Tornem cap Alemanya, estic rebentat de tantes emocions.

He vingut el divendres de Karlsruhe només per la conferència nacional d?ERC i després de rebot m?he pogut apuntar al bus de Malgrat de Mar cap l?acte de la Comissió de la Dignitat per reclamar els Papers espoliats de la guerra civil.

Estic rebentat de tantes emocions, ha estat un cap de setmana increïble!.

Respecte l’acte d’ERC ja he explicat les meves impressions en el bloc posterior a aquest i després de 24 hores les mantinc: El soufflé no està encara fet.

Pel que fa l’acte d’avui en el Palau Sant Jordi, realment m?he emocionat amb llàgrima inclosa en veure les 10.000 persones cridant totes juntes ?In? ?inde? ?independència!?. Mai ho havia vist que totes les persones ho fessin a l?hora d?una forma tant espontània.

Les cròniques al respecte us podran donar detalls de com han anat els parlaments i les actuacions . Per a mi, la Maria de Mar i en Raimon han estat magnífics i el discurs final del filòsof Terricabres ha estat dels millors que he sentit en la meva vida. Alguns dels nostres dirigents polítics haurien d?aprendre de com ho fa ell!.

Però de tot aquest assumpte i de com anat l?acte vull preguntar-li  als tres partits catalans el següent…

(continua)

.

1)    Al PSC, ¿amb quins collons teniu la barra d?assistir en aquest acte si heu votat en contra de que siguin tornats! . A on està la vostra dignitat!

2)    A CiU, ¿heu sentit el crit unànime de tots els 10.000 persones per la Independència?, a les hores ¿a què espereu per a defensar-la en el vostre programa polític?, La societat catalana està canviant i si vosaltres no l?escolteu quedareu fora de joc!

3)    A l?executiva d?ERC ¿Fins a quin punt esteu disposats arribar per a aquests retorn dels papers? ¿Esteu disposats a posar el govern de coalició amb els PSC que és el partit que ha votat en contra del retorn dels papers en joc si així calgués ?, o ¿només com a màxim donareu suport als actes com s?ha fet avui, igual que ho pot en Pep Sala , la Maria del Mar Bonet , en Toni Albà o en Raimon?

Com demà dilluns tinc que marxar aviat a Alemanya, no escric rés més.

Moltes gràcies Catalunya, moltes gràcies a tots els meus compatriotes, ahir i sobretot avui m?he sentit recompensat amb escreix del caliu que emana la meva gent i la meva terra.

Visca Catalunya Lliure!

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *