?El catalanisme, energia i esperança per a un país millor? o un lífting del pujolisme per al segle XXI segons Artur Mas

He llegit amb interès el discurs ?El catalanisme, energia i esperança per a un país millor? que el líder de la coalició CiU, Artur Mas, ha fet avui dimarts, 20 de novembre del 2007, al Palau de Congressos de Catalunya. Aquesta conferència ha estat anunciada com la seva proposta per refundar el catalanisme.

És possiblement un dels discursos que no havia sentit dir des de feia molt de temps per cap polític. Un discurs en què es plantegen solucions per als temes de gran transcendència política més importants que avui tenim a Catalunya.

És una llàstima, però, que en les campanyes electorals aquests tipus de discursos, que són els que realment voldrien sentir els ciutadans, són canviats pels discursos ?dels problemes quotidians? de la gent amb la corresponent llista de promeses que mai no es compliran.

També és una llàstima que els polítics s?oblidin de fer aquests discursos amb propostes quan són al govern. I no ho dic només per l?Artur Mas quan va ser conseller en cap, sinó perquè en un altre lloc i amb una altra finalitat jo vaig sentir un discurs diferent en algunes parts però molt semblant amb altres, en el congrés d?ERC a Girona fa uns 10 anys per part de Josep-Lluís Carod-Rovira.

De tot el que he pogut llegir des del meu Exili particular a Alemanya, hi ha molt més en comú que no pas punts en què discrepo respecte del que jo penso, fins i tot diria que m?ha sorprès agradablement l?atreviment de parlar primer de segons quins temes i després de les propostes de solució que aporta.

Però, renoi, hi ha una cosa especialment amb què no estic pas d?acord, i és aquí on realment crec que tornem a ensopegar amb la mateixa pedra:  En ?El catalanisme, energia i esperança per a un país millor? es parla d?un país i jo em pregunto: ¿de quin país estem parlant?, si no tenim cap país… encara…

(continuar)

Estic molt d?acord amb l?apartat CATALUNYA: UNA NACIÓ PLENA quan diu que ens hem de plantejar: ¿què pot fer atractiva la nostra nació?, encara que jo diria de fer atractiu el nostre projecte de nació, perquè ara per ara no en tenim cap, de nació reconeguda ni a Espanya ni internacionalment. També estic d?acord que hem de fugir del clientelisme i de les subvencions per anar cap un model en què es reconeguin els mèrits propis i la iniciativa privada; i també estic d?acord amb Mas quan parla sobre el repte i les solucions per a la immigració.

Del capítol CATALUNYA: UN PAÍS CAPDAVANTER m?agraden les propostes per al sistema educatiu, les ajudes a la natalitat, les infraestructures també, però aquí m?hauria agradat que aportés més propostes concretes pel que fa al favor del reequilibri territorial, com per exemple proposar el trasllat d?alguna institució funcionarial de Barcelona a altres capitals de comarca. Correcte amb la sostenibilitat i totalment coincident amb el tema de l?estat del benestar; de fet en alguns dels comentaris al meu article sobre el desastre de la sanitat pública catalana que vaig publicar fa uns dies ja hi feia esment que potser hem de canviar-lo, imitant altres països europeus com Alemanya.

Del capítol CATALUNYA GLOBAL, totalment d?acord amb el tema lingüístic, de mentalitat empresarial i de pensament global a escala mundial, i jo encara el complementaria amb la proposta que Ramon Tremosa va publicar en un llibre amb el títol Catalunya serà logística o no serà i fa uns dies ho resumia molt bé al diari Avui amb l?article Flandes, model logístic 

En el capítol EL DRET A DECIDIR DELS CATALANS és on tinc una discrepància total amb Artur Mas. Aquesta discrepància també enllaçaria amb els altres capítols: ¿Qui pot decidir fer aquestes polítiques si els catalans no tenim ni dret ni vot per a aquest tipus d?assumptes de gran importància dins de la democràcia espanyola?

Per exemple, quan es parla dels problemes i solucions per a la immigració en el capítol CATALUNYA: UNA NACIÓ PLENA, ¿quin poder de decisió i sobretot quins pressupostos tenim per poder fer-hi front?

Quan es parla del capítol CATALUNYA: UN PAÍS CAPDAVANTER, ¿amb quin poder de decisió i sobretot amb el seu corresponent pressupost podem canviar el model educatiu, el sanitari o dotar d?ajudes les famílies i la natalitat o bé crear les infraestructures, les universitats, els centres d?investigació…?

Quan es parla del capítol… En fi, sempre acabarem en el mateix atzucac; ¿com podem decidir-nos per aquest model tan bonic que Artur Mas ens ha plantejat si no tenim la sobirania per poder-lo dur a terme?

Perquè si no ho he entès malament, la solució que proposa de nou Artur Mas és fer pedagogia democràtica als espanyols a la vegada que a tots plegats se?ls ensenya una mica les dents quan a Madrid es passin una mica de la ratlla, com per exemple en el cas de la sentència del Tribunal Constitucional amb l?Estatut. Això en el supòsit que a casa nostra tots hi estiguin d?acord a fer-ho, cosa que per partidisme dubto molt que es faci alguna vegada. Però una altra cosa que no entenc és: ¿què passaria si finalment el Tribunal Constitucional no retalla l?Estatut o el retalla en assumptes no gaire importants? ¿CiU accepta l?Estatut passat pel ribot que vostè i el Sr. Rodríguez Zapatero varen pactar? ¿I vostè creu, Sr. Artur Mas, que és possible dur a terme totes aquestes propostes per refundar el catalanisme amb aquest Estatut tan retallat i sobretot sense sobirania dels nostres recursos? ¿Realment vostè ho creu o només és per tornar a engrescar els catalanistes en un déjà vu com la proposta de catalanisme del molt honorable Jordi Pujol els anys 80 i 90?

Per mi, és aquí on grinyola de nou la proposta sobiranista de CDC (d?Unió hem d?esperar què en diu Duran); tot és molt bonic, igual que quan el molt honorable Jordi Pujol ens venia la allò de ?Catalunya, motor d?Europa?, els catalans fem la feina ben feta, etc., mentre l?espoli fiscal i la perpetuació de la nostra submissió a l?Estat espanyol es feia cada vegada més evident.

Els temps han canviat molt i el que potser fou la millor estratègia per a Catalunya després de la mort del dictador, ara en el segle XXI, amb els reptes de la globalització cada any que passa sense que Catalunya sigui un país, és a dir, un país independent dins de la comunitat internacional, Catalunya esdevé cada vegada més una província d?Espanya i això no hi ha ningú que ho aturi, ni l?Artur Mas, ni el Jordi Pujol en els seus millors temps ni tan sols el millors dels estadistes de talla mundial que hagin existit mai.

En plena era de les telecomunicacions, dels viatges intercontinentals, de l?economia global i sobretot del moviment de capital a escala mundial, una regió sense la defensa mínima de sobirania per controlar i gestionar-ho a la seva conveniència no té cap futur. Però en el nostre cas, encara és pitjor: tenim un Estat que no només no ens ajuda sinó que ens perjudica i ens espolia els recursos de què disposem per fer-hi front!

Ho sento, senyor Artur Mas, no m?ha convençut. Convergència Democràtica de Catalunya si vol realment ser útil per refundar el catalanisme i sobretot per Catalunya hauria de treure?s d?una vegada la por a la independència i no perpetuar-se amb un lífting del discurs antic del molt honorable Jordi Pujol.

No es pot exercir cap dret a decidir sinó som lliures!.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *