Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

16 de maig de 2008
0 comentaris

Campredonencs (12): Joan Rodríguez i Príncep

Joan Rodríguez i Príncep va ser l’alcalde de Campredó de la postguerra, que va gaudir d’un mandat amb més llarga durada. Era igualment el cap local de Falange. Va arribar a l’alcaldia el 2 d’octubre de 1944, tenint com a auxiliars Miquel Valldepèrez, Josep Favà, Ramon Espuny i Carles Royo. Va ser el responsable de la pedania fins al 10 de juliol de 1954. Els primers anys de la postguerra es poden considrrar com de pur voluntarisme, quant a la possibilitat de millora en infrastructures. Les instal·lacions de la pedania estaven al número 6 del carrer de Gandia, les quals no varen estar exemptes de problemàtica quant a la seua propietat, donat que Falange se’n considerava propietària i demanava un contracte d’arrendament.
El paper i determinades actuacions de Joan Rodríguez (conegut popularment com a “Xato de Fullarrachs”) com a alcalde pedani ha estat força discutit fins als nostres dies. En un paràgraf de la novel·la “Vent de Dalt”, hi ha unes paraules força concloents: “L’altre contertuli destacat era l’alcalde Fullarachs, que des de la fi del conflicte i emparat pel nou ordre, feia engarjolar gent a voler”. Aquest relat va ser escrit per Xavier Guillamon i Sanahuja, un autor de Palamós, el iaio del qual havia sofert la repressió franquista a Campredó.
Sense entrar en altres valoracions particulars, som coneixedors del dur enforntament que Rodríguez tingué amb el president de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders de Campredó, Miquel Valldepèrez, i amb el mestre Joaquim Arasa, entre els anys 1947 i 1949, amb un dur encreuament de cartes remeses tant al Consistori tortosí com al Governador civil de la província, sobre la utilització d’una cel·la per als delinqüents i el paper del polèmic guarda rural Sebaastián Fernández Teruel, que no era altra cosa que la viva mostra de la controvèrsia personal i política que existia entre ells. El següent paràgraf d’una carta redactada per l’alcalde Rodríguez n’és testimoni: “El jefe de la Hermandad Sindical obedece las órdenes del SR. Maestro, quién desde hace años dirige sus falsos ataques a los pertenecientes al partido guvernamental. En cuanto se refiere a la llave del calabozo que existe en la pedaní,a no tengo inconveniente alguno a entregarla a persona que ofrezca la suficiente garantía, pero como el policía que tiene la Hermandad, solo tienen, y así lo han voceado por el pueblo, para hacer la oposición al que subscribe, como sabe VE, por indeseable y no dejar a sus hijos sin pan, pase a prestar servicio a otra partida, en esta localidad está considerado como un atracador más que como un guarda”.
El seu pare era Daniel Rodríguez Balagué. Havia estat alcalde de Campredó durant uns anys de la dictadura de Primo de Ribera, i assassinat quan va esclatar la revolució a l’agost de 1936.
http  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!