La història mostrarà que l’1 d’octubre Catalunya es va guanyar la República i el 21 de desembre es va materialitzar

Quan més de dos milions de catalans van votar per la independència de Catalunya en el referèndum de l’1 d’octubre, malgrat la repressió i la violència perpetrada per l’Estat espanyol es va validar la proclamació la República Catalana el 27 d’octubre al Parlament.

Això són fets històrics que no es poden negar. Però al moment d’escriure aquest text, Catalunya encara no és un Estat independent reconegut per la comunitat internacional i tampoc pels seus propis ciutadans. Quan ho serà? Quant temps haurem d’esperar? Seran mesos o seran anys? No ho sabem i ningú ho pot saber si tardarà molt de temps o no. Però la història ensenya que el que per a nosaltres representa molt temps, per als llibres d’història representa segons. Els segons que es triga a llegir des del paràgraf on s’especifica que es va proclamar la independència fins al paràgraf que diu que es va fer efectiva.

Fa vuit anys es va presentar a la Mesa del Parlament una proposta per una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) avalada per més de 10.000 signatures, on es demanava que el Parlament convoqués un referèndum sobre la independència pel 2010. Unes signatures que havien estat majoritàriament recollides de la gent que es va anar a manifestar a Brussel·les el 7 de març del 2009 amb el lema “Volem un Estat Català / We Want a Catalan State” (per cert, el proper 7 de desembre està convocada una gran manifestació a Brussel·les que pot ser decisiva pel més que probable reconeixement per part de la UE de la victòria de l’independentisme a les urnes del 21D). Malgrat les 10.000 signatures, aquella Mesa presidida per un President del Parlament d’un partit independentista va rebutjar que el Parlament fes ni tan sols el debat sobre si es podia fer o no el referèndum. Vuit anys més tard, l’actual Mesa és jutjada i la Presidenta del Parlament empresonada per haver permès un debat sobre el mateix que aquella ILP proposava.

Fa vuit anys un poble petit de l’Alt Maresme, veient el rebuig del Parlament català a la ILP, va decidir pel seu compte dur a terme un referèndum d’autodeterminació entre els seus ciutadans. El 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, va ser el punt de partida de les Consultes Populars per l’autodeterminació de Catalunya que van implicar a més de 60.000 voluntaris i a on van votar centenars de milers de catalans arreu de tota Catalunya i també entre els catalans de l’exterior. Sense aquella gran mobilització no s’hauria fet possible la creació posteriorment de l’ANC i com a conseqüència d’això de les més grans manifestacions independentistes pacifiques que s’han fet mai a Europa. Aquestes grans mobilitzacions es van traduir en un Parlament de Catalunya on l’independentisme que fa 10 anys era minoritari, va esdevenir la majoria absoluta. Com a conseqüència final de tot aquest moviment iniciat el 2009,  el 1 d’octubre del 2017 es va fer un referèndum d’independència i d’acord els resultats del mateix, el Parlament de Catalunya va declarar la República catalana.

Benvolgut lector, quant temps ha trigat vostè a llegir fins a aquí? Un minut? Potser menys?

Per a mi i per a molts de nosaltres que vam viure en primera persona aquells anys, especialment des del 2009 fins al 2012,  ens va semblar una eternitat. Ens va semblar que no avançàvem. Ens va semblar que teníem tota la indiferència dels nostres partits catalans i dels seus dirigents. Ens va semblar que a la majoria de la població de Catalunya li importava poc l’espoli fiscal, el menyspreu a la voluntat dels catalans amb la retallada de l’Estatut, els atacs a la nostra llengua i cultura…etc. Semblava que a la majoria dels catalans, tot li era igual.

Però no ho era!

Malgrat semblava que no avançàvem, el fet és que es va donar els preparatius per poder fer posteriorment els passos ferms cap a la independència. Si mirem enrere, el que els catalans hem aconseguit durant aquests 8 anys ha estat increïble i malgrat el que ha succeït aquest últim mes, ara estem millor que mai. Sabem que Espanya té una democràcia corrupta i amb un sistema judicial arbitrari derivat del franquisme. Sabem que el nacionalisme espanyol utilitzarà tot el que tingui a les seves mans, sense importar si compleix o no amb els drets humans i les regles democràtiques, per atacar qualsevol intent dels catalans de recuperar la seva llibertat. Gràcies el referèndum de l’1 d’Octubre hem tret la màscara de país democràtic que Espanya tenia tant al món com també molt important, per milers de catalans que àdhuc no s’havien vist interpolats. La violència i repressió exercida durant el darrer mes, ha obligat a molts ciutadans catalans (i espero també espanyols) a preguntar-se si vol viure en règim autoritari i feixista com el que l’Estat espanyol està mostrant ser.

Internacionalment no hi ha hagut encara reacció de rebuig, perquè no s’ho acaben de creure. Ho sé per experiència pròpia perquè porto vivim molts anys a Alemanya. A molts dels meus companys alemanys els va agafar desprevinguts la reacció violenta de l’Estat espanyol, fins i tot, als qui els vaig comentar la situació uns dies abans de volar a Catalunya per anar a defensar el meu col·legit electoral. Em van prendre per exagerat i radical. Per a ells era impensable que Espanya no fos un país democràtic. Per això sorpresos pel que varen veure, d’entrada no van reaccionar. Estaven i encara estan consternats. Encara s’aferren a qualsevol excusa que l’Estat espanyol els dóna per no fer front a la realitat. Una realitat que els hi diu que a la UE hi ha un problema greu de democràcia i de compliment de drets humans, en un país a on ells pensaven que es vivia molt bé malgrat l’atur i una certa corrupció, típica dels països meridionals.

El feixisme espanyol que ha sorgit descaradament gràcies el procés independentista, intenta oprimir i oprimeix la voluntat a tots els ciutadans catalans, se sentin espanyols o no, a decidir el seu futur. Això no pot deixar indiferent a ningú que no sigui feixista per convicció. Per sort, una minoria a Catalunya. Però aquest règim feixista, no es pot mantenir per molt de temps sense escalar cap a formes més repressives i violentes. L’únic que ho pot impedir és que els catalans acceptem la submissió que es deriva de l’aplicació de l’article 155. Si així fos, en conseqüència estem dient que acceptem ser uns espanyols més de províncies que segueixen les directrius sense oposar-se de la casta madrilenya que governa Espanya des de temps immemorials. Algú pot creure que els catalans ho acceptarem perquè sí?

Acceptar ser ciutadà de segona i viure en un règim feixista, és impensable sense més opressió i violència tal com ha succeït durant els darrers 300 anys. Però aquesta repressió i violència  en el segle XXI, i malgrat la pobre imatge que està donat la UE, acabarà provocant un rebuig generalitzat internacionalment. Si els catalans perseverem amb la nostra lluita pacífica i democràtica aprofitant qualsevol oportunitat, com és la que ens brinda les eleccions del 21D, provocarem que el govern espanyol torni a mostrar la seva cara més feixista davant de tothom. Una victòria incontestable a les urnes el 21D augmentarà la pressió interna com també internacionalment contra l’Estat espanyol fins a l’extrem que pot acabar provocant el seu col·lapse democràtic i com a conseqüència també econòmic. Serà llavors quan hi haurà una oportunitat real per fer que la proclamació de la república catalana del 27 d’octubre es pugui materialitzar.

Quan serà possible això?, unes setmanes després del 21D, o serà uns mesos més tard o uns anys? no ho sé pas, l’únic que estic segur, que si el 21D els partits independentistes guanyen, no es tardarà més de 1 minut en llegir en els llibres d’història entre quan es va proclamar la independència de Catalunya i quan aquesta va ser una realitat.

Tothom a votar el 21D per fer efectiva la República catalana!

Endavant les Atxes!

Karlsruhe 16.11.2017

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *