En defensa dels arbres de Can Feliciano de Malgrat de Mar: Una l?altre manera d?urbanisme és possible.

És molt poc freqüent que la gent es mobilitzi per defensar la tala d?un arbres. Però al meu poble, Malgrat de Mar, ja ha passat tres vegades.

Tot va començar quan en Campás, un gestor de Malgrat, va veure que començaven a talar els arbres de la zona coneguda com Can Feliciano i es va enfilar a un arbre per a impedir-ho. Després es va corre la veu, el bloc Malgrat confidencial es va fer reso, els SMS varen començar a corre, i tot plegat va ajudar a que finalment s?ajuntessin prou persones per fer que s?aturés la tala malgrat fins i tot l?actuació dels Mossos d?Esquadra.

Podeu llegir la noticia en l?Avui i el Punt.

Però recomano el seguiment en el blocs:

Malgrat confidencial amb un seguiment quasi On line

Club Cinema 7 amb el post En solidaritat amb el meu poble

Des del Castell amb el post Crònica d’un Poble que s’alça

El meu gos i jo amb el post La cabesa, el corasón i la invasión

NOTA: Llegiu el post Primeres impressions de Can Feliciano: Tot és una qüestió de com entens el progrés del teu poble. per les darreres informacions per a aquest tema.

 

La primera vegada que Malgrat és va mobilitzar en la defensa d?uns arbres..

(continua)

…fou en el que ara és el Parc de Can Campassol, abans era la casa d?un Indià i ara fa justament 30 anys els veïns es varen posar als peus de les excavadores per impedir que continuessin l?enderroc de la casa per a fer un bloc de pisos. Malgrat tot es va fer tard per a impedir el enderroc de la casa de l?indià, però si que es varen poder salvar alguns dels arbres, sobretot les palmeres i el cedre que estan catalogats per la Generalitat com arbres monumentals. Per desgracia fa uns anys una turmenta huracanada va fer caure alguns d?aquest arbres. Ara no se si encara existeixen!.

La segona vegada fou per a la defensa dels plataners centenaris de l?antiga fàbrica de l?aigua , fou si no em equivoco pel 1997. Els propietaris dels terrenys volien i finalment ho han fet, construir blocs de pisos de més de 7 plantes trencant el pla urbanístic de Malgrat de mar. Un pla que fou votat per unanimitat per totes les forces polítiques a on només es deixa construir cases amb la planta baixa i dues plantes d?alçada.

La població es va mobilitzar per a impedir aquest disbarat urbanístic, així com la tala dels plataners centenaris. Es fa fer una gran manifestació, a on prop d?un miler de malgratencs varem rodejar tot l?antic edifici de la fàbrica de l?aigua. Recordo què en el Ple de l?ajuntament a on es va discutir una esmena relacionada amb aquest tema, vaig tenir que desautoritzar públicament el regidor d?ERC que va votar junt amb el PSC-PSOE en contra del que l?assemblea de militants de la secció Local d?ERC havien decidit. A partir d?aquell moment va començar unes dels moments més desagradables que he viscut com a president de la secció local de Malgrat. Quan tingui més temps faré un post explicant aquelles vicissituds seguint els què ja he fet relacionats amb la meva experiència com a polític afeccionat.

Tornant al tema dels arbres plataners de l?antiga fàbrica de l?aigua, finalment només és va aconseguir que és traslladessin els plataners uns metres més enllà en una nova placa que és va improvisar per a acontentar al personal. En aquells temps l?alcaldessa actual de Malgrat Conxita Campoy del PSC-PSOE es va rentar les mans dient que no podia fer rés perquè el pla urbanístic vigent a Malgrat fou aprovat després que els propietaris obtinguessin l?aprovació per part de l?Ajuntament d?aquella època per a construir el pisos. És a dir, un pla aprovat urbanístic de tot el poble no tenia cap valor amb un pla aprovat 20 anys abans i que els seus propietaris havien congelat durant tot aquest temps esperant que la especulació urbanística dones el seu rèdit. No em puc creure encara avui, què no s?hagués pogut fer quelcom de més al respecte. Ara aquella zona és una de les més densament poblades amb edificis de 30 metres, problemes d?aparcament i sobre tot trenca l?esquema urbanístic de Malgrat.

Ara en el 2007 tornem-hi de nou amb la mania de talar els arbres, en aquest cas els que estan al costat de la riera i què és coneix com de Can Feliciano. Es veu què de resulta d?un pla aprovat per a canalitzar la part d?dalt de la riera fa dos anys per l?Ajuntament entre PSC-PSOE, CiU i PP, és ara executat i per sorpresa de tots es decideix talar els arbres del costat. Tal com diu el meu amic Vador en el seu bloc Club Cinema 7 , ¿perquè no ho van dir en les eleccions de far una mesos que ho farien?

El model urbanístic dels Països Catalans és més propi dels països subdesenvolupats que dels països europeus. Encara a casa nostra hi ha la cultura de què el progrés implica destruir la natura o el que és antic per a tornar construir de nou amb ciment, marbres i vidres. Això no vull dir què estic en contra d?avançar, sinó que per a mi aquesta manera d?entendre el progrés ens allunya del resta dels països moderns, ens fa retrocedir. Una vegada anant amb el cotxe entrant per l?autopista del Maresme cap a Barcelona, la meva actual companya que ha viscut 18 anys a Alemanya, però que s?ha criat a Barcelona, em va dir que quan arribava per aquesta entrada li semblava que entrava en una ciutat del Nord d?Africà, com el Cairo o a Tunísia, però no a una ciutat d?Europa. No ser perquè des de que estic vivint a Alemanya cada vegada que vinc a casa, em ve aquest pensament.

A la ciutat de Karlsruhe on visc ara, hi ha un parc que envolta un afluent del riu Rin, el Alb, el parc que deu tenir a prop de 5 quilòmetres envolta tot el pas del riu Alb per la ciutat. Hi ha varis llacs, carrils bici i també camins per a vianants a on la gent passeja i sobretot practica l?esport. El riu te una amplada entre 4 i 8 metres i fins fa poc, sempre que hi passava em donava la sensació que el riu estava una mica abandonat, les voreres eren irregulars, amb fang, algunes pedres i molta vegetació. Només en alguns llocs és podia arribar al riu i era allà a on l?estiu algunes criatures es banyaven. Com tot per aquí, era l?únic lloc a on havia un rètol que deia què hi estava permès fer-ho.

També hi ha alguns plafons que expliquen la biologia del riu, amb fotografies de peixos, aus i altres animals. Però l?altre dia vaig veure un que explica que fins els 90 el riu estava canalitzat amb tota la vorera de ciment i pedra. Les fotos del riu d?aquella època, és veia la vorera ben neta de vegetació amb un pedrís perfectament ben alineat, en definitiva el riu semblava més un canal net i polit. Malgrat que feia temps que l?aigua del riu era totalment neta, per desgràcia no hi havia cap possibilitat de la vida del riu pogués trobar un lloc per arrelar. No havia les condicions per què els peixos petits i altres insectes és poguessin resguardar de la corrent del riu i d?altres peixos més grossos.

EL resultat de tot, era que el riu estava quasi mort, no havia en prou feina peixos ni aus. A partir dels 90, l?Ajuntament de Karlsruhe va decidir segons un pla dissenyat pels biòlegs, de canviar tota les voreres canalitzades per voreres de terra i fang, varen deixar que la vegetació tornes a créixer com volgués i varen crear tornar ajudar al riu a crear meandres que havien estat dessecats en canalitzar el riu. Gràcies a tot això ara es pot veure peixos, ànecs salvatges i fins i tot cignes. Per cert a aquí ningú els hi dona de menjar, està prohibit i si ho intentes , el primer vianant què et vegi, et recriminarà de tal manera que mai més ho faràs. I si no fas cas, tens la Polizei en poc minuts. Aquests no estan pas per bromes.

No sempre construir vol dir progressar, potser si què en el nostre país les rieres son un problema d?insalubritat, al Maresme no plou prou ni quan plou no plou be, però estic segur que amb una mica més de sentit comú i de mentalitat europea el que és vol fer a Can Feliciano és faria d?una altre forma, preservant l?espai natural, creant un petit parc i deixant la riera que flueixi naturalment sense canalitzar, això si netejant-la per tal de que no estigui bruta i plena d?obstacles que fa que quan torni a ploure pugui sobreeixir.

Però ja se sap, l?Alcalde que no fa places, carrers, soterra les rieres, i endeuta el poble amb qualsevol tipus d?obra, no és del grat dels seus votants fins i tot a Malgrat de Mar, sinó com s?explica que el PSC-PSOE hagi estat l?únic partit que ha manat al poble des de la instauració de la monarquia constitucional espanyola..

Malgrat de Mar, és un dels pobles de Alt Maresme o de la Selva Marítima, com és vulgui dir què sempre s?ha caracteritzat en tenir els seus ciutadans molt actius en tots els àmbits, siguin culturals, artístics, esportius, de natura i polítics, per això estic segur que malgrat la opiaciació de més de 25 anys de socialisme liberal, que ha permet que fer coalicions amb el PP i CiU sense que perdés cap elecció, el poble podrà aturar aquest nou disbarat de l?Alcaldessa i per això des de aquí, des de el meu particular exili, dono tot el meu suport en aquesta lluita per a preservar el espai natural de Can Feliciano.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *