Els darrers avenços deixen entreveure per primera vegada un horitzó per al tractament eficaç de la malaltia de Crohn

Aquest article forma part dels darrers que escriuré abans de tancar definitivament el bloc. Es una petició expresa per al meu amic Albert Serrano de Malgrat de Mar, un dels més actius blocaries de la comarca.

La malaltia de Crohn és un trastorn complex, crònic, que principalment afecta el sistema digestiu. Aquesta malaltia típicament implica inflamació anormal de les parets intestinals, especialment
a la part més baixa de l’intestí prim (l’íleum) i porcions de l’intestí gros (el còlon).

La inflamació pot ocórrer en qualsevol part del sistema digestiu, tanmateix. Els teixits inflamats es tornen gruixuts i augmenten de volum, i la superfície interior de l’intestí pot desenvolupar nafres obertes (úlceres).

El bloqueig intestinal és una complicació comuna de la malaltia de Crohn. Els bloquejos són provocats per inflor o una construcció de teixit de cicatriu a les parets intestinals. Alguns individus afectats també desenvolupen fístules, que són connexions anormals entre l’intestí i uns altres teixits. Les fístules ocorren quan les úlceres travessen la paret intestinal per formar passatges entre nanses de l’intestí o entre l’intestí i estructures pròximes (com la bufeta, la vagina o la pell).

És una malaltia crònica ara per ara sense remei que la curi i que es manifesta amb períodes amb brots i d’altres de remissió. ?El tractament inicialment implica l’ús de medicacions per tractar qualsevol infecció i per reduir inflamació. Això normalment implica l’ús de fàrmacs d’antiinflamatoris, corticosteroides, i pot incloure antibiòtics. La cirurgia de la secció de l’intestí afectada és necessària per complicacions degudes a obstruccions o abscessos, o si la malaltia no respon a fàrmacs dins d’un termini prudencial.

?La malaltia de Crohn és més comuna a l’Europa occidental i a Amèrica del Nord, on afecta entre 100 i 150 persones de cada 100.000.

Els darrers estudis genètics sobre la malaltia de Crohn la relacionen amb els cromosomes 5 i 10. Les variacions del gen ATG16L1, IRGM i NOD2 augmenten el risc de desenvolupar la malaltia. S’ha vist també que el gen d’IL23R hi està involucrat.

Una predisposició genètica i els factors ambientals probablement tenen un paper en la  provocació de la malaltia de Crohn. Encara que els investigadors estan estudiant factors de risc que poden contribuir a aquest trastorn complex, molts d’aquests factors romanen desconeguts. Fumar cigarrets es creu que augmenta el risc de desenvolupar aquesta malaltia, i també pot tenir un paper pel que fa a brots periòdics dels símptomes.

Podeu trobar-ne més informació a la  Wikipedia  o Wiserwiki i també en aquesta pàgina de la Home Genetics Reference, amb tot d’enllaços a diverses pàgines americanes on es pot trobar molta més informació.

Ja conec diverses persones que pateixen aquest tipus de malaltia, una és la meva veïna d’Alemanya que l’estiu del 2006 va estar molt malament perquè amb un dels brots que va tenir li varen extirpar el màxim que podien de l’intestí; això va fer que si en tenia un altre, ja no hi havia tractament cirurgià possible. Vaig cercar informació per si hi havia nous medicaments o descobriments per poder tractar millor la malaltia que fins ara i poca cosa vaig trobar malgrat que hi havia algun medicament de nova generació a punt de sortir com els anticossos monoclonals per al TNF inhibidor o inhibidors de tumor necrosis factor-Alpha.  
Un any i mig més tard han estat aprovats per les autoritats un parell de medicaments d’anticossos monoclonals contra la TNF-Alpha, que té un paper molt important en les malalties inflamatòries. Aquest factor és el que provoca la resposta a la inflamació exagerada que sembla que provoca la malaltia; per això si amb els anticossos monoclonals es pogués bloquejar part d’aquesta resposta, s’aconseguiria poder reduir els símptomes de la malaltia de Crohn com també d’altres malalties autoimmunes.

Però arran que el meu amic Albert Serrano em va demanar que cerqués informació sobre aquesta malaltia, he vist amb sorpresa que es comença a descobrir els mecanismes que provoquen la malaltia i gràcies a aquest descobriment es comencen a albirar certs nous tractaments curatius.

De la informació que he llegit, a la Crohns & Colitis Fundation of America o CCFA.org he trobat un resum molt clar dels darrers avenços que a continuac¡ó he traduït de l’anglès.

(continua)

?En mesos recents, hem guanyat idees importants addicionals de com es desenvolupa la malaltia de Crohn. Havent identificant que molts gens, factors immunes i bacteris es combinen per provocar la malaltia, estem començant ara a entendre com de fet treballen aquests "socis de malaltia".

Mirem aquest quadre emergent des d’uns quants punts de vista:

Bacteris: Normalment, el còlon i la porció més baixa de l’intestí prim són "colonitzats" per una varietat complexa de bacteris, virus i fongs col·lectivament anomenada microbiota. La majoria d’aquests són inofensius, però ocasionalment un bacteri pot sofrir un canvi i tornar-se virulent. Els investigadors estan començant a entendre precisament com un bacteri comú com E. coli(*) pot convertir agressiva, i com aconsegueix enganxar-se i envaeix les cèl·lules que cobreixen l’intestí prim, on pot provocar la malaltia de Crohn en les persones genèticament susceptibles. 

Disfunció immune: Una vegada els bacteris virulents envaeixen les cèl·lules intestinals, el sistema immunitari típicament comença i desenvolupa un atac per eliminar-les. Això és el que passa normalment. Però si un està predisposat genèticament a la malaltia de Crohn, el seu sistema immunitari pot tenir els seus senyals creuats i reaccionar de forma exagerada, i conduir a una inflamació incontrolada, o al contrari, fracassar a matar l’invasor, cosa que condueix a una infecció persistent.Com hem pogut comprendre últimament, la disfunció immune vista en la malaltia de Crohn es pot manifestar com:

?1. una disminució en l’habilitat d’una persona per matar bacteris;
2. una resposta de cèl·lules T sobreactiva a bacteris i antígens bacterials;
3. una incapacitat de tolerar la presència comuna de bacteris; o
4. canvis a les cèl·lules intestinals que fan més fàcil que els bacteris s’hi adhereixin.

Genètica: És interessant que el gen més recent implicat en la malaltia de Crohn és l’ATG16L1, ja que codifica una proteïna implicada en un procés conegut com a autofàgia. La paraula "autofàgia" literalment significa "menjant-se." En la biologia, es pot entendre com la digestió dins d’una cèl·lula de materials produïts per altres microorganismes, inclosa la fagocitosi d’un bacteri. En gent que té una variant anormal d’ATG16L1, les cèl·lules immunes responsables d’assassinar bacteris poden no ser molt eficaços amb la feina, i els bacteris es poden resistir a ser destruïts.

La descoberta de l’ATG16L1 és una descoberta que estranyament és compatible amb les idees recents del que falla en com a mínim alguns tipus de la malaltia de Crohn. Un defecte en l’ATG16L1 pot conduir a problemes amb l’autofàgia, mentre que un defecte en el NOD2, el primer gen de receptivitat de Crohn a ser descobert, el 2001, pot deteriorar l’habilitat per matar bacteris a través d’una altra ruta: provocant un dèficit en la secreció de defensines, proteïnes que s’especialitzen en l’assassinat bacterial. Aquests dos defectes genètics es relacionen amb dues rutes diferents al desenvolupament de la malaltia de Crohn, i amb les idees moleculars noves descrites a dalt.

S’espera que un quadre més detallat de la biologia de la malaltia de Crohn i colitis ulcerosa provocarà la recerca de teràpies millors. Com més entenem sobre els molts factors que condueixen a la inflamació incontrolada vista en aquestes malalties, més podem apuntar "riu amunt" processos preinflamatoris per al tractament i tallar de soca-rel la inflamació.

?Notícies clíniques: Un tractament altament prometedor per a la malaltia de Crohn, anomenat Natalizumab(**), ha rebut l’aprovació preliminar per part del tauler consultiu del FDA i està esperant l’aprovació final. El natalizumab és un anticòs en contra d’integrina d’alpha-4, una proteïna implicada en el reclutament de cèl·lules immunes al lloc d’inflamació. El natalizumab bloca aquell procés de reclutament, i així provoca un “curtcircuit” a la resposta inflamatòria.
Si s’aprova, el fàrmac nou podria ser una alternativa benvinguda per a gent que no ha respost bé a agents anti-TNF(***). Actualment aprovat per al tractament de l’esclerosi múltiple (MS), el Natalizumab és aparcat breument del mercat perquè tres persones desenvolupaven leucoencefalopatia multifocal progressiva (PML), una infecció de cervell rara, mentre prenien el fàrmac. Per aquesta raó, el Natalizumab s’està utilitzant en un grup molt selecte de malalts amb MS que s’està monitorant molt de prop per aquests possibles efectes secundaris. S’utilitzarà similarment en gent amb la malaltia de Crohn si rep l’aprovació final de l’FDA.

?Els assumptes de seguretat del fàrmac han cridat l’atenció sobre un problema molt més ampli: l’estratègia antiinflamatòria per si mateixa. Rebaixar inflamació, una funció clau del sistema immunitari, que disminueix per les medicacions utilitzades per tractar malalties inflamatòries, pot posar els malalts en perill per qualsevol infecció. El risc pot ser petit, nosaltres ho sabem i es pot millorar.

(*) Nota meva: Altres investigadors creuen que no és el bacteri E.Coli que provoca la infecció sinó que és un altre amb el nom de Mycobacterium avium paratuberculosis, que és un parent pròxim al bacteri que provoca la tuberculosis, i sembla que es pot transmetre per la llet malgrat que aquesta sigui pasteuritzada. Actualment hi ha alguns assajos per veure si antibiòtics específics contra aquest microorganisme són eficaços per a la malaltia de Crohn.

(**) Nota meva: El Natalizumab és el principi actiu del medicament Tysabri de les empreses farmacèutiques Biogen Idec i Élan i que el Gastrointestinal Drugs Advisory Committee and the Drug Safety and Risk Management Advisory Committee of the U.S. Food and Drug Administration (FDA) ha votat a favor del seu ús aquest agost passat malgrat els efectes secundaris que sembla que pot comportar.

(***) Nota meva: La darrera notícia que tinc sobre els medicaments anti TNF-Alpha són que, per un costat, sembla que l’adalimumab funciona bé per a alguns casos amb una tolerància acceptable. Per això aquest anticòs que és el principi actiu del medicament de l’empresa farmacèutica Abbott’s HUMIRA ha estat aprovat aquest estiu per les autoritats europees per al tractament de la malaltia de Crohn, a part per a altres malalties reumatoides. Però per l’altre costat l’European Medicines Agency (EMEA) no ha aprovat l’ús de l’anti-TNF (Tumour Necrosis Factor) CIMZIA del laboratori belga UCB.

Un altre assaig que sembla prometedor és amb naltrexona  que és un antiopiaci que es fa servir també per ajudar els alcohòlics. Segons un estudi de la MedInsight Research Institute, sembla que demostra que dosis baixes d’aquesta medicina poden ajudar els pacients tant de la malaltia de Crohn com en altres malalties autoimmunes com l’esclerosi múltiple. Segons un dels doctors responsables d’aquest estudi, el fet que el tractament amb aquesta medicina tingui un preu baix (només 100 $ mensuals) pot implicar que no es dediquin els suficients recursos privats per a la seva investigació però és mostra confiat que aviat algunes d’aquestes empreses biofarmacèutiques acabaran fent medicaments amb aquesta molècula perquè ja és un medicament bastament estudiat i receptat per a altres malalties i el cost per aconseguir l’aprovació sanitària no serà molt alt. En aquests moments s’estan fent estudis més amplis com el que podeu trobar en aquest enllaç.

Un tractament alternatiu a l’ús de fàrmacs és la teràpia amb cucs helmints. Actualment hi ha estudis que demostren que es pot ajudar els pacients de la malaltia de Crohn amb l’ús d’aquesta teràpia amb helmints. Els helmints són cucs paràsits pertanyents als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l’estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses. Aquesta teràpia per helmints provoca infeccions moderades que s’han demostrat beneficioses per a malalties connectades amb sistemes immunitaris sobreactius. Això és possiblement explicat per la hipòtesi d’higiene; aquesta hipòtesi ens diu que per una higiene masa extrema de petit hi ha una manca de petites infeccions per microorganismes i cucs que pot provocar d’adult una reacció exegerada a certs tipus d’antigens i alhora pot provocar certes al·lèrgies.La teràpia per cucs és actualment en la fase de prova a la Universitat de Nottingham.

Altres tractaments que s’estan estudiant en assajos clínics són amb Extracorporeal Photopheresis que també es fan servir per cert tipus de leucemia.
Per més detalls sobre tractaments per aquesta malaltia mireu aquest enllaç a la Wikipedia. També en aquest enllaç podreu trobar un directori de webs que parlan sobre aquesta malaltia.

Estic convençut que igual que en altres malalties fins ara incurables, per a la malaltia de Crohn en pocs anys sortiran tractaments realment eficaços per a algun tipus d’aquesta malaltia, ja que com s’ha explicat abans, pot ser provocada per diversos motius, i per això cada cas pot necessitar un tractament específic. El fet que els darrers anys s’han descobert els gens implicats en molts del casos deixa entreveure per primera vegada un horitzó amb tractaments realment curatius i no pal·liatius com els que hi ha fins ara.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *