Bloc d’un exiliat econòmic

Aquest es el meu primer bloc, em dic Manel i em considero un exiliat econòmic producte de la globalització.

Catalunya està malalta, no només pel tema de la sobirania, això ja fa molts anys que no hi veig gaires canvis, sinó pel tema econòmic.

Foto de la SEAT a Martorell, ni tan sols som capaços de fer cotxes.


Abans Catalunya era una terra prospera amb una comerç i una indústria capdavantera,  però amb la dictadura de Franco i després amb el neoliberalisme – centralista espanyol tot el potencial econòmic que teníem al principi del XIX s’ha esvaït.
 
En els darrers 15 anys s’ha accelerat la tendència i avui en dia queden pocs grups empresaris catalans que puguin competir , ja no dic al món, sinó només a Europa.

Madrid ens ha passat la mà per la cara.

Fa uns anys amb l’Unió Europea pensava que Catalunya podria arribar ser la Califòrnia d’Europa, ara crec que com a molt podem aspirar ser la Florida d’Europa. Una Florida a on tots els pensionistes venen a retirar-se, amb bars, restaurants, sales de ball, golfs i algunes clíniques geriàtriques. Però ai las! Anem compte! que el País Valencià , Múrcia i Andalusia tenen més sol i més camps de golf!


Als meus fills, els dic que es busquin la vida en quelcom relacionat amb la restauració, els bancs o si tenen ganes d’estudiar i patir una mica al principi, amb la salut.


Les altres professions ho tenen bastant cru en una Catalunya sense seus centrals de les empreses.
 

¿De qui és la culpa?

DELS CATALANS I NOMES NOSTRA

¿Que podíem fer quelcom més?

SI!, Votar Independència des de el principi  i no creure la entabanada del molt honorable Sr. Pujol de poder modernitzar Espanya. Encara recordo com deia “La feina ben feta no té fronteres” mentre venien els Japonesos i Alemanys de torn a comprar les empreses catalanes desprès de ser "sanejades" amb diners públics dels catalans.
 

Mentre aquí pagàvem perquè ens compressis les empreses, a la Meseta es repartien per a ells els empreses publiques, moltes de les qual havien estat creades i pagades pels catalans.


¿Hi ha esperança pel futur?

SI!, si ens fiquem a treballar tots com a país i no com una colla de passerells que creuen que poden portar al hort a una gent que porten quasi 300 anys vivint a costa nostra!.


Hem de pensar que volem ser d’aquí 20 anys i desprès tota la societat civil: empresaris, intel·lectuals, periodistes, metges, arquitectes, enginyers…etc hem de fer que el politics condueixin el vaixell a bon port.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *