Espanya = Iugoslàvia ?

Amb l?anunci del Lehendakari Ibarretxe de fer un referèndum d?autodeterminació pel 25 d?octubre 2008, i amb la resposta del president d?ERC Josep Lluís Carod-Rovira de ?respecte, simpatia i interès" per la consulta convocada pel lehendakari, encara que ha descartat la possibilitat de demanar ara mateix una convocatòria semblant a Catalunya "ja que les condicions i ritmes són diferents".

Segur que les condicions i ritmes son diferents, sempre ho seran i però si és vol, sempre es pot fer que coincideixin en una fita si hi ha voluntat de fer-ho.

En Josep Lluís Carod Rovira acaba dient ? diu aquell refrany català de ‘cada terra fa la seva guerra’ , entenc que cada país ha de conèixer els ritmes d’evolució propis i no pot caure en mimetismes amb altres llocs. Sí que, en canvi, Catalunya pot estar atenta, aprendre i corregir errors comesos en altres països".

Quan he llegit la resposta de Carod, malgrat que era previsible, no deixa de ser una mala noticia, sobretot perquè en teoria Carod representa un partit independentista que hauria d?estar treballant per fer el mateix. En canvi l?únic que esta duent a terme és administrar les misèries que la monarquia constitucional espanyola ens dona mentre segons ell diu, espera millors temps. Uns millors temps que no vindran mai amb aquesta estratègia de pactar i de donar legitimitat a un partit que és el responsable d?aquesta situació d?opressió i discriminació dels catalans. Si ERC ara fos a l?oposició podria recollir el malestar i la frustació generada per la política sucursalista del PSC-PSOE o del CiU si aquesta governes amb el PSC.

Però m?ha vingut al cap, no se perquè un mal somni amb aquest anunci del referèndum d?Euskadi, salvant les distancies, hi veig algunes similituds en el procés d?independència d?Iugoslàvia i amb el que pot passar aquí…

(continua)


Si no recordo malament en la república d?Iugoslàvia, la petita Eslovènia fou la primera que va començar a fer el referèndum per la Independència, després fou la gran Croàcia i finalment fou Bòsnia.

No se perquè però veig algunes similituds entre Iugoslàvia i Espanya, entre Servia i Castella, entre Eslovènia i Euskadi, entre Croàcia i Catalunya i no tant entre Bòsnia i Galícia.

Eslovènia amb el seu president Milan Ku?an em fa pensar molt amb Euskadi i el lehendakari Ibarretxe. Els foren els primer de demanar i aconseguir la independència, mentre que Croàcia s?ho mirava a distancia a veure que passava i quan van veure el resultat, varen decidir seguir-los amb el corresponent referèndum i la conseqüent proclama. Finalment Bòsnia va entrar-hi en aquesta via independentista més com a conseqüència dels esdeveniment del seus veïns què d?un procés pensat prèviament.

Servia va intentar oprimir la llibertat d?Eslovènia, mentre Croàcia s?ho mirava a distancia i Bòsnia feia com si no passes rés. Una vegada els serbis varen ser derrotats a Eslovènia, aquest varen reaccionar amb molta violència per impedir que Croàcia fos independent fent una guerra cruenta durant 4 anys, però sobretot fou a Bòsnia a on els serbis es varen esplaiar tot el seu odi fins arribar a cometre crims contra la Humanitat. Va semblar que a mesura que els serbis perdien el seu somni patriòtic de la Iugoslàvia es varen tornar més violents.

Quan en Carod diu ?cada terra fa la seva guerra? em ve un calfred pensant que a Iugoslàvia cada terra va fer la seva guerra i ja sabem com va acabar.

Pot passar que si Euskadi fa el primer pas cap a la independència, es repeteixi el mateix que va passar amb Eslovènia que varen aconseguir la independència molt més fàcilment i ràpidament, mentre que Croàcia i Bòsnia varen patir molt més per aconseguir-la.

Potser que això ens passi a nosaltres, es a dir, que Catalunya esperant esdeveniments, quan intenti despertar imitant a Euskadi, rebem per part dels espanyols (castellans) tota la seva fúria per la frustració de no haver pogut aturar la independència d?Euskadi.

Si Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Montnegre i Kosovo haguessin proclamat la independència al mateix moment, els serbis no haguessin tingut ni l?excusa de que era una qüestió interna d?Iugoslàvia (gracies a això varen tenir la llum verda inicial d?Europa per impedir-ho i que va acabar en una guerra civil segons els Servis i d?alliberament segons els altres) i tampoc els serbis haguessin tingut la forca suficient per poder començar l?opressió en tot el territori que s?ha declarat independent.

Si Euskadi, Catalunya, Galícia, País Valencià i les Illes fessin una declaració d?independència conjunta els castellans no podrien dir al reste del Mon que és un assumpte intern d?Espanya, perquè si més de 15 milions de la teva població i 1/3 del teu territori decideix independitzar-se és que realment Espanya no existeix com a tal. A part de que amb tants front oberts els castellans ho tindrien realment molt malament per poder-lo sufocar, sobretot sense l?us de les armes, com espero que així sigui.

Ja se que molts direu que a Catalunya no hi ha la majoria suficient per a guanyar el referèndum però jo crec que això s?hauria de veure.

En tot cas, des de aquí dono tot el meu suport a Euskadi amb aquest procés independentista que el lehendakari Ibarretxe ha anunciat.

Realment els hi tinc una enveja sana!

Gora Euskadi Askatuta!

Visca Catalunya Lliure !

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *