Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

10 d'octubre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català

9 Josep Vergés i Zaragoza

A
CATALUNYA

 No vinc avui, oh Pàtria,
tes glòries a retraure,
No vull lo vel descórrer
que ens tapa el teu passat,
Dels llibres de ta
història no vinc la pols a traure
Mirant lo que has estat.No vull remembrar
herois, no vull cantar cap gesta
No vull que al cor li
dongui bonança cap record:
Si avui cançons t?envio,
no són cançons de festa,
Avui són planys de mort.

 Avui lo roure altívol
tornat s?és dèbil canya
Ahir amb ta senyera voltaves tot lo món;
Avui les quatre barres
que eren puntals d?Espanya,
Barrots de reixa són.Avui barrots de reixa
que et tanca i t?humilia,
Pàtria, tan gran com
eres un jorn, com t?han malmès!
Ahir la nostra glòria
tota la terra omplia,
Avui ja no som res.

 Aquells que avui urpegen los
fruits de nostra terra

Te veuen enfeinada i et tracten com vestall,
No pensen que a vegades les eines de la guerra
Són eines de treball.

 

Poema
presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1886.

 A LA
VERGE MARIA

 Reina dels Cels, Senyora
i Mare nostra,
Eterna font de celestial
bellesa,
Tot lo creat l?amor que
us té vos mostra,
Tot aclama en lo món
vostra puresa.

 Quan los ocells amb
l?alba matinera
Despertant refilen entre
el brancatge,
Los entenc que amb llur
veu sempre encisera
Vos tributen d?amor pur
homenatge.

 Veig que assagen llurs
cants més armoniosos
Per allà en lo mes fons
de l?espessura
I els sento poc després
cantant joiosos
Saludar-vos dient: sou
sempre pura.

 Quan cobertes del Maig
per la rosada
Obren llurs càlzers perfumats les flors
Al bes del sol que més
de matinada
Surt per rebre més
prompte llurs olors.

 Veig que trien de tots
los més flairosos
Perfums i us los envien.
Mare mia,
Que amb mut llenguatge
us diuen amorosos
Sempre pura heu sigut
dolça Maria.

 Les fontetes que baixen
de la serra
On comencen molt dèbils
i lassetas
Fent brotar per allà on
passen de la terra,
Esmaltant la muntanya
mil floretes.

 Si en nit serena al Cel
la vista giro
M?apareix veure-us a vos
oh Verge hermosa!
Amb gran mantell com nos
cobriu vos miro
Guardant lo nostre somni
cuidadosa.

 
I escric per mà dels
àngels que us rodegen
En eixe mantell sembrat
de pedreria,
D?or i argent unes
lletres adorregen
Que sempre pura, diuen,
sou Maria

 Tot lo creat, en fi,
Mare estimada,
Tot aclama en lo món
vostra puresa,
Per tot s?alsa una veu
que enamorada
Canta en to d?amor,
plena de tendresa.

 Nosaltres vostres fills,
Verge beneïda
Fem cor en els concerts
plens de ventura
I us diuen amb veu del
cor sortida:
Glòria eterna a Maria, sempre pura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!