Salvadors de la pàtria. I ara, què?

Amb el títol ?I ara, què??, l´historiador Oriol Junqueras i Vies, ha escrit a l?Avui d?avui un magnífic article que subscrit totalment. Sempre he cregut amb l?honestedat i la dignitat, i en el meu bloc ?Reflexions envers la colonització? sempre he manifestat que a casa nostre tenim un problema amb els que aprofiten la colonització per els seus propis interessos.

Ja fa anys que em vaig plantejar aquest dilema respecte als Salvadors de la pàtria i què cal fer amb ells,  tan pels qui tenen la solució màgica com pels qui diuen que com que no n?hi ha, s?ha de pactar amb l’enemic per treure?n el millor partit possible.

De l?article que recomano fermament la seva lectura, només hi afegiria que les persones canvien amb el temps, per tant no serveix de gaire el que ha fet en el passat, potser només serveix com a marge per equivocar-se un cop, però no serveix per continuar equivocar-se contínuament o per actuar deshonestament amb els principis que defensaves en el passat?

 

(continua)

 

 

Per això ja no em crec rés el que l?actual executiva d?ERC ens diu, perquè malgrat el que varem fer correctament en el passat, ara ja fa molts anys que s?equivoquen i son totalment deshonestos amb la declaració ideològica d?ERC.

Tal com he dit en darrer post ?De què anem Uriel Bertran (i Lopéz Bofill)?? els que som crítics amb la actual situació d? ERC hem d?anar junts per a poder forçar el canvi. No se perquè , no m?acaba de convèncer tant de protagonisme per part d?Esquerra Independentista en els mitjans de comunicació quan no son ni tant sol una corrent interna registrada i avalada per les signatures de militants. Em dóna molt de pensar la seva actuació, fins i tot arribo a pensar que potser les intencions reals d?Esquerra Independentista son més en crear divisions dins de l?oposició a l?actual Executiva que realment fer-hi front. Com a mínim és el que hi penso arran de la seva decisió de no anar junt amb el Reagrupament en la Conferència Nacional d?ERC per presentar una esmena a la totalitat a la ponència oficial, una ponència oficial que intenta eliminar la referència a fer un referèndum de autodeterminació per la referència a un ambigu ?Dret a decidir?.

Recomano la reflexió argumentada en el bloc de Josep Pinyol ?La direcció d’ERC pretén renunciar al dret a l’autodeterminació? , per a mi és molt clara la intenció amagada amb aquest subtil canvi. Jo hi afegiria a més a més, que un ?Dret a decidir? és , com diria el botifler Miquel Iceta del PSC-PSOE, el què els catalans estem exercint cada vegada que anem a votar per el parlament. Per això seguiria dient en Iceta no cal fer un Referèndum d?Autodeterminació.

En fi, espero que només sigui un mal dia que tinc, ja que avui és el primer dia de treball després de vacances i Uriel Bertran amb la seva EI només s’està equivocant, però el problema és que per a mi no te cap més marge per errar, ja que Uriel Bertran no ha fet rés en el passat que permet donar-li més marge de confiança.

Acabo amb les darreres paraules d’Oriol Junqueras en l’article:

No hi ha receptes màgiques. Sempre més a poc a poc del que desitjaríem, farem camí pels difícils i fructífers viaranys del diàleg entre crítica i experiència. Tan sols els deshonestos n’han de quedar exclosos. I el mèrit de la victòria serà proporcional a la magnitud del repte. "Catalans, sapiguem fer-nos dignes de Catalunya! Cadascú al nostre lloc i Catalunya al cor de tots!"

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *