La cami llarg i tortuós cap a l’indepedència “Front Nacionalista” (segon de…?)

Introducció:

En el primer article que vaig fer sobre les diferents estratègies per l’independència, vaig parlar a la "pluja fina" de Carod. Amb aquest segon parlaré del que es podria anomenar "El front nacionalista".

Front Nacionalista:

Aquest camí no està pas representat per cap partit actualment, però abans fou possible dins del espai català, tenim varis exemples, potser el que tenia més possibilitats fou en el 2000 amb la proposta d’ERC de pactar amb CiU de Pujol per fer front l’ofensiva espanyolista del PP. Ara penso que si això hages passat, possiblement ara estaríem en un altre tessitura. Els darrers intents desprès de les elecions del 2003 i 2006 han estat sempre segones opcions i mai forem la primera opció pels partits implicats.

La creació d’un Front Nacionalista a Catalunya te una sèrie d’avantatges i inconvenients, les avantatges crec que tots les tenim clares, però dels inconvenients n’hi ha un que es important per mi, es el fet que el Front acabaria finalment dividint la nostra societat en Catalans catalanistes i Catalans espanyolistes o Espanyols. Potser que no d’entrada però a mesura que es tenses el debat polític aquesta divisió s’aniria fent més evident.

Que passaria amb els partits d’àmbit espanyolista com es el PSC i potser IC. Si agafem el model basc, per mi es clar que el PSC català desapareixeria i passaria a ser encara més un satel-lit del PSOE com es el PSE. En el cas d’IC potser podria passar com al País Basc que estan governant amb el PNB.

Però que passaria amb CiU i ERC, possiblement ERC li passaria el mateix que li esta passant a EA (Eusko Alkartasuna ) i al PNB.

Però si he criticat a Iñaki Anasagasti per fer servir el model basc com a base pels seus articles "Arbetzales Catalans", ara jo estic caient amb el mateix error. Catalunya no es Euskadi. Aquí no tenim per sort una ETA que ha fomentat la divisió de la societat basca i sobretot una radicalització tant pels Euskaldun com pels Espanyolistes que al final un es veu obligat a pondre partit i el Front Nacionalista surt per si mateix en aquestes circumstàncies.

A Catalunya no tenim violència i això es tradueix amb que moltes persones no veuen la dominació i el control que el Govern Espanyol exerceix amb Catalunya. Amb la democràcia s’ha legitimat la nostre colonització i els partits polítics catalanistes ho tenen més difícil cada dia de reivindicar la llibertat de Catalunya. No cal que parlem dels medis de comunicació i dels grups econòmic-empresarials que per si tenen altres paràmetres que els condiciona.

Però anem a pams, es pot aconseguir l’Independència amb al Front Nacionalista?. Jo crec que si, i encara més, es potser el pas previ per aconseguir-la, però sempre que aquest Front estigui recolzat per una societat civil forta que la recolzi. Si el Front Nacionalista representa més del 60% de la societat, podem pensar que si que es pot aconseguir.

Ara bé, realment tenim entre CiU i ERC aquest 60% del suport? Vet aquí el nus de la qüestió.

Tant CiU com ERC no ho creuen i per això mai han pres seriosament aquesta possibilitats. Sempre han pensat que era millor esperar millors temps per fer-ho. En Pujol no ho va voler perquè crec que era conscient que la immigració dels 60-70 encara no havia tingut temps per integrar-se i ara en Carod tampoc ho creu que aquests nous catalans estiguin integrats, per això pensa que es necessari la "pluja fina" per poder d’acabar de convèncer aquest 2 milions de nous catalans. Això sense tenir en compte el quasi 1 milió de nous immigrats.

Altre problema es el fet que aquesta divisió pot provocar tensions en la convivència dins de la nostre societat. Aquest tema sempre ha estat un punt molt crític que tots els partits polítics catalans, inclòs el PSC, sempre va sobrevalorar. Hem de tenir en compte que es un dels punts fort que tenim en la societat Catalana i que en teoria ens dona mes avantatges que en el Païs Basc per poder aspirar a l’independència. Bé això sempre que amb el nom d’aquesta convivència no es compleixi les paraules d’en Jordi Carbonell "Que la prudència no ens faci Traïdors".

Si tot i això ajuntem els temes personals que hi hagut i encara hi ha entre les direcció els dos principals partits sobiranistes, CiU i ERC, la possibilitat d’un front Nacionalista es molt remota.

 El Front Nacionalista es una Utopia abans de 10 anys.

Hi ha però dues possibilitat que poden accelerar que el Front Nacionalista tingui alguna possibilitat abans de 10 anys, la primera es diu "Ciutadans" o "Partido de los Ciutadanos". Aquest partit amb la seva postura totalment clara respecte que pensa que ha de ser Catalunya dins d’Espanya (que és el que pensen tots els espanyols) i sobre el futur del Català (eutanàsia pel català i només el castellà mereix ser oficial), si aquest partit creix cada vegada més amb el suport de la brunette mediàtica Espanyola, pot forçar que els partits catalans s’uneixin. I amb una mica de sort aquest atac frontal al catalanisme, pot obligar que el PSC-PSOE haurà de definir-se i amb molta sort que una part del PSC es pot veure obligat a trencar amb el PSOE i  entrar dins d’aquest pacte del Front Nacionalista. Be això seria potser més un desig que una possibilitat real!

La segona possibilitat es que ZP perdi les eleccions espanyoles i el PP torni al govern amb la consequent càrrega contra Catalunya de una forma més oberta i més clara que el PSOE. Aquesta possibilitat es real si tenim en compte que la bomba d’ETA a Barajas ha deixar a ZP amb una posició molt dèbil cara a la societat espanyola i això el pot fer perdre les eleccions.

Però en aquest darrer cas hi ha les possibilitats que per una part la direcció d’ERC pot estimar continuar pactant amb el PSC amb l’excusa de fer un front d’esquerres contra la dreta espanyola. I per l’altre part també que CiU, sobretot Unió , poden estimar el pacte amb el PP amb l’excusa de poder minimitzar els atacs envers Catalunya per l’ala més dreta del PP .

Es una llàstima però si des de la societat civil no es força aquest Front Nacionalista, aquest ho te difícil malgrat que des de les Espanyes ens ho posin fàcil.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *