Primeres impressions de Can Feliciano: Tot és una qüestió de com entens el progrés del teu poble.

He tingut la sort de quan he arribat a Can Feliciano, després de dormir pel viatge amb cotxe des de Alemanya, que hi havia una xerrada en el Local del GEM (Centre Excursionista de Malgrat) que està situat just d’endavant. Havia dos membres de la Plataforma Defensem una Nova Cultura de l’Aigua, un era hidròleg i l’altre tenia experiències amb aquest tipus d’actuacions ja que havia participat activament amb la defensa del NO al transvasament de l’Ebre. La xerrada ha tingut una assistència d’unes 50 persones, entre els partits polític només he reconegut Teresa Verdaguer, la responsable del grup municipal d’ERC que és a l’oposició i sempre han defensat el no a cobriment i canalització de la riera. Mentre que curiosament no havia ningú representant dels altres partits que en teoria també s’oposen a la tala dels arbres (CiU, IC i PP?). La meva impressió de la xerrada és que tot es tracta d’una manera d’entendre l’urbanisme, que sota la meva opinió, afavoreix l’especulació.

Pel que he entès, perdoneu la meva poca concreció però no he anat preparat i no he pogut agafar cap apunt, és la següent:

 

(continua)

 

Per a poder fer aquest tipus d’accions urbanístiques que s’estan duent a la riera de Malgrat de Mar, s’ha de seguir les lleis, la darrera és vigent des del 2000, que és una directiva de la Comunitat Europea que impedeix el cobriment o la canalització de les rieres. Les dolentes experiències i també els estudis biològic i hidrològics han demostrat que cobrir i canalitzar les rieres accentua el problema i els risc d’inundacions a la desembocadura, així com dessencar els aqüífers, els pous dels voltants, empobreix la terra i l’aportació de sorra a la platja.

També des de molt més anys hi ha una llei espanyola que fa que tots els propietaris que tenen una propietat al costat de la riera la tenen afectada i no poden fer cap obra legalment. Per això totes les propietats que hi ha al costat de la riera semblen molt antigues i sense cap millora en els darrers anys.

Per tant. tenir una riera en un poble és actualment un problema per a als ajuntaments que vulguin fer alguna actuació que no sigui la de preservar-la i netejar-la. Però com sempre hi ha les excepcions.

Aquestes principalment són quan la riera transcorre per un lloc urbanitzat o modificat expressament per l’home. En aquest casos es recomana només actuar quan hi ha risc d?inundació pels veïns. És per aquí per on es pot esquivar la directiva de la Comunitat Europea. L?ACA, l’Agència Catalana d’Aigua és l’encarregada de comprovar amb estudis de risc segons les indicacions de cada Ajuntament  i el corresponent departament de la Generalitat, si és de rebut poder-lo fer o no i a les hores fa el projecte i l?executa:En aquest link teniu la nota de premsa corresponent a aquest projecte de cobriment de la riera de Palafolls a Malgrat de Mar

També podeu veure aquest document adjunt a aquest post sobre la problemática de les rieres i conques dels rius centrals a casa nostra.

Que ha passat amb la riera de Malgrat i concretament amb els arbres de Can Feliciano?.

Si mirem en general, totes les rieres del Maresme tenen el gran problema d’urbanització i sobretot a la desembocadura, ja que sempre hi ha la via del tren i o/la carretera nacional II. Els habitants del Maresme sabem que amb les tempestes d’estiu i llevantades, el llit de les rieres s’omplen sobtadament amb un cabdal d’aigua que baixa amb molt molta força, emportant-se tot el que troba per endavant. Si la riera està bruta, l’aigua en arribar als ponts, que són petits o mal fets, la bruticia que porta pot crear un embut fent que els voltants s’inundin. Amb aquestes excuses, i amb la de quel la riera està bruta perquè es un cau de porqueries i rates, s’aprova el pla de cobrir les rieres en comptes de netejar-la i arreglar els ponts que poden fer de tap.

A Malgrat de Mar el problema està en el pont del tren i amb la platja artificial que fa uns any es va fabricar mitjançant aquell buc que va arrasar el fons litoral. Aquesta platja artificial impedeix que a l’aigua surti a la Mar de manera fluida, augmentant el risc d’inundacions.

Amb el cobriment i canalització de la part que va des de el pont del tren fins el pont de Can Fonlladosa, el que s’ha provocat és que l’aigua baixi amb més forca i per tant el perill de embussament és molt més elevat en arribar al pont del tren i a la platja. Possiblement amb el cobriment de la riera s’ha augmentat el risc de inundacions en aquest tram final.

La intenció en continuar la canalització que va del pont de Can Fonlladosa fins el pont del CAP , i que travessa l?arbrera de Can Feliciano, en teoria és per que els vorals de la riera no hagi cap brutícia o elements que puguin, en cas de rierada, embossar els trams ja coberts i sobretot  la desembocadura a on recordem hi ha el pont del tren i la platja artificial. Per fer-ho volen talar els arbres , uns arbres que estan elevats i fora del llit de la riera, que segons el expert hidròleg no sembla que pugin representar cap perill en cas de rierada ja què estan fora del llit. Segons el mateix expert hidròleg el què realment és un perill que pot provocar inundacions és el pont de la rotonda del CAP, el pont que esta precedent a Can Feliciano. En aquest pont la riera fa un gir, un gir que junt amb el pont, és realment a on hi ha el perill d’embussament i que l’aigua sobreixi, tal com ja ha passat més d’una vegada.

A les hores perquè no s?arregla aquest pont i es deixa el tram de la riera de Can Feliciano sense canalitzar?, dons perquè canalitzant aquest tram és el primer pas per després poder-la cobrir-la del tot. Si una riera està canalitzada a les hores no hi ha cap problema per posteriorment cobrir-la. Una vegada coberta, és pot re-qualificar les finques afectades per a tal de què es pugui urbanitzar. Els seus propietaris han passat de tenir un terreny sense valor a un terreny edificable!. Felicitats.!

Vet a aquí la qüestió, si estem d’acord en un urbanisme a on preservar el medi ambient no és un problema a resoldre sinó ans el contrari és un model a seguir, si cerquem fer les poblacions espaioses amb parcs, jardins i rieres netes però naturals, a les hores això implica una inversió col·lectiva que a curt termini no sembla que aporti cap benefici material al veins afectats, però en canvi a llarg termini si que representa una millora de la qualitat de vida de tots els veins, afectats o no.

O en canvi si estem d?acord amb un urbanisme en què és premia que a qualsevol, incloent vostè què em està llegint, és pugui fer-se ric si té la sort que els seus pares li han deixat una propietat al costat d?una riera. Una propietat que no té cap valor ja què üer llei no és urbanitzable o fer-hi cap reforma i per tan el impost de transmissions es mínim. Però al cap d?uns anys gràcies al cobriment de la riera, per cert pagat per tots i subvencionat per la Unió Europea,  automàticament el valor de la propietat es multiplica per 10 o per 20. Si a més a més al cobrir la riera , es fa un passeig amb quatre bancs i unes jardineres, els veïns de tot el poble tenen un nou lloc més a anar a passejar el diumenge mentre van a fer el vermut. Aquest és el cas de les persones que tenien propietats en el tram de la riera a Malgrat.

Cara el poble, l?únic que ha passat és que ha desaparegut un riera, expressament abandonada i bruta, per un passeig nou i tots contents. Uns s?han fet rics, i els altres poden passejar per un nou passeig. En definitiva, això també es progrés, sobretot per a alguns, però es progrés real i augmenta realment l?autoestima del país?

Jo ho tinc clar, però en el fons ho tenen clar tots els qui ens representen i governen els nostres Ajuntaments?

Crec que ells també ho tenen clar, però crec que amb l?altre sentit, sinó pregunteu a la gent de Malgrat qui té propietats al costat de la riera?.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *