Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

12 de novembre de 2012
2 comentaris

Diari d’un català a punt de ser lliure. La por fa fer rucades

Avui som dilluns 12 de Novembre de 2012,  dos mesos i un dia del #11s2012. El dia s’ha  aixecat clar i fred, encara que no ha gelat. M’he llevat tard , de fet m’ha despertat la Nina quan ja estava a la porta amb la dona per marxar a l’escola. Ella entrava a dos quarts de vuit. Ahir vaig quedar-me veien un documental molt bo sobre l’edifici del Museu d’art islàmic a Dubai. Vaig retirar-me a les 12 de la nit, però abans de dormir vaig prendre una pastilla d’ibuprofen perquè tenia un incipient malestar amb un dolor a la gola. Avui al matí m’he llevat pitjor. Crec que estic a punt de caure en una grip o quelcom similar. M’ho haurà passat el Jan que ha estat malalt la setmana passada. He portat el Jan a l’escola. Ell també està mig engripat.

A la feina cap novetat, segueixo barallant-me amb la demo que l’he virtualitzat. El company català que sempre fem el cafè per parlar del Barça, m’ha trucat que avui estava totalment ocupat i no tenia temps per res. Demà tampoc perquè havia d’anar a Nuremberg, però dimecres que si que hi haurà temps per comentar l’actualitat blaugrana i la situació política de Catalunya.

Cap a la tarda, just abans de marxar a classes d’alemany, el noi mexicà que està en el mateixa planta que jo, m’ha vingut a veure. Volia xerrar perquè acabava de sortir de la reunió amb el cap del departament a on s’anunciava que dels 30 països que ell i altres sis companys controlaven fins ara, quedaven reduïts només a 7 països, cap d’ells de parla hispana. La seva feina per l’any vinent era tancar tots els assumptes dels països que es deixaven de donar suport i pel proper any que ve es quedava sense feina. Com que era una persona traspassada des de Mèxic tot apunta que hauria de tornar a casa seva. Però ell no ho vol. Té la novia que treballa a prop de Karlsruhe en una altra multinacional i els pares d’ella viuen tot l’any a Roses, a on ell està a punt de comprar-se un apartament. Està desesperat cercant un altre lloc de treball dins de la nostra empresa a Karlsruhe.  Renoi, jo que si que voldria tornar a Barcelona no m’ho diran pas. En fi, no plou a gust de tothom.

La classe d’alemany ha estat molt interessant, em sento còmode amb la professora.   Em deixa parlar i no em rectifica fins que he acabat la frase o l’exercici.  Però té pressa en donar-me més coneixements, i jo li dic que tranquil·la, que no m’importa pagar més hores, però que jo no tinc problemes per entendre noves regles o conceptes, el problema per mi és la memòria.  Tinc un cervell estructurat per recordar-me del concepte, però no de les paraules. Totes que comencen amb les mateixes lletres em semblen iguals i quan als verbs separables (trennbare) em costa molt saber el significat de cadascú perquè penso que és un sol verb. Necessito repetir més exercissis a classe. Degut a les meves circumstàncies familiars, la feina, el doctorat i la meva dedicació a la política, realment a casa en prou feines faig just els exercissis de deure per a casa que em posa i a vegades ni això.

Avui la reflexió política serà curta. Quan veig les bajanades que es diuen tant els unionistes catalans com els espanyols, siguin d’esquerres o de dretes, penso d’inici que tanta estupidesa no pot ser certa. Però després penso que molt poca gent és capaç de no perdre el cap i dir o actuar de forma poc racional quan es té por. Els espanyols actuen com un individu que sent la por de perdre una part dels que ells consideren que és seu i a més, que pot significar acabar-los d’enfonsar en la misèria. Aquesta por minva el raciocini i per això diuen i fan rucades com la del vídeo dels Garcia. Si encara haguessin utilitzat un altre cognom d’origen espanyol com Martínez  Fernandez, Àlvarez  Rodríguez  Gonzàlez ..,. Mira que en tenien per triar per fer demagògia, però ni així, han escollit un nom tan català que ja apareix en les cròniques del rei Jaume I i a més hi ha un poble a la Rivera d’Ebre que porta aquest nom. N’ha de ser ben ruc.

Endavant les atxes!!

Dilluns 12 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!