Des de l'Exili

Recordo al President Pujol  per la dècada dels 90 a un cèntric Hotel de Barcelona, presentant un nou pacte fiscal que permetria que la Generalitat tingués un millor finançament com a exemple que l’encaix amb Espanya era possible, mentre menystenia els independentistes. Ara, cal cap de 20 anys reconeix que el van enganyar.

Sempre recordaré com el President Maragall va dir eufòric que les reivindicacions independentistes quedaven sense sentint quan el Parlament de Catalunya va aprovar amb el 89% dels diputats el nou estatut, a on hi havia un sistema de finançament que malgrat no era un concert econòmic, era pràcticament semblant a ell. El President Maragall no ha pogut reconèixer que també l’havien enganyat per culpa de la seva malaltia, però estic segur que atès el seu caràcter, ara, fins i tot, estaria amb el President Pujol fent conferències a favor de la independència. 

Els dos presidents, igual que la majoria dels catalans, havien caigut amb la trampa de creure que Espanya és un projecte a on els catalans hi tenim cabuda.  Creien en l’engalipada que pot existir una Espanya amb una Catalunya que pogués ser més o menys sobirana amb els propis recursos, malgrat hagués que pagar un peatge més o menys assumible.
Però tot això és i era una fal·làcia.

(continua)

Ho és, perquè es basava en una presunsió que els catalans som reconeguts pels castellans com a iguals, però això no és així. Els castellans van conquerit la resta dels pobles ibèrics i a excepció dels portuguesos, encara els mantenen sota el seu jou. Quan van començar a perdre les col·lonies d’ultramar els castellans van decidir , imitant als francs, uniformitzar els territoris que havien conquerit i van decidir castellanitzar als catalans, gallecs i bascos. Per fer-ho més fàcil, es van inventar el concepte d’Espanya i espanyol. Per això, Espanya s’ha construït a partir de l’ideari conceptual i sentimental castellà. La llengua i cultura espanyola és la castellana i no pas la catalana. Qualsevol mostra tradicional cultural que no ho sigui castellana, és menysté o sinó és pot, se’l fan seva.  És aixì de simple. Qui no ho vulgui veure que és aixì, cal recordar-li potser que els catalans varem ser conquerits pels castellans i no al revès?

No cal ser molt llest per entendre que Espanya és i serà sempre la nació que els castellans vulguin que sigui. Els catalans només podrem decidir com volem que sigui Espanya, el dia que decidim deixar de voler ser catalans i acceptem ser iguals que la resta dels espanyols, és a dir, castellanitzats.

Si això ho tenim clar, és curiós que l’Artur Mas digui que ha començat la transició nacional cap el dret a decidir i alhora estigui demanant que els catalans votin al Sr.Duran i Lleida. Un polític que ha manifestat des de sempre que el dret de decidir dels catalans està supeditat al que decideixi Espanya i a més, vol ajudar com a ministre a consolidar-la. La raó per acceptar aquesta contradicció, segons ens diuen, és que el Sr.Duran és molt competent alhora de negociar a Madrid.
També ens diuen que el votem massivament, perquè aquest pugi negociar amb més força un pacte fiscal. Un pacte fiscal que pel que he llegit, serà semblant al que el Sr. Mas acompanyat pel Sr. Duran, van renunciar a la primera de canvi durant el pacte amb el ZP ( i Montilla, no oblidem). 

Creu molt honorable President Mas, que ara els espanyols es creuran que vosté i el Sr. Duran aniran de debò i no ho tornaran a acceptar una rebaixa més endavant?
Creu molt honorable President que els espanyols renunciarien els diners que guanyen pel dret de conquesta i que sense ells, l’Estat espanyol entraria en fallida? No creu que els espanyols si ho veuen perillar, els seus partits pactaran entre ells per impedir-ho? No creu que si diuen que accepten negociar un pacte fiscal, no ens tornaran a donar gat per llebre, tal com ja li van fer a vostè un cop i ara estem pagant les conseqüències amb les retallades generalitzades a l’estat del benestar?

Però el més important de tot, per mi, molt honorable President, és tornar a repetir l’actitud d’anar a Espanya a pactar per aconseguir més diners per l’autonomia catalana. Dic autonomia catalana, perquè justament d’això es tracta. Després de tot el que ens ha succeït, no s’hi val dir que el que s’aconsegueix negociant amb el govern de torn espanyol, sigui socialista o popular, és per millorar Catalunya. Avui Sr. President, l’únic que pot fer millorar Catalunya és aconseguir que deixi de pertànyer a Espanya per esdevenir un Estat propi i sobirà. Tot la resta, només serveix per justificar o si voleu, endolcir, que Catalunya continuí com una regió autònoma dins del Regne d’Espanya.

D’això tracta la transició nacional molt honorable President? De continuar dins d’Espanya? De continuar igual, encara que sigui amb una mica més de diners per la Generalitat? Quin és el preu Sr President per deixar el dret de decidir aparcat? Quin és el preu Sr President per deixar de ser catalans?

Nota: Espero i desitjo, que vostè com a persona catalana que vol l’emancipació de Catalunya tal com diu, sigui el primer de no creure’s aquesta engalipada del pacte fiscal i que això formi part d’una estratègia per crear més confrontació amb els espanyols. Una confrontació que segur que arribarà si vosté es manté ferm. Una confrontació que faci augmentar el sentiment d’injustícia entre els catalans provocant més suport a la independència. D’això es tracta molt honorable President?
A vegades, però escoltant al Sr. Durant i Lleida i veien a qui ha fixat pel govern dels millors,  costa creure que així sigui.

Molt honorable President, si us plau no oblidi la dignitat i el patriotisme. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!