?Ningunejar? els catalans: el masclisme aplicat als pobles

El masclisme es basa a utilitzar unes regles i estratègies per a tenir a les dones dominades per l’home. Regles religioses, socials, econòmiques i si fa falta judicials que juntament amb una estratègia psicològica ajuden a tenir a la dona sotmesa.

L’espanyolisme es basa en unes regles i estratègies per a tenir a pobles dominats per Espanya. Regles religioses, socials, econòmiques i si fa falta judicials que juntament amb una estratègia psicològica ajuden a tenir al  poble sotmès.

 continua….

Encara no fa 30 anys que la dona casada a Espanya necessitava el consentiment del seu marit, primer per treballar i després per a poder tenir un compte corrent en un Banc.

En aquells temps el masclisme utilitzava aquestes regles bàsiques per sotmetre a la dona:

  • La dona casada no podia tenir autonomia financera.

  • La dona casada no es podia separar-se del seu marit, estava prohibit per llei i si fa falta l’home podia utilitzar la violència amb tota immunitat sempre que no fos molt descarat (es tractava d’un assumpte domèstic).

  • La dona no tenia ni dret ni vot pels assumptes importants, només tenia certa autonomia per la gestió de l’assumptes domèstics i les tasques diàries de la casa.

Com pot ser que durant molts segles aquest va ser el paper de la dona?, com és que fins als finals del segle XX, la dona no va poder obtenir un cert grau de llibertat que ara gaudeix en la majoria dels àmbits de la nostra societat (però encara que no en tots!)?

Estic convençut que sense una estratègia psicològica vers a la dona, el masclisme hauria fracassat molt abans. Aquesta estratègia psicològica es basa en el fet de fer creure a la dona que no és ningú sense l’home, que no té ni la capacitat física, ni mental per a aconseguir res sense l’ajuda de l’home.  

És a dir, es tractar de "Ningunejar" a la dona (perdoneu pel verb inventat). L’home masclista sempre retreu a la dona que ho fa malament, que mai té la raó i per tant és millor que calli, és millor que es dediqui als treballs domèstics, a les tasques diàries de la casa i que deixi pel home les decisions i les tasques importants.

Aquesta estratègia crea a la dona un munt de dubtes que genera un estrès de tal forma que no pot pensar en res més que fer-lo millor per a no sentir els retrets del seu home. Si l’home utilitza bé les cartes d’aquesta estratègia, llavors la dona arriba a idolatrar l’home ja que ella no és ningú comparat amb ell. Si l’home es passa amb la dominació i comença a pegar-la, en molt casos la dona entre en un cercle viciós d?autoculpa que només ho pot trencar amb ajuda externa.

Totes aquestes estratègies i regles per mantenir sotmeses a les dones, són aplicables amb algunes variants en algunes sectes i fins i tot en alguns caps en el treball. Però jo veig altre lloc on també es pot aplicar: En mantenir sotmès a tota una nació: Catalunya.

En el magnífic article ?Seny, rauxa i lliure albir? del Professor David Bueno i Torrens publicat en l?Avui, diu que ?HI HA ESTUDIS SOBRE LA CAPACITAT DE LLIURE ALBIR de les persones que indiquen que, mig segon abans que una persona sigui conscient de l’acció que està a punt de realitzar, a les neurones del seu cervell ja es produeixen els senyals elèctrics associats a aquesta acció, fet que suggereix que la sensació que prenem la decisió de forma conscient és il·lusòria. La decisió la pren el nostre subconscient basant-se en els instints biològics arrelats al cervell, els quals passen pel filtre inconscient de l’experiència pròpia de cadascú. De fet, segons indiquen uns altres experiments que combinen neurobiologia i psicologia, l’únic que podem fer en el pla conscient és vetar les accions empreses pel nostre subconscient. Aquesta capacitat de veto s’ha relacionat, per exemple, amb els manaments més bàsics de les religions, ordres directes que afecten determinades accions, les quals queden profundament gravades en la nostra ment.

JA FA MOLT TEMPS QUE AL NOSTRE PAÍS VIVIM immersos en un grapat d’aparents contradiccions polítiques i socials, en el legítim esforç de trobar un encaix satisfactori amb els nostres veïns, que oscil·len de les estridències arrauxades al repicar monòton del treball silenciós, constant i assenyat, i que motiven un bon nombre d’articles dels companys d’aquesta secció. ¿Fins a quin punt aquestes contradiccions no són res més que el reflex del veto infligit per un grapat de sentències directes profundament arrelades a la nostra ment després de generacions de sentir-nos dir, despietadament i amb menyspreu, "no sou una nació", "no podeu ser independents", o "heu de canviar de llengua a voluntat de l’interlocutor"??

Igual que el masclisme diu a la dona que té el cervell més petit, que no té capacitat per a afrontar els problemes importants de la vida, que no pot viure sense un home i que tot ho fa malament, els espanyols també diuen constantment aquest tipus de vetos mentals als catalans tal com diu l?article del Professor Bueno.

Igual que al masclisme, els espanyols també utilitzen altres regles a part de l’estratègia psicològica:

  • No a l’autonomia financera.

  • No es pot separar ja que està prohibit i si fa falta els espanyols poden usar la força ,internacionalment es tracta d’un assumpte intern i per tant l’ONU no pot intervenir, al menys que igual que a les dones, no es passin de la ratlla com ho varem fer els Servis.

  • No tenim vot ni veu en assumptes internacionals , els catalans només tenim una certa autonomia per gestionar els assumptes domèstics.

 

El professor Bueno ens diu finalment que ?Per no extingir-nos com a poble ens cal sobretot seny, però també aprofitar la rauxa, com sàviament fa la natura, i no deixar que les sentències que a força d’imposició duem gravades al subconscient mutilin el nostre lliure albir.?

Els espanyols tenen una fama ben documentada de ser uns masclistes, al llarg de la seva història tenen molts exemples a on han sotmès als altres. Però igual que el progrés econòmic i social ha fet finalment que el masclisme vagi perdent cada dia més força, el masclisme espanyol contra els catalans també a poc a poc entrara en una via morta dintre d’una Europa democràtica.

El que manca però és que els catalans ens despertem i que d’una vegada per sempre trenquem aquest vetos mentals que ens ?ningunejent? fins al punt que acceptem la submissió als espanyols com una cosa totalment normal.

A diferència de la dona maltractada que avui pot rebre ajuda externa per a sortir del cercle viciós que es troba, els catalans no tenim a ningú que ens pugui ajudar en la lluita per la nostra llibertat, estem sols i només sols sortirem d’aquesta o com diu el Professor Bueno i Torrens, ens extingirem

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *