Anècdotes d?un polític aficionat “Noves dades sobre l’intent d’agressió” (3 de …)

El bloc Anècdotes d’un polític
aficionat (1 de …)
, fou el primer o més ven dit el segon, si tenim en
compta l’anècdota d’espionatge polític que vaig descriure en el bloc Per l’Alcaldia de Malgrat
tot s’hi val!
, d’una serie a on descrivia les histories que havia viscut
com representant polític dins del poble i també de la comarca del Maresme.

En el bloc Anècdotes d’un
polític aficionat (1 de …) deia que cap al final de la meva etapa de polític
a Malgrat de Mar vaig tenir una de les experiències més amargues: Un intent d’agressió només perquè era polític.

Per no tornar a repetir tota
l’historia, el resum fou què en una conversa en una taula fora al carrer davant
d’uns dels bars més coneguts al centre de Malgrat: “Don Quijote“,
vaig preguntar a un botiguer del poble una pregunta què el va posar a cent contra
els polítics sense que jo sabés el perquè. Al final sinó fos perquè ens varen separar a temps varem acabar quasi
a les mans.

Un
dels comentaris que vaig rebre en el bloc fou:

fantesmades

marc | esborrar | dissabte, 10
de març de 2007 | 16:05h

a
quina pelicula vas veure aixo?

Dons ara tinc nova informació al respecte que encara fa
que la “pel·lícula” sigui realment encara més increïble…

(continua)

 

La darrera vegada que vaig estar a Malgrat, vaig aprofitar per anar a veure
els meus amics. Vaig poder veure el meu amic Pablo què és propietari del bar
Don Quijote
i fou una de les persones que em va ajudar en què l’intent d’agressió no
arribes més lluny.

Parlant una mica de tot
asseguts a la taula que dona al carrer de mar, va sortir el tema de com ha
canviat en els darrers anys l’activitat comercial al carrer. Aprofitant la
conjuntura li vaig preguntar que se n’havia fet d’aquella botiga que el seu
propietari fou el que em va intentar agredir.

La resposta fou tant
increïble per mi, què em prenc la llibertat de transcriure-la, malgrat què no
soc cap escriptor, de com va anar més o menys:

P: “Com pots veure la botiga està tancada i el
propietari és a la presó complint condemna per intent d’assassinat de tota una
família!
“.

M:”Què!
Com?, estem parlant de la mateixa persona?”, vaig dir contestar totalment
sorprès.

P:”Dons si, el paio es veu que tenia forçes deutes amb
una persona de València i un dia que aquesta persona el va invitar a casa seva
a València per parlar com resoldre les deutes, va intentar cremar vius a tota
la família incloent els fills
.”

M:”Au
vinga!, no m’he expliquis pel·lícules d’indis, no m’ho crec!”, li vaig
contestar.

P:”Ja t’ho pots creure, el paio va emmordassar tota la
família i va intentar cremar la casa, però el pare va poder deslligar-se i
salvar a la família. La policia el va trobar en l’estació de tren quan
intentava fugir
.”

M:”Què
fou per una qüestió de drogues?”, li vaig preguntar de nou.

P:”No, és veu que el paio no hi tocava gaire i
possiblement es va fer una muntanya d’on no hi havia per tant, ja que si el
varen invitar a la casa amb la família a València, segur que el valencià
pensava que és podria solucionar el tema, en un altre cas no l’hagués invitat,
no?”

“És
clar… dons si que era perillós el paio”, vaig dir en veu alta.

Com deia en Marc en el seu
comentari: “a quina pel.licula
vas veure això?”

Dons Marc la
realitat a vegades supera la ficció .

En tot cas, per
sort podem dir que possiblement l’intent d’agressió no fou només perquè era
polític sinó perquè aquella persona estava desequilibrada mentalment.

… i que jo ho
puc explicar –)

 

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *