Diari d’un català a punt de ser lliure. Les mentides per crispar la societat

Avui som dijous 18 d’Octubre del 2012,  1 mes i 7 dies després del #11s2012. He dormit poc, ahir em vaig entretenir escrivint en el dietari la projecció d’escons pel 25N a partir de les dades del CEO. No és pas fàcil fer els càlculs per ponderar o si es vol dir “cuinar” les dades. Però m’ho vaig passar bé.

Avui no ha fet gaire fred, més aviat calor. A la feina, hem tingut reunió durant tot el matí. S’ha allargat tant que hem anat a dinar a l’una tocades. El menjador ja tancava i no he pogut menjar el que volia ja que s’havia acabat. Després he pogut fer la feina que a la reunió m’ha impedit fer. A les cinc he marxat cap a casa.

He arribat a casa abans de la dona i la canalla. Abans que vinguessin he marxat a fer la caminada, ja que si venen, llavors tinc que veure els deures amb ells primer i quan acabo ja es fa fosc. Ara a les set a ja fosqueja. He fet els deures quan he arribat a les 6 passades.

Mentre caminava he escoltat la tertúlia d’Els Matins de CatRadio, a on sortia l’unionista Alex Salmon el director del diari El Mundo a Catalunya. En un moment de la tertúlia quan de nou l’Alex Salmon  ha reiterat que a Catalunya a les escoles públiques no hi ha el Mapa de (S)pain s’ha creat un debat molt crispat. Fins i tot ha acabat intervinguem la consellera d’Educació de la Generalitat trucant al programa per matisar algunes coses que es deien.

Ja m’he referit més d’un cop del paper galdós que fan els unionistes en els debats. Però avui hi ha una cosa que m’ha fet pensar. Aquesta gent, no són estúpid malgrat pugi semblar més d’un cop. Crec que la intencionalitat de dir aquestes mentides o difamacions, és justament la de crear crispació entre nosaltres.

Quina avantatge tenen els unionistes i els espanyols creant crispació?  Doncs en primer lloc, que perdem de vista el nostre objectiu i ens dediquem a perdre el temps defensant-nos de mentides que ells mai reconeixeran que ho són.  D’aquesta manera, aconsegueixen ells recuperar la iniciativa del debat independentista portant-lo cap a ells volen. Com més crispació més distracció. Com més crispació més fàcilment podrem cometre errors i caure en el terreny que ells volen, per justificar qualsevol mesura de força per impedir que els catalans exercim el dret d’autodeterminació. Com més crispació, ells tenen les de guanyar. És la mateixa tàctica que el Real Madrid amb Mourinho va mirar de fer contra el Barça del Pep Guardiola. Nosaltres ens hem de fer oïdes sordes i anar a guanyar el partit.

Per tant, recomano no fer ni cas a aquestes mentides que els unionistes estan dient si no són perjuri o falten a l’honor de les nostres institucions. En aquest cas, que actuí la justícia, però no hem de caure en la trampa de voler debatre-ho.  Nosaltres hem d’anar sempre un pas endavant. Hem de parlar d’un projecte positiu i inclusiu. Res ens ha de fer apartar del nostre camí que el 11s2012 ens va indicar: Catalunya nou estat d’Europa.

Endavant les atxes!!

Dijous 18 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *