En Gianni Di Gregorio, actor i guionista italià, es va fer conegut a Europa al seu interessant debut com a director, “Vacances de Ferragosto”, curiosa i original història d’un home que ha de tenir cura durant el “pont” del 15 d’agost a la seva mare i diverses peculiars ancianes. Ara torna a tocar una història semblant, encara que les ancianes es limitin a la mare i les altres dones siguin una mica més joves. Amb el mateix esperit d’observació quotidiana i una ironia suau, s’acarnissa en el seu propi personatge, tot presentant-lo com un Don Joan en hores baixes que s’imagina envoltat de dones a totes hores, d’altres dones que no siguin la seva, és clar. Però ha d’estar tot el dia aguantant la seva vella mare (la Valeria De Franciscis, la mateixa de “Vacances de Ferragosto”), que vol viure encara amb luxes, i això el perjudica a ell, ja que la seva pensió de jubilació no és gaire alta. Somia amb lligar-se a la guapa veïna del pis de sota, que podria ser la seva néta, és clar, o amb dues atractives clients del seu amic notari (Alfonso Santagata), un etern calent sexual que compleix amb el tòpic de l’amic que t’aconsella pels afers amorosos i sexuals, que semblaria que t’aconsella en Torrente, tot i que amb un estil una mica més elegant. L’estil és quotidià i suau, sembla intranscendent, encara que després és subtil i cruel amb el protagonista, que hi veu que no pot dur a terme els seus somnis de Don Joan. Un cinema diferent a “allò que és moda” ara, donant protagonisme a la gent gran per sobre de l’omnipresent gent jove.
EN GIANNI I LES SEVES DONES: * * *
http://www.imdb.com/title/tt1813327/
http://www.youtube.com/watch?v=0p55jQXHQ0s
http://www.youtube.com/watch?v=2loBEyRVIJ0
http://www.youtube.com/watch?v=DXb0YqOxgLE
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!