Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

14 de maig de 2013
0 comentaris

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (101)

A SALVADOR ESPRIU (Campredó 9 de maig de 2013, la vespra de l’homenatge a les Terres de l’Ebre al poeta més gran dels que es fan i es desfan)

La parla d’un poble en flama,
la parla diària d’uns parlants
ben arrelats a la terra, al treball,
als quefers diaris i quotidians.
Benaurada terra de suor,
de plany, d’història incerta,
d’un passat amb sang.
Maleïda terra a voltes,
amb botxins i bufons enlairant
emblemes gens nostrats.
Estimat Salvador, si cal
s’han d’encendre flames ardents,
enarborar senyeres al vent,
construir barques del temps,
i volar per les alçades.
La parla d’un poble etern,
arrelat a la vida, a la gent,
es canta a tot arreu,
s’escriu vora un riu
i en altes serralades.
Diversa és la gent, diversa l’ànima,
dels fills i les filles d’una terra nostrada.

A ARMAND ROBERT, BRIGADISTA
(Campredó 27 d’abril de 2013, dies abans d’endegar les Jornades brigadistes de Campredó… en homenatge al brigadista Armand Robert, que va deixar petjada escrita a la torre templera de Campredó dies abans del sagnant pas de l’Ebre de la matinada del 25 de juliol de 1938)

De terra llunyana, amb ment ben sana,
solidari tostemps amb el poble que pateix,
sóc el brigadista proletari que serveix
el món ben lliure i, ara, la terra catalana.
Sóc flamenc, irlandès o francès,
parlo la llengua nascuda a les entranyes,
lluito amb el cor per serres abans estranyes,
el cor em bat al front, amb el pes de les armes.
Cavalls és l’indret del món on lluitarà,
el vertader lluitador antifeixista,
cauran les cadenes i el món sencer veurà,
com valent és l’home nou socialista!
Construirem una nova humanitat,
amb ideals obrers, anhels ben sans,
enlairarem la bandera de la llibertat,
lluitant pel món, lluitant pels catalans.


Jo, Armand Robert

Vertader proletari, de l’exèrcit de l’Ebre,
llibertari de totes les parts del món,
donaré la sang pel meu ideari,
car la tirania ma ment no pot concebre.
Comunista sempre i amb cor obrer,
ni banderes ni pàtries m’acompanyen,
la meua pàtria és la terra,
el meu país el món sencer.
Amb el fusell a la mà i sense cap por
guardo ben dins nobles sentiments,
aquells humans que lluiten pel feixisme
que cal abatre sense contemplació.
Construirem un món lliure i solidari,
bastirem la pàtria dels humans sense races
supremes, ni imperis, ni Déus ni senyors,
enlairant la bandera del nostre esperit humanitari.
Trencarem cadenes que empresonen,
no passaran idees dels feixistes,
vencerem els enemics de la llibertat,
serem adversaris de la inhumanitat.

(Campredó, 28 d’abril, preparant les jornades d’homenatge als brigadistes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!