Realment estic molt avergonyit

He llegit els comentaris que heu fet en escrit Que difícil es sempre reivindicar que soc Català! i realment estic molt avergonyit de la meva incompetència per escriure correctament en la meva llengua.

Sempre he estat un maldestre amb les llengües, de fet si vaig poder anar a l’ Universitat fou perquè el meu professor de llengua espanyola, el català encara no era permès en l’Institut abans del 1978 i també el professor de llengua francesa, en varen perdonar les meves pobres notes i vaig poder anar a fer la Selectivitat.

Vaig estudiar Biologia a la UCB i en els primers anys tot era en castellà.

Fins al  tercer any de carrera els professors no varen començar a fer les classes en català. En primer moment vaig continuar escrivint en castellà ja que no tenia ni idea d’escriure en català, però al cap d’unes setmanes vaig decidir escriure en català perquè era estúpid, traduir del català al castellà per escriure i després en el moment de llegir-ho a l’hora de estudiar-lo, tornar-ho a traduir mentalment del castellà al català que es la meva llengua materna i paterna.

Com podeu imaginar el que escrivia, no era pas ni català ni castellà, era una barreja que moltes vegades ni jo l’entenia després.

Però en vaig negar malgrat la meva total ignorància a escriure en castellà. En canvi en el moment de fer l’examen si que escrivia en castellà, però recordo una anècdota a quart de carrera, concretament en l’examen d’Ampliació de Bioquímica, que després de tres hores escrivint vaig canviar del castellà al català sense donar-me comte.

El professor quan  em va donar la nota, em va cridar a part i em va ensenyar el paràgraf de l’examen a on vaig canviar del castellà al català. Per mi va esser una sorpresa, perquè jo no em vaig donar comte fins en aquell moment que ho havia fet!. Estava convençut que ho havia fet tot en castellà.

Malgrat les faltes ortogràfiques que vaig fer, vaig obtindre un excel.lent , gràcies al fet de que es tractava d’un examen de Bioquímica i sobretot de que en aquells temps tots els que no es dedicaven a les lletres, teníem molt pocs coneixements de la nostra llengua, començant per molts dels professors.

Es dur ser analfabet de la teva pròpia llengua, per sort els meus pares des de petit sempre varen comprar-me el Cavall Fort i el Tretze-vents, més tard sempre que podien hem compraven llibres en català, jo pel meu compte sempre he llegit en català, em sento molt més còmode. Si puc escriure quelcom en català es mercès aquest munt de llibres que he llegit.

Malgrat tot, estic segur que tinc quelcom genètic que m’ha impedit ser destre amb les llengües, em costa molt parlar i escriure l’angles, en francès, i ara en alemany. Det fet el meu castellà es també dolent i barrejo moltes paraules del català.

Quan el català es va començar a promoure amb la campanya de la Norma, ràpidament vaig intentat canviar la meva parla, em va costar no dir "enxufe" en compte de "endoll", dir "catifa" i no "alfombra", dir "fins després " i no "hasta després", dir "adéu" i no "adios", dir "entrepar" i no "bocadillo"…

Però en canvi hi ha paraules que ara molta gent fa servir en català que per mi em sonen molt estranyes, "lladrà" en compte de "bordar", "aquesta tarda" i no "aquest vespre", dir "aquest any" i no "enguany", dir "distint" i no "diferent", dir "per favor" i no "si us plau", dir "mescla" i no "barreja"…etc

Ara bé, no tinc clar si s´ha de dir "poder" o "pogué", o "tenir que" o "haver que", "saber" o "sapigé"…etc

Em sento molt malament i estic molt avergonyit, però per desgracia durant la meva vida , no he tingut cap moment per estudiar el català. Quatre fills, dues dones, viure en diferents països, estudiar l’angles, ara l’alemany…etc

Ara bé això no treu la meva responsabilitat, prometré que quan tingui l’alemany més coll avall, faré un curs de català per Internet. Malgrat tot, atès a la meva incompetència genètica (no soc l’únic en la meva família) amb les llengües, no crec que mai pugui escriure bé el català.

Però es que tinc tantes ganes d’aportat la meva opinió en aquest moments que considero tant importants per el nostre país, que malgrat la vergonya, aniré escrivint de la millor manera possible en català aquest bloc. Espero que sigueu indulgents.

Moltes gràcies per la vostra comprensió.

Manel des de l’exili.

Afegeix un comentari

Respon a cheap designer handbags Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *