Des de l'Exili

Arran de l’article "Sou uns boques" publicat avui per Cardús al diari Avui, faig aquestes consideracions.

Quina es la diferencia entre boques i bocamoll, segons he trobat en un d’aquest blocs zombi (que ningú sap perquè encara viuen després de la seva defunció) que resten per Internet,  aquesta diferencia no existeix. Malgrat tot per mi un bocamoll es més per les persones que xerren coses que no tindrien que dir i en canvi boques, va en el sentit de les persones que amenacen amb accions que ells mateixos no creuen capaços de dur a terme.

En Carod i en Mas son uns boques!, es clar que si!.

Però hi ha alternatives?

El nostre sistema polític esta mediatitzat i controlat per unes regles de joc que no permeten gaire moviment ni encara menys cap revolució..

El sistema polític actual necessita d’un finançament tant de diners com de quota de presencia en els medis de comunicació per tal de que el seu discurs tingui audiència.

Els diners venen principalment per via de crèdits als bancs o caixes, de subvencions regulades per els vots aconseguits, de la aportació dels militants i simpatitzants i finalment directament o indirectament dels sous que reben els càrrecs polítics o tècnics que s´han creat sobretot en les diputacions i la Generalitat.

Per obtenir els crèdits dels bancs o caixes, només ho poden aconseguir si poden garantir el pagament de les lletres gràcies a les previsions de quotes de poder que el partit pugui aconseguir.

Els diners pels càrrecs polítics o tècnics en les diputacions o en la Generalitat, només es pot aconseguir si obtenen el poder dins de les mateixes.

Els diners de les subvencions nomes es poden aconseguir pels vots obtinguts.

Al final tot depèn dels vots i després d’aconseguir el poder.

Par aconseguir aquest vots, han de sortit en la televisió, en la ràdio i en la premsa, i sobretot han de tenir una serie de periodistes i columnistes que contínuament estan creant i manipulant l’estat d’opinió dels possibles votants.

Abans del 2003, en Carod no era considerat seriosament com cap amenaça pel sistema, però malgrat tot ERC era metòdicament obviada pels medis de comunicació fins la sorpresa dels resultats del 2003.

Però arran d’aquest resultat i sobretot de la gosadia de trencar el status-quo que regnava a Catalunya, en Carod ha après patint en la "pròpia sang" el preu de la calúmnia i dels atacs constants a la seva política i persona. Inicialment foren vinguts per part dels espanyols de dreta,  i també  per part dels catalans pro convergents que mai l’hi van perdonat que CiU perdés la Generalitat.

Més tard, sobretot al final amb el tema de l’Estatut, els espanyols d’esquerra junt amb els seus vassalls també es varen sumar al festival per atacar a Carod. Al final en Carod es va transformar el que ja he dit en el meu bloc com Carod i "l’ase del cops".

Finalment en Carod i la direcció d’ERC varen decidir que si volien continuar tenint les suficients quotes de poder per poder mantenir com a mínim el que havien aconseguit el 2003, haurien de canviar d’estratègia i deixar de voler ser trencadors. El que toca ara es callar per mantenir contents o com a mínim minimitzar la pressió mediàtica anti-ERC. Només per no perdre la clientela, algun estirabot es permès, sobretot si es en campanya política que es quan es permet dir les mentides que tothom no creu. 

En Mas i CiU, malgrat que estan a l’oposició, ja han donat símptomes darrerament que també que son un boques. Només en el cas del pacte Mas- ZP, ja esta tot dit fins a on es capaç d’arribar.

El que es més ridícul per mi, es que ara ERC per estar al poder faci de CiU i CiU per aconseguir el poder faci d’ERC.

Jo hem pregunto si realment hi ha alternatives amb el nostre sistema polític per lluitar cap a la sobirania plena.

Cada vegada estic més convençut que només si la societat civil mitjan les noves tecnologies com ara l’internet podem crear l’estat d’opinió per tal de que els partits polítics es vegin obligats a prendre i part  podrem tenir la sort de que el cami cap a l’indepèndencia sigui quelcom més que les paraules dites per uns boques!.

Però ho veig força difícil, perquè la televisió i la radio estan totalment en mans dels espanyolistes i només alguna premsa no ho està. Internet només deu tenir una quota del 10% del 100% de les persones que viuen en el nostre país.

El millor que poden fer, es no esperar gaire dels partits polítics i dels seus líders. Per arribar a esser un líder dins d’un partit polític en la nostre societat, tens que dir el que la gent vol sentir en cada moment si vols arribar lluny. La gent malgrat tot, s’estimen més aquest tipus de polítics del que son trencadors o ferms amb les seves conviccions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!