Segons un darrer estudi acabat de publicar fet per Esade i la Fundació Carulla sobre els valors actuals dels ciutadans de Catalunya revela que l’opció sobiranistas’ha triplicat i que un 45% dels catalans votarien SI en un referèndum.
Això em confirma la projecció que vaig fer extrapolant els resultats del 28N a un referèndum per la independència. De fet encara són millors les perspectives de que surti majoritàriament un SI en el referèndum
Si fem quatre càlculs i partim, cosa ben lògica, que els votants a favor del SI segur que es mobilitzarien quasi en la seva totalitat, tenim la següent projecció:
Cens de Catalunya: 5.363.688
El 45% de vot pel SI : 2.413.660
Si apliquem les abstencions que han hagut al llarg de la història obtenim la següent taula:
|
Referèndum |
Participació |
% SI |
% No |
|
Llei per la Reforma Política, convocat pel president del govern Adolfo Suárez per al 15 de desembre de 1976, instava l’electorat a aprovar o no les reformes iniciades pel seu govern a fi i efecte de liquidar les corts franquistes i iniciar la democratització de l’estat. |
77,72% Vots 4.168.658
|
57,9% |
42,1% |
|
Aprovació de la Constitució espanyola (6 de desembre de 1978) |
67,11% Vots 3.599.571 |
67,1% |
32,9%
|
|
Estatut d’Autonomia de Catalunya (25 d’octubre de 1979) |
59,57% Vots 3.195.149 |
75,5% |
24,5% |
|
Permanència a l’OTAN (12 de març de 1986) |
59,42% Vots 3.187.103 |
75,7% |
24,3% |
|
Estatut d’Autonomia de Catalunya (18 de juny de 2006) |
48,85% Vots 2.620.162 |
92,1% |
7,9% |
Nota: La participació en els referèndums estatals es global de tota Espanya.
Com podem veure, el SI guanya sense problemes si el vot pel SI es mobilitza plenament. Està clar que així serà. El vot dels catalans més independentistes mai deixaran passar aquesta oportunitat, mentre està demostrat que els immigrants en tots els llocs del món tenen un índex d’abstenció molt més alta que el vot del qui ha nascut. Com més poc temps portin a Catalunya les possibilitats d’abstenció augmenta degut a que no estan segurs que és el millor:No tenen prous coneixements per decidir el vot i això fa que s’abstinguin.
Però també s’ha de comptar que en tots els referèndums sempre hi ha una abstenció residual. Com podem veure a la taula anterior, la màxima participació fou la de la primera llei que va permetre passar de la dictadura franquista a la democràcia i fou del 77,72%. Això representa un 57,9% de vots pel SI. Per arribar que el NO superés el SI, caldria arribar al 90% de participació, cosa molt improbable. També cal remarcar que aquest estudi es fet abans de la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol contra l’Estatut, cosa que fa pensar que el percentatge favorable a votar SI en el referèndum augmentaria.
La qüestió és davant d’aquestes evidències: A que espera el Parlament de Catalunya per Proclamar unilateralment la Independència per després fer el referèndum de ratificació?
Nota: Cal que el proper referèndum popular de Barcelona, hi hagi molt bona participació per així fer pressió als diputats a que votin favorablement a la independència
Endavant les atxes!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Manel, sinvcerament crec que pareixes d’un supòsit erroni, el que la participació seria semblant a d’altres que hi ha hagut. Jo crec que en cas d’un referèndum vinculant es podria arribar a valors de fins un 90% de participació (tal com ja va passar al Quebec). Això fa que els partidaris no siguem encara una majoria clara.
salut,
Josep