins d’Esquerra, ni tan sols una dimissió.

Com he dit en el darrer article: ERC 2.0: La darrera
oportunitat
, cal una revolució interna dins d’Esquerra 1.0 per donar pas a
l’ERC 2.0.

Però no fem més llenya de l’arbre caigut, cada cosa té el seu temps i ara
que les eleccions espanyoles ja han passat, toca continuar la nostra sorda,
constant i imprescindible lluita per la nostra llibertat.

No voldria deixar-vos amb un mal regust de boca, crec que per aconseguir
que el cada dia més ampli suport per la independència tingui possibilitats
d’èxit; cal que es faci neteja de la nostra classe política i en aquest sentit
no anem pas tan malament. Ho dic sincerament, la independència es construirà
amb una nova generació política, una nova fornada que no estarà lligada per les
idees caduques del segle passat i que tampoc no es creurà que hi ha dues
Espanyes, la del PSOE i la del PP. Només n’hi ha una. L’Espanya que no ens vol
com a catalans, que ens vol només com a espanyols.

El bloc ha estat una experiència meravellosa; gràcies a ell, he conegut
moltes persones a les quals hauria estat del tot impossible fer-ho. Com a
persona m’he enriquit, com a català m’he sentit molt acompanyat. Estic molt
agraït al suport inicial per haver-me fet referència en els meus primers articles
del periodista online de referència, en Saül Gordillo, del sempre
optimista i incansable activista per la independència en la Catosfera Xavier Mir i també del
quasi desaparegut company de partit Carles Macian que des de la
diferencia compartim el mateix somni de la independència.

Però
sobretot darrerament als blocaires amb els quals més m’he sentit identificat i
que m’han demanat que no tanqui el bloc, especialment el Marc, el meu salvador
per ajudar-me a garantir la mínima qualitat del meu pobre català escrit; o l’Elies115,
amb escrits increïbles i amb què moltes vegades em sento totalment identificat;
o el Joan, per la seva frescor alhora
que rotunda expressió de sentiments que comparteixo moltes vegades; o els
comentaris de la Rosa, sempre
sentits i durs com una mare que renya els seus fills; o l’Enric,
que com ell sap no puc deixar-me de sentir astorat per la seva immensa
capacitat de treball i intel·ligència; o l’Andreu, amb els comentaris sempre
tan incisius, documentats i raonats però amb qui no sempre coincideixo; o el Jaume, a qui he tingut la
gran sort de conèixer i amb qui comparteixo molts anhels i il·lusions per la
nostra petita pàtria; i per acabar el Jordi, amb qui,
malgrat que tenim professions diferents, em sento molt identificat pel que diu
i sobretot pel que està passant. A tots vosaltres, moltes gràcies pel vostre
suport.

De fet, per culpa d’ells he reconsiderat de continuar el bloc però no puc
continuar amb el ritme que imposa el fet d’escriure periòdicament quelcom
interessant. Malgrat tot, ho tindré en compte i potser aquest adéu-siau no serà
un adéu per sempre.

Moltes
gràcies.

Salut i visca la República Catalana
Independent!

Manel Bargalló

Karlsruhe

Baden Württemberg


(A continuació teniu les estadístiques amb els
blocs més llegits.)

Estadístiques

General

  • Posts: 183
  • Comentaris: 846

  • Des de l’inici: 36197 visites

Entrades més visitades aquest mes

Entrades més visitades des de l’inici

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *