La Fira de Frankfurt i el guaraní

He
llegit el
discurs de Quim Monzó
en l’acte d’inaugural de la Fira del Llibre a Frankfurt, jo
en català i la meva dona en alemany. A mi m’ha agradat per l’originalitat i com
a català que conec una mica la cultura catalana. En canvi a la meva dona, no.

Segons ella, què és mig alemanya i ha viscut 20 anys en aquesta terra, els alemanys no estaran
molt satisfets pel to poc seriós del discurs malgrat que per educació ho dissimularan. Els alemanys son persones que és
prenen la vida seriosament i en el discurs inaugural de la mostra de la Cultura Catalana, no esperen sentir parlar d’un tal Otto Zutz o del senyor Damm. Els assistents
a aquest acte, esperen quelcom més seriós i solemne, voldrien haver escoltat més
dades de la nostre cultura perquè la cultura catalana encara es molt
desconeguda per a ells. La situació anòmala del nostre país fa que la nostra llengua i la
nostra cultura no trobin a Alemanya l’aprovació que voldríem.

Fa
un parell de dies, a la radio pública alemanya, l’equivalent a la radio
Catalunya Cultura, la Deutschlandradio Kultur
ha emes un parell de reportatges a on es criticava molt els catalans. Per
exemple en un dels reportatges els intel·lectuals alemanys no entenien perquè
els escriptors catalans que escriuen en espanyol no han pogut venir a la Fira de Frankfurt.

La
idiosincràsia de la mentalitat alemanya alimentada a més a més per la
propaganda espanyolista, fa que potser els alemanys vegin els catalans com a
xenòfobs i nacionalistes que coaccionen les llibertats dels escriptors catalans
que escriuen en una de les llengües universals com és l’espanyol.

Per
entendre aquesta mentalitat és important tenir present què els alemanys han
patit molt per culpa del nacionalisme i que per això per a ells no hi ha rés
pitjor que un nacionalista…

 

(continua)


El
primer reportatge de la radio tractava del nou partit que han creat els de Basta Ya! amb
Fernando Sabater i Rosa Diez com a caps visibles. El reportatge deixava molt bé al nou partit en
front del PSOE del Zapatero que segons el reportatge era massa dèbil perquè tenia que pactar amb els
separatistes catalans. Respecte a la proposta del referèndum al País Basc, deia que havia el perill que malgrat aquesta
proposta tan forassenyada, que Ibarretxe podes tornar a guanyar les eleccions gràcies
què era d’un partit nacionalista de dretes. Pels alemanys dir algú de
nacionalista de dretes és com dir que ets quasi nazi.

L’altre
més que un reportatge era una tertúlia literària sobre la Fira del Llibre a Frankfurt a
on es criticava per no haver aconseguit que vinguessin els escriptors catalans
que escriuen en espanyol en la mostra de la Cultura Catalana.
Els catalans no sortien tampoc ben parats per aquest fet. Per aquells
tertulians alemanys, la Cultura Catalana
és tant la que fan els escriptors que escriuen en castellà a Catalunya com la
que fan els escriptors que escriuen en català. Per aquell tertulians l’espanyol
és la llengua oficial a Catalunya igual que el català i no entenien com és
possible que un govern, en aquest cas el Govern de la Generalitat, ha permés
el que ells consideren una discriminació en vers els escriptors catalans que
escriuen en espanyol. Es va preguntar qui en formava part d’aquest govern,
concretament com a responsable d’organitzar aquesta mostra i va sortir el nom
d’Esquerra Republicana de Catalunya. El moderador va dir que Esquerra era com un partit nacionalista d’esquerres,
cosa que va estranyar a la resta dels tertulians, com podia ser que existís un
partit nacionalista que no fos de dreta!.

El
nacionalisme pels alemanys es quasi sinònim d’extrema dreta o de nazisme. Pels
alemanys és incompatible ser d’esquerres i nacionalistes.

Per
intentar trobar-hi una lògica un tertulià va comentar que potser partits com
Esquerra era la conseqüència de l’opressió de la dictadura d’en Franco. La
tertúlia literària en la ràdio publica Alemanya en relació a la mostra de Cultura
Catalana de la Fira
del Llibre a Frankfurt donava a entendre que en aquesta mostra era potser només
representada la part més folklòrica (nacionalista i per tant extremista) de la cultura que es fa a
Catalunya.

Per
acabar d’adobar, surt una tertuliana alemanya que era experta en literatura
d’hispanoàmerica, què diu: A Paraguai hi ha dues llengües oficials, l’espanyol
i el guaraní, i seria del tot incomprensible que si un dia Paraguai organitza
una mostra de la cultura Paraguaiana, que només es mostrés els escriptors que
escriuen en guaraní i no en espanyol!

El català i el guaraní a ulls
d’aquests intel·lectuals Alemanys son llengües comparables.

Ha quedat clar!

Ni Frankfurt ni hòsties, si no aconseguim aviat que el català sigui l’única
llengua oficial d’un Estat Europeu , el català igual que el guaraní està
condemnat a ser només la llengua vehicular dels indígenes pel grat dels
turistes i d’algun estudiós de llengües en via d’extinció

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *