Soldats amb oficials frustats : Una guerra perduda

Cada vegada tinc més clar que hi ha una manca d’ambició i sobretot fe amb el propi projecte.

Els nostres representants polítics demostren que no creuen en el que prediquen, sinó no es pot explicar el que esta passant.

Uns utilitzen l’Estatut com arma política per aconseguir el poder.

Altres decideixen pactar i callar a canvi de poder continuar en el poder.

Tots no es creuen que Catalunya pugui arribar a ser un país Independent.

En el bloc de l’amic Marc Belzunces , hi ha una argumentada resposta envers el nombre de votants independentistes que en Xavier Vendrell va donar en el seu article l’Avui el dissabte passat. Amb el nom Guanyar el referèndum d’independència: els nombres (equivocats) de l’exconseller de Governació Xavier Vendrell (ERC), en Marc demostra com en Vendrell erra amb els números i demostra que o be no ho sap o be ha exagerat en negatiu per afavorir els arguments de pactar amb en Montilla.

Jo hem pregunto,

¿Si els que s’anomenen independentistes fan lectures pessimistes i poc fonamentades del nombre de persones que poden estar a favor de l’independència, com collons podem esperar que hi treballaran per aconseguir-ho i no ho deixaran corre?

Per mi els darrers fets tant dins de CiU com a ERC, denoten que els dirigents de les dues formacions ja no creuen que es pugui aconseguir l’independència.

De CiU ja fa temps que ho sabia, però renoi, dels companys de la direcció d’ERC no m’ho esperava que la frustració arribes tant aviat o fins i tot que arribes.  Potser ells s’havien fet massa il.lusions amb en Maragall i l’Espanya federal.

En moltes persones quan tenen una frustració molt gran envers un fet en el que hi tenien moltes esperances, els hi provoca una reacció, primer inconscient i després conscient, en contra el motiu o el fet que li ha provocat aquesta frustració. A ningú li agrada sentir-se enganyat.

Aquesta reacció pot fer que en alguns casos, pel fet de no tenir que afrontar la crua realitat, es cerquin altres il.lusions o somnis que puguin justificar l’engany. Es a dir, molta gent s’autoenganya per tal deixar de sentir-se frustrat. Aquestes il.lusion o somnis son moltes vegades irreals i permeten a les persones frustrades no reconèixer que s’han equivocat i per tant continuar endavant oblidant-se el motiu o la causa que ha provocat la frustració.

Jo no se pas si ERC i CiU estan dins d’aquest paràmetres, però no se perquè cada dia que passa hi penso més que hi ha quelcom vers aquest sentit.

Hi ha altres persones que amb fets com aquest es tornen irònics i finalment acaben sent uns cínics amargats, que no creuen en res i només pensen en si mateixos: Son carn de la corrupció 

Hi ha altres, però que sense mai deixar de tenir els peus a terra, reconeixen els errors, redefineixen l’estratègia i sense cap mena de por , hi tornen de nou a lluitar. Aquestes persones, saben que ells, només son soldats en una lluita en la que tenim tot a perdre si afluixem o donem treva als enemics.

Quan en una situació com la nostra, els que ens han de representar i mostrar que estan disposats a tot per lluitar per la nostre independència, demostren poca ambició i sobretot poca fe amb la causa, ¿com volen que la majoria dels soldats de peu lluitin si els oficials no donen l’exemple?.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *