Si votes perds, sinó votes també

Des de el dissabte que estic a casa, a Catalunya. He voltat per la Selva, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, i la Garrotxa. 

M’agrada el meu país, quin contrast de paisatges he gaudit mentre he recorregut Catalunya amb el cotxe; amb la mar de color blau marí intents de la Cala SantFrancesc fins el blau amb tons verds grisosos de la mar que es veu des de l’autopista a l’alçada de Sant Vicent de Montalt o el verd intents del bosc de pins pinyoners de vora a la mar de Pinya de Rosa fins els gris nuet del faix de La Fageda d’en Jordà o les muntanyes de l’Ordal amb el Montserrat de fons, o el Montseny solitari amb els imponents blancs Pirineus a la llunyania.

Quin contrast amb Alemanya, realment vivint en una terra privilegiada. 

Però aquest article és escrit en veure alguns articles en la catosfera feien respecte a la intenció de vot, el vot en blanc i l’abstenció.

Aquesta setmana a casa, a Catalunya, he tingut l’oportunitat de dinar amb una persona molt interessant, que no havia pogut conèixer abans i que mai tampoc l’hagués pogut conèixer després, sinó fos gràcies als blocs i la cosa 2.0. 

Hem xerrat de tot el que concerneix al Mon, a Europa, dels moviments sobiranistes, dels partits, de la situació actual de Catalunya i de tot el que la teranyina pot donar de si per la independència.
 

I després de dues hores d’una intensa i interessant conversa, al marxar quan li he preguntat que em pensava de les properes eleccions, doncs com no podria ser menys, hem coincidit:

 
SI VOTES PERDS, SINÓ VOTES TAMBÉ.

 (continuar)


Però no ara només en aquesta elecció del 9 de Març, sinó que sempre en les eleccions Espanyoles els partits catalanistes tenen les de perdre.

La democràcia espanyola està basada en una constitució que no és demòcrata amb els catalans, només amb els castellans. Si vas amb la intenció de negociar, els catalans no tenim cap mecanisme de força que ens permeti de negociar en igualtat de condicions, una nació oprimida que no té llibertat de decidir el seu propi destí, és una nació esclava.

¿Pot un esclau negociar amb el seu amo amb igualtat de condicions? NO, només pot suplicar o demanar favors si l’amo està content!.

¿Pot un esclau reclamar a l’amo que compleixi les promeses donades? NO, només pot esperar que l’amo sigui honest amb la paraula donada. Però sinó ho és, ningú li recriminarà rés.

¿A les hores perquè hi anem a Madrid?

En aquest context, crec que un partit independentista només té sentit anar en aquestes eleccions per poder tenir un altaveu per fer pedagogia per la independència. Però no pas pedagogia a Espanya, sinó pedagogia per als ciutadans dels Països Catalans!.

Hi ha algun partit catalanista o independentista que hi vagi amb aquesta intenció? 

Nota: Gràcies Catalunya per aquests dies tants sentits, gràcies Elisenda per la conversa tant amena i interessant.

Per cert què hi faig jo a Alemanya? 🙁
  

Afegeix un comentari