En defensa del meu amic i company Joan Puig de Blanes

Hi ha persones què pel seu caràcter i vitalitat sembla que no necessiten que ningú els ajudi. En Joan Puig i Cordón és un d’ells. No el conec molt profundament, però amb el què conec d’ell ja tinc prou per fer-me una idea. Ara en Joan està sotmès a una pressió molt forta que ve de tot arreu, per això vull dedicar-li aquest bloc.

En Joan Puig està reben atacs per la dreta i per l’esquerra, fins i tot si els rumors son certs, per alguns dels seus propis companys.

 En Joan és un cas especial, és tot un personatge, i no deixa a ningú indiferent.

En Joan el conec de quan varen coincidir en l’escoltisme a Malgrat de Mar, era pel vol del 1975 quan en Franco encara no era mort (del tot). Degut a que la policia havia arrestat als principals caps de l’agrupació, ens varem trobar dues generacions de nois i noies entre 14 i 18 anys tots junts durant un any en el mateix grup. També recordo que varem decidir que treballaríem com a assemblea sense caps (en aquells temps creiem amb l’anarquisme) i per a mi, que en prou feina tenia 14 anys, fou una experiència molt enriquidora. Amb en Joan, que era un parell d’anys més gran que jo, junt amb altres varem escriure una revista amb continguts polítics i socials. Recordo especialment un article que vaig escriure contra la pena de mort que si la memòria no em falla, en Joan em va ajudar. Més tard, li vaig perdre el fil,  ja se sap, coneix una noia de Blanes…

Quan vaig entrar com a militant d’ERC pels vols del 1991 a Malgrat, unes dels temes que més em va sorprendre era la nul.la coneixença i comunicació entre ERC de Malgrat i de Blanes. Era com si la frontera imposada pels espanyols de les províncies hagués finalment triomfat i ni Blanes volia saber rés de Malgrat, ni Malgrat rés de Blanes. Això que només ens separa un riu, el Riu Tordera.

En el moment que vaig tenir responsabilitats dins de la secció local de Malgrat, el primer que vaig fer va ésser establir lligams amb els companys de Blanes i sorpresa meva, el responsable i l’anima de la secció local era en Joan. Després de quasi 20 anys ens varen trobar de nou.

Durant aquells anys que varen coincidir, cal dir que menys del que ens hagués agradat, la situació a Blanes apuntava una mica millor que a Malgrat. En Joan havia aconseguit enfortir la secció local de Blanes, malgrat que per tradició i per la realitat social Malgrat ho tenia millor, nosaltres estaven passant un dels pitjors moments de la historia recent d’ERC de la nostra vila. 

Hi ha persones que viuen i treballen a una velocitat diferents a d’altres, en Joan el podríem considerar que va sempre revolucionat, sempre porta una velocitat doble què els demés. També en Joan és una persona que no li fa por prendre decisions, i si aquestes poden generar controvèrsia tampoc li tremola la mà.

En Joan no tè l’aspecte típic d’un polític, ni d’intel.lectual, ni de professor universitari, tampoc tè una veu ni oratòria d’un actor de Shakespeare. En Joan és un treballador de la política, s’ho ha fet ell solet, mai ha obtingut cap ajuda, tot el que ha fet en política ha vingut donat pel seu propi esforç, és el què en castellà diuen un "currante".

Com tothom què treballa, que no li tremola la mà en prendre decisions i no para mai quiet, segur què pren algunes decisions que a vegades poden ser fins i tot equivocades. Com va dir en Goethe "L’únic home que no s’equivoca és el que mai fa rés ".

També Joan i jo podem divergir amb alguns dels temes actuals d’ERC, com per exemple el fet que jo estic més d’acord amb el que diu en Joan Carretero respecte l’actuació del grup parlamentari d’ERC a Madrid del que ell diu en el seu bloc. Però en canvi amb el que ha passat a Blanes, té tot el meu recolzament.

A Blanes en la passada legislatura hi ha hagut molta crispació política degut a la confrontació, jo diria quasi personal pel poc que he vist i sentit, entre el que en aquell moment era l’alcalde Joan Marigó del PSC-PSOE i en Joan Puig. No hi entraré a discutir-ho, perquè des de el meu exili particular no tinc prou coneixement per opinar del tema. Però en canvi si que vull opinar del que ha passat que ha fet que ERC de Blanes , amb Joan Puig davant, ha votat a favor del Sr. Trias de CiU que ara és el nou alcalde amb el suport del PP.

El Sr. Marigó ha demostrat tenir molt poca talla política, en el moment què, com tothom sap, va preferir establir converses amb tots els grups polítics incloent el PP menys ERC,ja va donar entendre què anteposava temes personals als programàtics o polítics. El Sr. Marigó va demanar el cap d’en Joan Puig com a premissa per negociar amb ERC. Fins i tot va fer una roda de premsa abans que es constitueix el consistori dient que tornaria a ser l’alcalde amb el suport de IC malgrat que no era suficient per obtenir la majoria. Potser donava per suposat que la pressió per part dels aparells dels partits contra en Joan Puig i la secció d’ERC de Blanes farien que ERC hi votés a favor de la seva candidatura sense necessitat ni de parlar amb en Joan.

En Joan Puig va rebre trucades per tot arreu, els rumors diuen que fins i tot des de el propi partit, per tal de que votés a favor del PSC-PSOE. Malgrat totes els "suggeriments" la secció local d’ERC de Blanes va decidir donar suport al Sr. Trias de CiU perquè va ser l’únic que va negociar els punt programàtics que ERC va posar sobre la taula. El Sr. Marigó ni va voler llegir la proposta de 50 punts del programa d’ERC

I ara, tots els mitjans de comunicació amics del socialistes, estan fent una campanya per tal de acabar amb la vida política de Joan Puig. Fins i tot des de els parlamentaris socialistes en el parlament de Madrid l’hi han donat entendre a Joan Puig que a partir d’ara aniran per ell.

I per si o n’hi havia prou, ara el diari més pepero i espanyolista que un es pot trobar : el Mundo, on-line le dedica una portada i el continua insultant i atacant.

Per sort, com ja he dit en l’anterior bloc "Reagrupament.Cat, un canvi polític possible gràcies a Internet", un es pot defendre dels atacs realitzats pels  mitjans de comunicació clàssics amb Internet. En Joan ho sap i així ho fa en els seus blocs (en té més d’un !), però això no vol dir que des de aquest modest bloc vull transmet-li el meu suport per aquest difícil moment que està passant.

Joan, no et deixis "acollonir" per la brunette socialista i pepera, endavant amb les atxes!

A continuació teniu els enllaços als blocs d’en Joan i d’altres blocs referents a Blanes:

Bloc de Joan Puig i Cordón Bloc d’en Joan dedicat a temes de Blanes

Bloc de Joan Puig (JP) Bloc d’en Joan Puig a Vilaweb amb temes més generals

Bloc de Joan Puig a ERC  Bloc d’en Joan Puig a ERC

Bloc de Jaume Ametller Bloc d’un d’un exiliat de Blanes com jo, però a Anglaterra

Sa Palomera  Bloc confidencial d’un republicà de Blanes

Malgrat confidencial Malgrat el seu nom, també parla a vegades de Blanes

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *