Madrid creu més en les nostres possibilitats d’obtenir la independència que nosaltres mateixos.

Amb
aquesta frase acaba
l?entrevista
que el diari d?Avui li ha
fet al ex-president del PNB Xavier Arzallus. I com
a tall d?exemple acaba dient: ?Tenen por
des de fa anys, i d’aquí l’article vuitè de la Constitució, que només
obeeix a una por profunda
.?

De
fet com hom sap, aquest polític ha estat el cap de turc de moltes campanyes
difamatòries contra la seva persona. a Arzallus li han titllat de feixista, de racista i
xenòfob però aquest polític, com és defineix ell mateix en l?entrevista, ha estat
sempre una persona lluitadora.

De
fet una vegada Xavier Arzallus s?ha retirar de la política activa, els
espanyols han agafat a Josep Lluís Carod-Rovira com a Cap de Turc, però més a
aviat aquest darrer el han tractar sense tanta deferència tal com he dit en alguna ocasió en el meu post: Carod i "l’ase del
cops"

Però
tornem cap el títol d?aquest post, realment els de Madrid creuen més en les
nostres possibilitats….

.

(continua)

.

Crec
sincerament que Espanya creu més en les possibilitats d?Euskadi que les del
Principat, i no cal que parlem del País Valencià o les Illes.

A
Euskadi, tenen tots els partits no sucursalistes sigui d?esquerra o de dreta,
disposats a demanar la independència del seu país. Mentre que en el nostre cas,
només en el Principat, l?equivalent al PNB no ho té clar encara, malgrat que
han sortit algunes veus en CDC amb algunes declaracions que
potser si, però que ara no toca
.

A
Euskadi, els partits sobiranistes tenen el govern i la majoria de les
institucions basques sota el seu mandat, mentre que en els Països Catalans
totes els institucions estan en poder de partits sucursalistes i totalment en
contra als postulats independentistes.

A
Euskadi, els ciutadans que inicialment no son sobiranistes, tenen clar que
gràcies al govern basc ara viuen molt millor que abans sota el govern d?Espanya
i per tant, no hi ha cap impediment de tipus econòmic que impedeixi considerar
l?opció sobirana com una opció de progrés. En canvi ara als Països Catalans,
aquesta mateixa gent (potser) no pensa el mateix atès el resultat que els
ciutadans estan patint actualment desprès de tants anys d?autogovern.

No
segueixo, perquè potser em faria més mala sang de la que ja tinc.

Però
de tot això el que em fot és que nosaltres ERC, com a partit independentista hem
ajudat a que es arribi a aquesta situació. Potser en el Principat haguéssim
arribat a la mateixa situació de caos i desgavell que ara estem vivint després de tants anys d’espoli fiscal, però
estic segur que amb una estratègia ben definida i amb uns líders competents,
ara ERC estaria recollint una part molt important d?aquests descontentament,
una part què tal com reflexiona en Vicenç Villatoro en l?article d?Avui amb el
títol: ?El vot
emprenyat
?,
anirà directament a l?abstenció.

Una
abstenció que segons el president de la Generalitat i secretari general d?un dels partits
sucursalistes espanyols, va dir en
una entrevista
en preguntar-li per l?augment de l?abstenció en les darreres
municipals:"Entre les causes de l’elevat índex d’abstenció hi ha certa acceptació
passiva d’aquest èxit col·lectiu [que representa la història municipal de
Catalunya els últims anys] i del notable nivell de benestar assolit
"

Té collons la cosa!

Referèndum 2014 Independència Ja!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *