La meva primera impressió de l’acte de RCat a l’Auditori

Per fi, he vist que no estic sol en la meva crítica visió de l’estratègia de l’actual direcció d’ERC. Virtualment ja ho vaig dir en el bloc No hem sento sol a ERC, però compte en no perdre-ho tot!, i ara ho he contrastat personalment i realment. Som més 850 militants adherits al Reagrupament.Cat i més de 2000 simpatitzants que ens han recolzat.  

L’Auditori era ple a vessar, per sort he pogut retrobar antics companys de la comarcal del Maresme que no ens veiem des de fa quasi 10 anys. En el aquells moments difícils que ens va tocar viure amb la fugida d’en Colom i la Rahola, a la comarcal del Maresme teníem una dura tasca a fer i tota aquella lluita i experiències ens han donat forces i sobretot  ens avala per a ara venir a l’acte fundacional de RCat. M’agradat molt tornar-los veure disposats de nou a portar les atxes per rellançar el partit, tal com ho varem fer en aquells difícils anys. 

L’acte fou emotiu i molt carregats de simbolismes, tres cançons d’en Lluís Llach tocades amb només el piano, lectura d’alguns dels missatges enviats a la web, discursos de la Ruth Carandell, d’en Jaume Fernández i sobretot el discurs final d’en Joan Carretero.

Personalment m’agradat i aquest acte fundacional de RCat és la constatació que encara hi ha esperances de redreçar i rellançar Esquerra Republicana de Catalunya cap el lideratge per la Independència.

Però tot no son flors i violes…

 

He notat a faltar més càrrecs de pes dins d’ERC en l’acte. RCat som uns militants d’ERC que som crítics i tenim uns punts de vista diferents vers l’actual estratègia d’ERC. ¿Perquè no han vingut per assabentar-se del que diem i sobretot perquè ho diem?

Si jo fos d’ells, en el moment que detectes qualsevol crítica interna, aniria ràpidament a parlar, discutir i sobretot d’entendre si la crítica te fonaments i si així és, a les hores esbrinar el perquè i les raons que ha donat peu a la crítica. ¿Que no som tots militants d’ERC?, ¿Que no perseguim tots els mateixos objectius definits en els nostres estatuts?

Crec també que molts càrrecs intermedis del partit o molts càrrec públics d’ERC potser haguessin vingut, però crec que la por de rebre una trucada del partit, els ha frenat.    

L’acte ha costat segons la Ruth més de 9.000? i ha estat pagat totalment per les aportacions voluntàries dels militants d’ERC, però en canvi, jo em pregunto ¿qui ha pagat els altres actes que darrerament estan protagonitzat alts càrrecs de la direcció actual d’ERC?.

Per mi ara és obre un període que pot passar de tot, però el nas em diu que les postures de l’actual direcció d’ERC aniran cap a cercar la desqualificació dels membres de RCat, començaran a cercar algunes irregularitats, segur que trobaran alguna mig inventada o totalment inventada, no importa, ja que amb tots els mitjans mediàtics al seu favor (gràcies a la coloració segur del PSC-PSOE) , començaran a minvar la credibilitat de Joan o de la Ruth o d’en Jaume. Hi ha massa poder en joc, els dels actuals càrrecs d’ERC a la Generalitat i sobretot els dels munt de militants del PSC-PSOE que tenen la hipoteca pendent encara de pagar.

Però el que no em de fer mai, és caure amb el derrotisme i amb la frustració. L’enemic és molt fort, intel·ligent i llest, tant que ha aconseguit engalipar els nostres líders actuals d’ERC. Líders que fins encara no fa tres anys tenien tota la meva confiança, una confiança que cada dia que passa sense una resposta clara per donar veu als militants d’ERC, es va esmicolant irreversiblement.

Malgrat tot, la actual direcció d’ERC té encara la darrera paraula per a aconseguir que ERC surti enfortida d’aquest debat intern que ha sorgit per culpa de la seva actuació.

En Carod i en Puigcercós si estan tan segurs que la militància d’ERC avala la seva estratègia actual, ¿perquè no volen fer un congres extraordinari d’on sortirien totalment reforçats i podrien fer callar a qualsevol veu discordant amb ells?.

Fins i tot cara l’opinió pública, aquest congrés extraordinari donaria la imatge que ERC esta unida i que avala la política actual de Carod i Puigcercós, a les hores torno a fer la pregunta ¿perquè no convoquen el congrés?.

Per mi està clar que no volen convocar-lo perquè tenen por de ser castigats per la militància pels errors comesos i sobretot per l’estratègia que s’esta duent a terme darrerament.

I sí és així, a les hores el més greu és que l’actual direcció d’ERC està dirigint el partit sense fer cas a les bases, està enganyant-la i està contradient el que els estatuts d’ERC diuen al respecte.

Independent si s’obtenen bons o dolents resultats electorals o s’obtenen bones quotes de poder, un congrés extraordinari cal fer perquè sinó s’està contradient la voluntat de la militància, que és la base que sosté i defineix ERC.

Un congrés extraordinari JA!.

Visca la Terra Lliure!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *