Ara sí què és l’hora d’ERC

En el bloc "És l’hora de la veritat per ERC" del 1 de Febrer vaig escriure el següent com a conclusió final del meus arguments que indicaven que ERC tindria problemes amb la estratègia que en Carod i Puigcercós havien començat a dur a terme: 

"La força que donava l’ideal d’ERC segons el meu parer era la de "Estar disposat per d’amunt de tot d’aconseguir l’independència de Catalunya defensant i promocionant el sobiranisme catalanista mitjan polítiques socials i d’esquerres". En canvi ara el que tenim es "Estar disposat per d’amunt de tot d’aconseguir mantenir el govern d’Entesa per poder aplicar polítiques socials i d’esquerres i com a conseqüència d’aquestes esperar que la gent no catalanista canvi cap al sobiranisme. Aquests son els punt dèbils d’ERC que es veuran més o menys confirmat en el que passi en els propers dies. Estic expectant per veure quina solució trobaran per defensar l’aplicació dels darreres decrets del govern espanyol que envaïssen les competències del nou Estatut. Ara es l’hora de la veritat per en Carod i Puigcercós.

Per desgràcia els meus mals auguris s’han complert i ara sí què és l’hora…

d’avaluar a on ens hem equivocat, potser què en un primer moment en les circumstancies d’aquells temps, la estratègia era correcta, però els darrers esdeveniments han anat demostrant que ara ja no es pot continuar pas igual com sinó hages passat res.

Jo no estic pas content de haver-la endevinat quan vaig començar escriure els meus punts crítics en el bloc, però era lògic pensar que seguir amb la mateixa estratègia després del que ens havia passat amb el procés estatutari era més un fruit d’una barreja entre una entabanava del PSC i de l’autoengany per no reconèixer que ens havien equivocat que d’un pensament políticament coherent i raonat amb els objectius d’ERC.

Però per l’altre costat qui no arrisca no guanya mai, i una de les coses que no em va agradar de CiU era que no arriscava mai.

Ara bé, una vegada s’ha vist que la estratègia és equivocada, un ha d’ésser valent i reconèixer-ho.

Per això crec fermament que s’ha de fer un congrés extraordinari per canviar l’estratègia, definir una de nova i sumar tots els esforços possibles per tal què ERC recuperi el lideratge en el procés d’alliberament nacional. Un lideratge que cap altre opció política parlamentaria ho vol tenir. 

Tothom , inclouen en Carod, en Puicercós, en Portabella, en Carretero, en Bertran, en Ridao, en Vendrell…etc estan convidats a líderar aquest nou canvi. Però si no n’estant prou convençuts que el canvi és necessari, a les hores si us plau , demano coherència i honestedat, que es retirin a un segon pla  i dins dels marges que dona els estatuts d’ERC segueixin treballant amb una crítica constructiva defensant els seus punt de vista.

Que l’estratègia i sobretot de la manera que s’ha dut a terme ha estat un greu error tant per ERC com a partit com per Catalunya en el procés independentista, ningú ho poc amagar, els números canten i si no fem quelcom aviat en les properes eleccions generals, els independentistes perdrem molta força i no seria rés estrany pensar, que ERC tornaria als vells temps en els que obtindre més d’un diputant ja era tot un èxit!.

No val badar, perquè tot apunta que les eleccions seran aquest novembre o desembre, tenim molt poc temps i s’ha d’actuar JA!

Ara sí què és l’hora d’ERC

Salut i endavant les atxes!  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *