ERC: De l?amor al odi només hi ha un pas

En una relació amorosa entre una parella, sempre hi ha després de l?atracció física un projecte en comú que crea un vincles sentimentals profunds entre la parella.

Aquest projecte en comú pot tenir diferents matisos, però principalment les parelles vólen viure junts per a compartir experiències, recolzar-se mútuament i sobretot per a crear una família.

Aquesta il·lusió pel projecte en comú ajuda en molt a què la parella pugui suportar els avatars de la via i també superar les previsibles crisis de relació conjugal.

Aquest projecte en comú comporta que hagi unes pautes de relació que ajuden a que el projecte és desenvolupi més correctament que si aquestes no hi fossin. Per exemple la fidelitat és un requeriment d?obligat seguiment així com una relació amorosa entre la parella.

No cal ser un expert en biologia per a veure els condicionaments biològics en aquestes pautes de relació, la fidelitat hi és per tal de no esmerçar esforços en cuidar una descendència que no porta el codi genètic d?un dels progenitors. La relació amorosa entre la parella existeix com element crucial per a afavorir la reproducció. A mesura que passa el temps, la parella va perdent algunes d?aquestes pautes, com per exemple la relació amorosa que pot disminuir atès que potser ja ha complert la seva missió, però en canvi hi ha unes altres com la fidelitat que sempre mantenen la seva importància malgrat que també poden patir alguna davallada.

Els condicionaments biològics es manifesten en les persones com a sentiments emocionals, uns sentiments tants profunds dins de la nostra anima que quan aquests es trenquen ens provoquen un dolor tan intens que acaba moltes vegades en un rancor i odi cap a qui ens ho ha trencat.

La relació entre molts militants i simpatitzants amb ERC te moltes similituds amb la relació amorosa entre parelles (malgrat que no hi ha cap component reproductiu), potser fins i tot diria que aquesta relació és més profunda en ERC que en altres partits, ¿perquè? Doncs perquè ERC té un projecte en comú molt engrescor amb els seus militants i simpatitzats: La Independència de Catalunya.

Quan aquest projecte comença a fer figa, comença el desamor i acaba apareixent el rancor i l?odi…..

(continua)


En el projecte en comú d?una parella a vegades no és tan comú com pot semblar, potser si la parella vol construir una casa, un de la parella idealitza una casa gran amb molt de jardí per a passar-hi els cap de setmana i així no tenir que fer cues per les carreteres, mentre que l?altre membre de la parella, malgrat que també vol una casa gran , la vol sense jardí perquè prefereix cada cap de setmana sortir a la muntanya d?excursió. A voltes aquestes diferencies inicialment no es manifesten mentre la parella estan enfeinats en reunint els diners per a construir la casa.

En el projecte en comú entre l?actual executiva d?ERC i els seus militants tenia punts molt en comú però potser d?altres que no ho eren tan. Inicialment aquest darrers no es manifestaven mentre tots treballàvem per a construir un partit fort.

Igual que en una parella, inicialment tot es veu de color de rosa, fins i tot certs defectes no és veuen o son minimitzats perquè la il·lusió idealitzada del projecte en comú és tan forta que tot el reste passa a segon terme.

A ERC amb la il·lusió que havia dipositada amb en tàndem Carod i Puigcercós era molt gran, havien bastit el partit d?un projecte creïble i engrescador, per primer cop després de molts anys es veia la possibilitat de que ERC hauria passat a ser un mer partit testimonial a un partit majoritari al parlament. En aquest context alguns defectes que ja es perfilaven en ells, eren minimitzats o amagats en pro d?enfortir el partit.

Igual que pot passar en una parella, quan les dificultats de la vida comencen a minvar les possibilitats de fer realitat el projecte en comú, comença a aparèixer els primers símptomes de desenganys que repercuteixen en la relació de la parella. Els defectes que abans no es veien o eren minimitzats, ara amb aquest nou context apareixen o son maximitzats.

A ERC quan es va trobar amb les dificultats de la realpolitik van començar a minvar les possibilitats reals de dur a terme el projecte en comú, comencen a aparèixer els primer símptomes de desenganys i els defectes que abans s?havien amagat ara comencen a ser visibles.

Igual que pot passa en una parella, hi ha una membre que dirigeix i lidera la parella mentre que l’altre hi posa la logística i el treball feixuc del dia a dia. En el moment que apareixen les dificultats que poden malmetre el projecte en comú, a vegades el qui lidera la parella potser per por de defraudar a l’altre o per simple orgull o potser perquè pensa que si li diu la veritat perdrà la parella, comença a no explicar els problemes, i fins i tot pot fer tot el possible per a no dir-li la situació real. D’una manera o d’un altre està enganyant-la.

A ERC, l?actual executiva en comptes de reconèixer que amb la seva actual estratègia s?han equivocat, han començat a no dir la veritat als militants, potser per orgull o potser per a no defraudar-los, o potser perquè no volen perdre el partit que tant els i ens ha costat aixecar.

Igual que pot passar en una parella, quan un dels membres menteix a l?altre, el què és enganyat és l’últim d’adonar-se malgrat que sigui avisat pels seus amics, sempre la confiança i sobretot la por al trencament de la relació fa que l?autoengany imperi per sobre el raciocini.

A ERC, hi ha molts militants què no volen obrir els ulls a la realitat i per això prefereixen autoenganyar-se amb propostes buides de continguts de possibles referèndums sobre no se sap què o de millores en la sobirania de Catalunya que es contradiuen de ple amb les accions del dia a dia que l’executiva d’ERC esta duent a terme.

Igual que en una parella, quan es descobreix la veritat, l’amor que havia entre ells s’esmicola i comença el desamor, els sentiments d’engany apareixen i el rancor pel temps esmerçats per res sorgeixen amb força i l’odi vers a l’altre comença a ser present.

Com més il·lusió havia disposat amb el projecte i com més confiança havia amb la parella que la liderava, més és el rancor i més fort és l’odi que apareix.

A ERC igual que en una parella, quan la realitat de les urnes descobreixi la veritat, l’amor de molts dels militants que han esmerçats temps i diners, que han perdut hores de somni, que han perdut la veu explicant i defensant l’actuació d’ERC en contra els atacs dels enemics tant exteriors com interiors i en contra de la incomprensió de molts dels seus amics, a tots aquests militants el dolor que sentiran serà proporcional al rancor i odi que projectaran vers a qui consideren culpable de que el somni s’hagi esmicolat.

Per això, malgrat que com diu la dita popular en l’amor, com en la guerra, tot s’hi val, demanaria als meus companys militants que a ERC no tot s?hi val, ni impedir que entrin nous militants o que militants assisteixin a la conferència perquè no son afins a les propostes de l’executiva, ni fer signar als càrrecs electes una declaració de suport a l’executiva, ni desacreditar als opositors amb estigmes com ser cripto-convergents o de nens petits immadurs, ni encara menys utilitzar suposats èxits com la Fira del Llibre de Frankfurt o fer propostes d?un referèndum pel 2014 sense concreció de com i de quins passos s’han de fer en aquesta direcció, una proposta per cert que es apuntada en la ponència oficial en el darrer moment sense previ debat i avís.

No companys, no és això!.

El projecte d?Esquerra Republicana de Catalunya d?aconseguir la Independència de Catalunya requereix d?un lideratge d?una nova executiva més preparada i sobretot amb més il·lusió amb aquest projecte.

Si no volem que un dia ens despertem i ens trobem que s?ha volatilitzat el somni d?aconseguir que ERC sigui el partit majoritari que tots volem per tal de que lideri la independència del nostre país, a la conferència companys, hem de discutir seriosament quina és la ponència que realment pot fer realitat aquest somni i després hem votar-la amb consciència i dignitat.

Esquerra Republicana de Catalunya s?ho mereix. I Catalunya també!.

Salut i República!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *