Des de l'Exili

La mort de Nelson Mandela ha commogut a tot el món. És per mi junt a Mahatma Gandhi,  el més gran líder polític que ha lluitat per la llibertat en el segle XX. La seva lluita compromesa amb la llibertat i la pau durant tota la seva vida, és un exemple a seguir per tota la humanitat.

La lluita contra l’Apartheid va ser molt dura, va provocar milers de morts i molts anys de privació de la llibertat als qui s’oposaven. Però demostra que malgrat tot, les persones no volen renunciar a la llibertat i la igualtat de ser tractats igual a la resta.

Fins els anys 1980 existia a Sud-africà una Constitució que avalava l’apartheid. Una Constitució que permetia fer lleis de segregació racial. Per mirar de mitigar les protestes, el 1983 es va reformar la Constitució per permetre que els mulats, però no els negres, i indis podessin votar en un Parlament simbòlic format només per a ells, però sense poder real.  

Al final, davant la força de la resistència interna a Sud-africà com també la pressió internacional, van obligar als blancs de Sud-africà a negociar amb l’ANC ( Congrés Nacional Africà) per deixar que els negres poguessin votar per escollir el Parlament Sud-Africà. Quan el President sud-africà  Frederik Willem de Klerk  va començar les negociacions amb Nelson Mandela a principis dels 1990, no vaig sentir mai dir que no ho podien fer, perquè la Constitució Sud-africana ho impedia.

Quan escolto ara al President espanyol, Mariano Rajoy, dir que no es pot negociar que els ciutadans de Catalunya pugin votar en un referèndum perquè la Constitució espanyola no ho permet,  penso que si fos per a ell, a Sud-africà encara l’apartheid existiria.

Nota: La Constitució espanyola és del 1978, cinc anys més antigua que la Constitució Sud-Africana que encara impedia que els negres poguèssin votar.