Pros o contres de la participació d’ERC en la governabilitat de Catalunya

En el bloc ?Com desarmar, sotmetre i integrar una nació colonitzada sota un règim demòcrata? argumentava l?estratègia subtil i no tant subtil que l?Estat Espanyol esta duent a terme per a mantenir i assimilar les colònies que li queda del que fou el esplendorós imperi Espanyol. En un comentari al post, en Xavier (m?he imagino que ha de ser el blocarie Xavier Mir) em reptava que argumentés els pros i contres de la participació d?ERC en aquest context colonial imperialista.

Som-hi dons….

(continua)

.

Si enumerem els punts a favor i en contra en general per estar al govern podem tenir aquesta llista:

Pros:

  1. Tens accés a uns recursos (ràdio, televisió, premsa, campanyes institucionals…etc) que et permeten fer molta més promoció del partit que si estiguessis a l?oposició.

  2. Adquireixes uns coneixements i una experiència en administrar i governar impossible de tenir si no estàs al govern.

  3. Tens accés a unes informacions confidencials que els partits de l?oposició no la tenen.

  4. Pots crear una xarxa de complicitats i ?amics a la causa? entre els segments de la societat que tenen negocis relacionats o dependents amb el govern de la Generalitat. Per exemple, les subvencions a la premsa és un argument molt convincent per a aconseguir aquestes ?amistats? .

  5. Si fas la feina ben feta, pots explicar-ho molt bé gràcies als recursos al teu abast i pots garantir-te més votants.

  6. Els ciutadans sempre acostumaran a votar repetidament els politics que governen i que no han fet cap disparat, abans d?un desconegut que com què està a l?oposició sempre està queixant-se.

  7. La moral dels militants en general sempre és més bona quan ets al govern que quan ets a la oposició.

  8. Hi ha més oportunitat pels simpatitzants i militants del partit per tal què pugin desenvolupar la seva carrera professional, sigui política o no.

  9. La finalitat de qualsevol partit polític i sobretot dels seus líders es manar i no estar a l?oposició.

  10. Poder aplicar el programa polític del partit.

He deixat expressament el punt numero 10 al darrer i resaltat, perquè a vegades sembla que s?oblida què per això els ciutadans en teoria voten als partits.

Contra:

  1. Governar representa tenir que prendre decisions i això genera sempre critiques, sobretot quan son decisions que no ?combreguen? molt amb el ideari polític.

  2. Governar representa tenir responsabilitats i això és un llast que va en contra de l?aplicació del teu programa polític.

  3. Governar representa tenir poder i això sempre genera:

    1. Un entorn d?amics, llepafils i altres essers afins, que fan que a la llarga quedis aïllat de la realitat dels teu voltant.

    2. Corrupció a qui ho exerceix.

  4. Governar desgasta molt més que esta a l?oposició criticant el que tu fas.

Com es pot deduir la regla general de què sempre és millor estar en un govern que a l?oposició és molt vàlida, però hi ha algunes excepcions:

a. Quan governes sense tenir realment el poder, a les hores més que governar, el què fas és gestionar. Gestiones els recursos que el qui té el poder vol que gestionis. En cas de maldades ets el responsable davant dels ciutadans malgrat que no pugis fer res per arreglar-lo. Això genera als ciutadans la penosa imatge de que no serveixes o de que ets un incompetent. Mentre el qui té realment el poder, no pateix cap desgast. Aquesta situació acaba generant sempre una relació de dominació i dependència semblant a les relacions masclistes entre parelles molt freqüent en el passat.

b. No és pot desenvolupar una política trencadora (demanar la independència per exemple) pactant amb el qui finalment t?hauràs d?enfrontar per a aconseguir els teus objectius. I si a més a més és el qui té el poder, a les hores estàs en una posició molt dèbil i acabes amb la mateixa situació exposada en el punt a)

c. Quan el pacte que tens amb els teus socis de govern, esta basat amb una negociació a on la teva posició és de feblesa. En aquest cas, el pacte és transforma amb una relació de dominació i dependència igual a la del punt a)

d. Quan governar t?impedeix poder aplicar amb condicions el teu programa polític. Aquest punt esta molt lligat amb els punts a i b.

En el primer pacte del tripartit, hi ha havia per a mi, més raons a favor que en contra, malgrat que els punts a i b que he dit abans és complien, el punt c no era aplicable per com varen negociar el pacte del Tinell. ERC tenia la clau, deia en Carod!.

Ara bé, arran del total incompliment del pacte del Tinell i de l?expulsió d?ERC posterior, tornar reeditar el pacte de la manera que és fa fer era realment donar entendre què la posició d?ERC en aquesta pacte era totalment feble. Així ho faig dir en el bloc del 1 de febrer d?enguany: És l’hora de la veritat per ERC

Més què un pacte, fou signar per continuar una relació amb qui té realment el poder de dominació i dependència. Si el teu soci què incompleix sistemàticament les promeses, què et critica i a mes a més et fot fora, quan li tornés a demanar què vols continuar amb ell, li estàs dient que d?entrada què ja et va bé aquest tipus de relació de dominació. El PSC-PSOE sap què pot fer el que vulgui amb ERC, què malgrat que s?enfadi sempre al final tornarà pactant amb ells. Per tant el PSC-PSOE sap que ERC sempre serà mesella. ERC ja no té cap credibilitat quan fa declaracions i proclames criticant al PSC-PSOE i encara menys quan fa amenaces de trencar el pacte, sobretot si son en una calçotada. Així ho vaig copsar en el bloc Ni entrenant-se ho podrien fer pitjor.

Per l?altre costat, ERC com a partit que aspira trencar status quo de la política d?Espanya per a crear un estat independent, hem de tenir clar què ERC no és un partit normal dins d?un país normal. ERC és un partit especial què té com a objectiu prioritari aconseguir la independència de Catalunya. Per fer-ho basarà les seves accions en realitzar politiques d?esquerres, donat un valor important als valors republicans.

Com a partit polític , ERC ha de fer política i per tant ha d?intentar sempre que pugui governar per tal de poder aplicar el seu programa polític, però quan és compleix el punt d) que diu que no és bo el pacte quan t?impedeix poder aplicar amb condicions el teu programa polític, ERC ha de plantar-se malgrat la llista dels 10 o més punts favorables per governar que abans he esmentat.

Entrar en contradicció amb la raó teòricament principal de la seva existència és el que sembla que l?executiva d?ERC esta duent a terme amb aquest segon tripartit. Si per a ERC, governar pot ficar en perill que és pugui continuar fent passos per aconseguir la independència de Catalunya, ERC ha de replantejar si potser anar a l?oposició és millor alternativa que abandonar la seva raó de ser. Ja que quan un perd els seus principis, el punt 3 en contra d?estar governant: La Corrupció agafa una importància molt gran a mesura que passa el temps.

Potser que si l?actual executiva d?ERC ja no creu possible aconseguir la independència de Catalunya, i potser per aquí tenim alguna explicació del comportament tant divergent dels líders actuals d?ERC vers els principis ideològics què ells mateixos és varen fer un tip de preconitzar abans del primer tripartit.

Per a mi, ara mateix, Esquerra Republicana de Catalunya només pot recuperar al credibilitat per poder tornar a liderar el camí cap a la sobirania de Catalunya , si trenca realment el govern d?entesa. Desprès ja és veurà si és pacte amb CiU o és marxa a l?oposició amb una sociovergència al govern de la Generalitat. Possiblement aquest darrer escenari, és el millor per ERC sempre que sigui ERC qui trenqui el pacte per voluntat pròpia.

Per la independència de Catalunya, és encara més important que mai, que els ciutadans vegin què la Generalitat no és la culpable de molts dels problemes que actualment tenim, i per fer-ho no és pot fer pactant i compartit la administració del nyap amb els responsables: El PSC-PSOE.

Per a acabar si a tot això hi afegim que la relació entre Espanya i Catalunya és una relació entre la metròpoli i la colònia, tenim que és molt important mantenir-se molt fidel als teus principis si no vols caure per sempre en una relació de dominació i dependència. Si no et mantens ferm, els teus compatriotes deixen de creure que ets un partit especial, i per tant passes a ser jutjat com un partit col·laboracionista i això crear frustració, que acaba en rancor i finalment et consideren un traïdor. Paradoxalment els altres partits que d?entrada no s?amaguen que son col·laboracionistes, no son jutjats amb tanta vehemència perquè sempre és més fàcil entendre i perdonar l?enemic de fora que l?amic que t?ha traït.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *