Des de l'Exili

Sóc conscient que estic vivint uns dies històrics. Visc a 1.200 quilometres de Catalunya, a Karlsruhe – Alemanya. Fa molts anys, més de vint anys que estic implicat amb el moviment independentista. No repetiré el que ja he dit molt cops als meus blocs respecte a la meva activitat per la llibertat de Catalunya, però l’emoció que m’embriaga després de veure les conseqüències de la manifestació del passat dimarts 11 de setembre del 2012, ha fet que decideixi escriure un diari explicant el que sento.

Avui diumenge 16 de setembre del 2012, cinc dies després del #11s2012 , m’he llevat nerviós i anhelant escoltar i llegir més notícies de la meva estimada terra. Ahir al twitter vaig estar llegint les piulades respecte al debat de TV5 sobre la independència. Des de Alemanya no puc veure-ho, però gràcies a les piulades m’he pogut fer una idea de com anat. Tot apunta que els nacionalistes espanyols, junt amb les repliques assenyades dels catalans, van aconseguir convèncer més catalans a favor de la independència. Vaig anar a dormir tard, però això no ha impedit que m’hagi llevat aviat. He dormit en prou feines 6 hores.

Amb el iphone mentre esmorzava he llegit alguns correus a companys de Catalans Abroad i de la sectorial d’exteriors de l’ANC, sobre l’amenaça de fer-nos fora de la UE si ens separem d’Espanya. Sembla que és de moment l’únic argument que des del govern espanyol han estat capaços de dir per contrarestar el que reclamaven els dos milions de catalans.

Cada dia estic més convençut que aquestes amenaces es tornaran en contra d’Espanya. Una Espanya bel·ligerant contra el nou Estat català i impedint que continuí a l’euro, provocarà que Espanya acabi fent fallida i suti també de l’euro. Sense l’ajuda dels catalans, Espanya no pot tornar mai la seva deute. Europa ho sap i malgrat que ara la UE farà tot el possible per impedir la secessió de Catalunya , una vegada vegi que la voluntat del poble català per aconseguir l’estat propi és irreversible, llavors serà la primera interessada en obligar a Espanya a negociar amb Catalunya una separació amigable. La pressió dels “mercats” amb una independència de Catalunya (i del País Basc, no oblidem) traumàtica,  pot enfonsar l’euro i de retruc la mateixa Unió Europea. Una secessió ben negociada permetrà repartir els deutes de manera que es pugi donar garanties als “mercats” que es podran tornar.

Per això crec, que la clau està en demostrar a tot el món que els catalans estem disposat a tot per aconseguir la independència perquè així serà més pacifica i ràpida. Llavors segur que continuarem dins de la UE. No seria pas estrany que potser fins i tot Espanya sigui la primera interessada en voler que Catalunya continuï dins de l’euro per garantir que ella no acabi en la misèria irremissiblement.

Endavant les Atxes!!

Diumenge 16 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!