Per fi CIU i ERC coincideixen respecte a la Independència de Catalunya

Convergència des de sempre mai ha amagat que com a partit nacionalista aspira a la màxima sobirania per a Catalunya. Els dirigents de CiU mai han votat en contra a una resolució en el Parlament que defenses el dret a decidir per l?autodeterminació de Catalunya.

Esquerra des de sempre mai ha amagat que com a partit republicà cercava també aspirar per la màxima llibertat per a Catalunya. Fins i tot a partir del finals del 90, ERC va decidir apostar sense matisos per la Independència com únic objectiu no negociable. Els dirigents d?ERC sempre han promogut i han votat les resolucions en el Parlament pel dret a decidir per l?autodeterminació de Catalunya.

 

Però quan hagut la possibilitat de que les dues formacions pactessin per a desenvolupar el procés que portes Catalunya a la màxima sobirania possible, mai s?ha pogut possat d’acord. Sempre l’excusa fou que les aspiracions sobiranistes de cadascuna de les dues formacions no coincidien, uns perquè volien la independència i els altres perquè es conformaven amb la via autonomista….

(continua)

Primer fou CiU que va considerar que no era el moment de pactar amb ERC perquè en aquells moments l?aspiració màxima a que aspirava la formació nacionalista era la de millorar l’autonomia amb pactes concrets amb el Partit Popular. Convergència amb el molt honorable Jordi Pujol no combregava amb l?estratègia independentista que el honorable Josep Lluís Carod Rovira proposava en nom d?Esquerra.

La segona vegada fou ERC que va considerar que atès que CiU no havia demostrat cap interès en desenvolupar la via sobiranista des de l’autonomisme fins a la independència, el honorable Josep Lluís Carod Rovira va decidir apostar per l?opció federalista que el molt honorable Pasqual Maragall en nom del PSC venia com a estratègia per a augmentar la sobirania de Catalunya.

La tercera vegada, de nou ERC fou amb el honorable Josep Lluís Carod-Rovira i el honorable Joan Puigcercós qui va decidir també reeditar el pacte amb el PSC, en la persona de Jose Montilla (ho sento no el puc considerar honorable de res) però amb l’argument que el PSC s?havia desmarcat del PSOE, ja que aquest partit no volia que ERC fos al govern. També s’argumentava per a justificar el pacte que la coalició amb CiU no representava cap millora cap a la independència ja que CiU no aspiraven a ella i per tant ERC igual per igual, triava PSC com a soci de govern per les afinitats en les idees socials i d’esquerra.

Quan des de els sectors més nacionalistes es demanava a l?executiva d?ERC perquè no triava per un front sobiranista, ens responien que a part d?ERC no hi havia cap formació parlamentaria que volgués la independència de Catalunya, sobretot en referència a que Convergència no aspira millorar més l’autogovern després del pacte ZP i Mas en la rebaixa de l’Estatut.

Quan des de els sectors sobiranistes es demanava a ERC perquè des de que esta al govern no esta duent cap acció política per anar cap la sobirania plena de Catalunya (fins i tot anant en contra, com és el cas de la llei de la dependència), ens responien que amb només un 15% de la població independentista no es podia fer més.

Quan des de els sectors independentistes es pregunta perquè ara ERC no fa cap pas (real i no proclames en calçotades o per a desactivar els crítics dins del partit) per a engegar un procés que porti a la celebració d?un referèndum per l’autodeterminació, ens diu que malgrat ERC és l?única força que vol la independència, ara no toca fer-ho perquè no hi ha prou suport i es perdria segur. Ara el que toca, segons diu l?executiva d?ERC és treballar per a crear els espais de sobirania entre els sectors menys nacionalistes amb les accions de govern.

Quan al líder de CiU Artur Mas , se li pregunta si votaria Si en un referèndum per la independència de Catalunya en la entrevista al diari El Periodico, respon el següent:

?Un nacionalista no pot rebutjar aquesta possibilitat, però el nostre projecte és un Estat plurinacional. A mi m’interessa més la nació que l’Estat. Aquest és una figura administrativa, i la nació són les persones. No es pot tenir Estat sense una nació molt sòlida al darrere, fet que suposa una majoria nacional, que no nacionalista, molt extensa. A Catalunya, el problema és que es debat sobre l’Estat i no sobre la nació. En qualsevol cas, l’Estat serà una conseqüència de l’enfortiment de la nació. No té sentit parlar d’Estat sense parlar abans de nació.?

Ara ja no hi ha excuses per a no pactar entre les dues formacions si fent cas al que fins ara s’han dit, perquè per un costat tenim a ERC igual que CiU que tampoc descarta un dia la independència de Catalunya però segons diu l?executiva d?ERC ara no toca, perquè ara el que toca es treballar des de el govern per augmentar els nombre de ciutadans independentistes, que no nacionalistes, però que un dia decidiran votar per la independència. Per l?altre costat tenim CiU igual que ERC que tampoc no descarta votar també per la independència de Catalunya però segons diu el seu líder ara no es hora de plantejar-so, ara toca fer  (es sobreentén des de el govern si tornen a manar) una majoria nacional, que no nacionalista, però que un dia decidiran votar independència (un estat plurinacional requereix que es reconeixeria prèviament la independència de les nacions que la conformen).

Per fi ERC i CiU coincideixen en la mateixa estratègia:ara no toca demanar la independència, ara el que toca es l’enfortiment del suport sobiranista a Catalunya.

Però el més greu de tot és que cap de les dues formacions esta fent rés en aquest sentit, més aviat el contrari, de fet qui esta aconseguint més suport per a la causa independentista son els socialistes!.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *