Com desarmar, sotmetre i integrar una nació colonitzada sota un règim demócrata

Si jo fora l’Estat Espanyol i volgués mantenir les meves darreres colònies sotmeses en aquests temps moderns actuaria dissimulant la colonització de la següent manera:

(continua)

.


.

1) Blindaria l’unitat de l’imperi sota una llei marc presumptament democràtica: La constitució espanyola del 1978

a. Monarquia constitucional representada per partits parlamentaris de llistes tancades

b. Regionalització de l‘imperi per comunitats autònomes com sistema de descentralització administrativa creant una de nova per la metròpoli o megalòpolis colonial. (Madrid).

c. Sistema judicial aparentment independent però sol per a servir a la megalòpolis

d. Unitat territorial garantida per l?exèrcit

e. Bloqueig que les colònies de parla catalana es puguin unir

f. Obligar com deure a tots els súbdits a parlar la llengua de l’Imperi: L’espanyol.

g. S’impedeix tota representació oficial fora de les fronteres per part de les colònies

2) Imposaria un pensament unitarista del concepte d’Espanya mitjançant diversos canals:

a. Privatització dels serveis i monopolis estatals creant empreses dominades i controlades per grups espanyols. Amb els diners d’aquestes empreses es consolida i es defensa el mercat espanyol front la intrusions d’empreses foranies, ja siguin de les colònies o d’altres països.

b. Control dels serveis estratègics per part de l’Imperi: Aeroports, trens, correus, xarxa elèctrica, xarxa de televisions, satèl·lits de comunicacions…etc

c. Invertint tot els recursos extrets de les colònies per a consolidar tota l’estructura estatal de l’Imperi, alhora que es fomenta el poder d’una megalòpolis metropolitana igual que han fet altres països colonials com Anglaterra i França.

d. Controlant els mitjans de comunicació mitjançant la concessió de llicències per emetre solament a grups empresarials espanyols a part de continuar exercint un control dels mitjans públics existents. Amb aquests mitjans es fomenta una opinió pública al servei del imperi. Tota idea que que no vingui de l’imperi és caduc, provincià o reaccionari.

e. Subvencionar mitjançant diners públics a fundacions i ONGs per tal que aquest fomentin en l?opinió pública d?unitat de l?imperi

f. Projecció en l’estranger amb tots els mitjans disponibles el concepte d’unitat d’Espanya: Institut Cervantes solament serveix per a fomentar la cultura espanyola, impedir que es pugui parlar el català, el basc o el gallec en les institucions Europees o en l’ONU?etc.

g. Subscripció electoral única en les eleccions europees: Les colònies no tenen representació a Europa.

h. Impedir la participació de les seleccions nacionals esportives de les colònies internacionalment. Només es permès la Selecció Nacional Espanyola.

i. Fomentar la divisió cultural i lingüística dins de les colònies que tenen la mateixa base cultural i lingüística.

3) Desarmar el sentiment d’alliberament en les colònies mitjançant:

a. Càrrecs amb un aparent poder institucional per a alimentar l’ego que cadascun de nosaltres tenim a dintre i que els polítics ho tenen àdhuc més accentuat.

b. Amb aquests càrrecs semi institucionals es enganya als colons fent veure que tenen representants que els defenen i els representen igual que la resta dels ciutadans de l’Imperi.

c. Aquests càrrecs semi institucionalitzats tenen sous prou elevats per a fomentar l’ambició personal en contra del foment de servei a la col·lectivitat. Alhora es frena qualsevol iniciativa trencadora amb el status imperial impost.

d. Deixar una descentralització política i administrativa més o menys efectiva per tal de què els polítics locals de les colònies tinguin una excusa per a col·laborar amb l’Imperi sense que es noti molt.

e. Fomentar la síndrome d’Estocolm amb accions que fomenten la por de la reacció de l’Imperi vers les seves colònies : Boicots, amenaces judicials i militars, reaccions d?enemistat contra els catalans i bascos?etc

f. Fomentar el sentiment de culpabilitat dels súbdits colonitzats perquè sempre estan plorant o reivindicant contra el tracte rebut per part de l’Imperi. Aquest sentiment de culpabilitat desvia l’atenció del problema a altres menesters psicològics que ningú vol sentir-se identificat: El paper de víctima.

g. Donar entendre que és millor sentir-se Espanyol per a aconseguir els beneficis que l’imperi pot proporcionar. Tenim el cas emblemàtic del País Valencià i les Illes que voten majoritàriament partits espanyol convençuts que així aconseguiran millors beneficis de la megalòpolis. En el Principat, aquesta idea s?està imposant gràcies al tripartit (Inversions promeses en les visites dels representats de l’Imperi per a pal·liar els problemes en la colònia, el paper sense cap ambició política sobirana de l’actual president de la Generalitat).

h. Fomentar en les colònies el sentit de ser poc compresos per la resta de l’Imperi i per tant la necessitat constant de demanar perdó i explicar-nos de nou cada vegada.

i. Disfressar l’espoli dels recursos de les colònies usant els conceptes de solidaritat i reequilibri territorial

j. Subvencionar directament o indirectament per grups financers, de premsa i empresarials espanyols als partits polítics imperials o fomentar en els partits de les colònies la divisió interna.

Segurament hi ha altres accions, però aquestes són les què he pensat en un moment. Tot això que he explicat no és cap novetat, ja ho he explicat en alguns dels meus blocs anteriors i si es mira la història es pot veure com els diferents imperis han dominat a les colònies fent ús dels mitjans que disposaven en cada època.

L’estat Espanyol actual és l’herència del que ha quedat d’un dels grans imperis de la història de la Humanitat. Com hereus d’aquest imperi, els espanyols tenen uns coneixements, experiències, mecanismes, tradicions i una mentalitat preparada per a mantenir el que encara els hi queda de les colònies.

No ens podem enganyar, els espanyols siguin de dretes o d’esquerres, humils o superbs, rics o pobres, cultes o ignorants? tots tenen en ment que ells són ciutadans d’un estat modern, democràtic, que parlen la segona llengua més parlada del Món, que tenen un llegat cultural de primer ordre i que actualment és un país respectat dintre de la comunitat internacional.

En canvi nosaltres quan reivindiquem la nostra diferència i idiosincràsia som només ciutadans de les colònies (de les províncies diuen ells) que no volen participar del seu projecte nacional. Per tant som com a mínim estúpids per no voler compartir i assumir l’herència històrica i cultural del que queda del magnífic Imperi Espanyol.

En el final del segle XX , la transició des d’un Imperi Espanyol controlat només per la força bruta dels militars i la repressió policial cap a un estat controlat més subtilment mitjançant els punts abans esmentats, els espanyols han posat els fonaments per a garantir la supervivència per a molts anys del que els queda del seu imperi.

I nosaltres, els aborígens de les colònies que hem fet?

A nivell cultural els catalans i en part els illencs i en menor mesura els valencians hem ficat alguns fonaments per a assegurar-nos la nostra identitat per a alguns anys, com per exemple la immersió lingüística en català, però amb la globalització i immigració , aquesta immersió lingüística pot esdevenir paper mullat en qüestió d’un parell de generacions. Però a part d’aquest innegable triomf, no hem pogut consolidar un espai cultural prou ampli per a la supervivència de la nostra llengua i de la cultura catalana. No tenim ni diaris catalans a nivell nacional independents de grups empresaris espanyols, no tenim televisions ni ràdios catalanes privades consolidades que representin i fomentin la cultura i la llengua catalana en tot els països catalans…etc

A nivell econòmic, els catalans, valencians i illencs hem anat perdent pistonada , per exemple segons l’estudi presentat per Ramon Tremosa en el 2005, la renda familiar bruta disponible per habitant (diners que tenim les famílies al final de mes per a gastar) solament ha disminuït en els països catalans si comparem des del 1979. Si sumem l’aportació al PIB en el 1980, els països catalans representen aproximadament el 35% del total d’Estat, ara en prou feines arribaríem al 25%. Els Països Catalans em perdut molt pes industrialment gràcies a les nefastes polítiques econòmiques d’Espanya. Unes polítiques que han fomentat l’especulació immobiliària i els serveis prestats per les grans empreses localitzades el 94% d?elles a Madrid.

Aquest tipus de política en contra l’exportació, la innovació, el disseny i la productivitat industrial, junt a la manca d’inversió en infraestructures reconegut per tothom ha perjudicat molt el teixit industrial català i valencià. A les illes, la manca d’inversió ha perjudicat la qualitat del turisme i ha donat una mala imatge.

A nivell polític fins ara els catalans, valencians i illencs hem estat representats per partits polítics col·laboracionistes en el cas del País Valencià i de les Illes i de matís nacionalista – regionalista en el cas del Principat. Cap partit fins fa molt poc representava la voluntat de cercar l’alliberament de l?imperi. I quan semblava que un partit podria tenir una via per a forçar la descolonització , l?han atacat per tots els fronts des de la mateixa colònia com directament de la megalòpoli i amb tota classe de mitjans fins a domesticar els seus líders.

Ara en les colònies dels Països Catalans ja no hi ha cap partit que representi cap amenaça immediata per a l’imperi.

Per això, no hem d’esperar solament de la classe política que sorgeixi de nou per si un partit amb voluntat real independentista. Fa falta des de la societat civil amb una nova generació de pensadors i intel·lectuals, de crear una opinió publica a favor de la independència. Només si la societat civil crea aquest teixit sobiranista, a les hores sorgirà un lideratge polític que reculli la torxa de la llibertat i la porti fins a la meta.

Aquest nova torxa, no ha d’esperar més de 10 o 15 anys en ser creada, sinó possiblement serà massa tard. Ens ve d’una generació que la torxa de la llibertat s?apagui dins de la foscor de l’Imperi Espanyol.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *