La meva filla Maria, la tercera dels quatre fills que tenim la Laura i jo, va fer la comunió ahir al vespre a la parròquia de Cadaqués, d’on és oriünda la família de la meva dona. Va ser una cerimònia senzilla de cara enfora, sense cap tret especial, més enllà de la referència que en va fer mossèn Jaume Angelats, el nostre rector, però intensa per a tots nosaltres, i sobretot per la nostra filla.
Va ser una comunió a l’ombra de la festivitat de l’Ascenció de Maria, i a l’ombra del Magnificat. Tothom hauria de llegir el Magnificat amb calma, pausadament. Entre el Magnificat i les Benaurances hi ha el resum de l’Evangeli, i també el resum d’un bon programa de vida. No és estrany que Napoleó el prohibís durant el seu regnat, tal i com ens explicava l’altre gran rector de Cadaqués, desaparegut ara farà un any, mossèn Josep Arges.
Mossèn Jaume ens il·lumina amb la seva paraula càlida i centrada de professor de biblística, i de rector de parròquia, que vol dir de persona que és entre nosaltres per escoltar, i per a ser escoltat. Esperem poder-ne gaudir molts anys!
La Maria ha fet una passa més cap a l’edat adulta, però en la innocència de la seva mirada quan va acabar la missa d’ahir, també hi havia un bon resum de la innocència que hem de cercar a l’hora de posar en pràctica el Magníficat de la Mare de Déu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitats!
Ignasi T.
Maria,Feliciats ¡¡
Benvolgut Antoni,
moltes felicitats per apropar a la fe a la teva filla Maria.
Un post molt bonic i amb molta espiritualitat interior.Enhorabona.
Que passeu unes bones vacances.
Una abraçada,
Alba Serra.