A Espanya caixa o faixa!, molt honorable Expresident Sr. Pujol i honorable conseller de la vicepresidència Sr. Carod

N’hi
ha què no volen entendre-ho malgrat tot el que ha passat i encara passa!

He llegit l’entrevista
en l’Avui
a Expresident molt honorable Jordi Pujol a on el entrevistador li
pregunta concretament arran dels problemes que vivim actualment a Catalunya:

"Per
tant, és un problema sense solució, si no és que Catalunya esdevé independent.

Torno a dir que parlo en termes personals. En termes personals, he de dir
que jo no he advocat per la independència ni ho faig ara, tot i que és possible
que avui hi hagi més catalans independentistes que fa uns anys
"

Més
clar no pot ser, per això ara s?entén la seva postura arran de la declaració
del Parlament de Catalunya pel vols del 90 a on es deia que Catalunya és reservava el
dret d’autodeterminació, en aquella ocasió el molt honorable va dir en una
entrevista a La Vanguardia el dia
següent que ell no era Independentista. Ara ho ha tornat a dir. Per tant què
els militants de Convergència ho tinguin clar: El fundador de CDC i el màxim líder
que han tingut, mai ha estat i ni ha promogut (advocar) la Independència de
Catalunya. Això em dona encara més raó quan vaig fer un parells bloc amb el títol
CDC surt de l’armari,
ja!
i CDC surt de
l’armari (2ª part)

Com a mínim ens diu que avui hi ha més independentistes que fa uns anys, això
es una l?única bona noticia que és desprèn de lo que ha dit el molt honorable
Sr. Pujol.

Mentre que el honorable Sr.Carod en un altre entrevista a La Vanguardia, ens diu que el 2014
seria un bon moment perquè Catalunya es plantegi una altra manera
d’organitzar-se políticament "que no té perquè ser la independència
però tampoc la dependència actual
".

Home honorable Josep Lluís Carod Rovira què ERC som un partit Independentista i
que vostè és el seu màxim representant!.

Com
vol dir amb aquesta frase?, que encara creu en el federalisme del molt
honorable Sr.Maragall desprès del estrepitós fracàs de l’Estatut?. Encara creu
que els Espanyols canviaran la ?Constitución
del 1978?
, perquè els
Catalans ho demanem en 2014?. No serà que vostè ja fa temps que igual que el
honorable Sr. Pujol, ja no creu amb la viabilitat de fer un referèndum per l?Autodeterminació
de Catalunya?. En el bloc Soldats amb oficials
frustats : Una guerra perduda
, ja ho vaig insinuar i ara amb el seu
comportament què darrerament esta duent a terme, n?estic del tot convençut que vostè
ja no hi creu amb el que és la seva principal tasca i missió què ERC li ha
demanat que dui a terme. Si us plau honorable Sr. Carod, faci cas el què ja li
vaig dir en la meva carta dirigida a vostè com a militant de base d?ERC al bloc
Josep Lluís no
malmetis el somni
.

Igual
que amb l?entrevista del molt honorable Sr. Pujol, en aquesta també podem
treure una cosa positiva, i és què si una persona tant murri com el honorable
Sr. Carod, fa servir la data del 2014 com a referent, és que en aquesta data serà
una data realment important. Per això he escrit el meu bloc Projecte pel Referèndum
d’Autodeterminació
.


Però a tots dos amb tot el respecte li diria el següent….

(continua)

A Espanya caixa o faixa!

La
tradició castissa dels Espanyols bé de l?època de la reconquesta amb els moros
i que és va enriquir amb la conquesta d?Amèrica, és una tradició basada en la
rudesa, a on ets el seu amic o ets el seu enemic, a on ets d?ells o no.

No
és pot negociar, només és pot negociar la rendició. Un exemple claríssim ho tenim:
la negociació o més ben dita la no negociació amb ETA.

Els
Catalans, Valencians i Illencs venim d?una tradició basada molt amb l?intercanvií
i la negociació. Nosaltres malgrat que van tenir els nostres reconquestes i
contestes, sempre van tenir que lluitar amb nacions iguals o superiors a nosaltres,
nacions a on és podia negociar i arribar acords que és complien. En canvi els
Espanyols sempre han conquerit nacions a on no han tingut que negociar ni
intercanviar, els Espanyols han destruït tota resistència i han espoliat tots
els recursos de les seves conquestes.

Per
tant, ara no és pot pensar que han canviat, ans el contrari, més que mai, els
Espanyols ho tenen clar, o els Catalans, Valencians i Illencs demanem la independència
o ens deixem de debats d?identitat i ens tornem tant espanyols com els
aragonesos, per ficar un exemple molt a prop, i que a més a més tenim la
mateixa bandera i una part important de la nostra historia.

En
el segle XXI la nostre força és utilitzar els instruments que avui en dia
encara tenim dins de casa: Les associacions, els partits politics (malgrat el
negre panorama actual), les noves tecnologies amb Internet al davant…etc junt
amb el dret internacional del dret a l?autodeterminació dels pobles. Hem d?utilitzar
tots els nostres mecanismes que tenim a l?abast per aconseguir que el proper
2014 sigui realment una data clau, no només una murrieria per continuar com
fins ara, ha d?esser una data important, la data a on es farà el Referèndum d?Autodeterminació
pel nostre poble.

Però
que quedi clar, no podem anar a mitges tintes.

L?única sortida què ens queda amb Espanya és caixa
o faixa!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *