Les misèries del debat avortat

A part de l’estalvi de l’espectacle esperpèntic de veure com dos polítics debatin com ensarronar als electors amb promeses irrealitzables, el que més fàstic m’ha fet, és veure que ni tants sols Catalunya té la darrera paraula. Però el més bo de tot, és que aquesta vegada és només culpa nostra i no dels espanyols.

Avui escoltava per la radio mentre anava a treballar a aqui a Alemanya, gràcies al meu i-phone, la tertúlia de Rac1. M’ha fet molta gràcia la critica unànime dels tertulians vers el lamentable espectacle que s’ha donat amb aquest debat cara a cara entre Montilla i Mas. Criticaven durament que a Catalunya no és pogués legisla sobre això i que havia de ser unes persones del carrer Sant Geronimo de Madrid que ho fessin. Però el més patètic de tot, era que si Catalunya no podia fer-ho, era no per culpa de cap sentència del Tribunal Constitucional Espanyol, o que el PP hagués impugnat una llei catalana o que el Zapatero hagués  envaint les competències  del Parlament de Catalunya…etc. No!!. Era simplement que després de 30 anys d’haver aprovat l’Estatut del 1979, a on es deia que Catalunya té l’exclusivitat per aprovar una Llei electoral i mentre no es feia, és seguiria amb la Llei espanyola vigent. Aquesta competència exclusiva no ha estat impugnada per ningú i el nou Estatufet actual, que recull el mateix text, tampoc!!

Quina misèria de classe política que tenim. Es parla de suprimir les províncies per vegueries, de fer un referèndum d’independència o de demanar el concert econòmic, tot mentida, tal com ho ha deixat ben clar el Tribunal Constitucional Espanyol. Però en canvi fer una llei electoral per Catalunya, quan això si tenim  competències plenes, els partits polítics catalans no han estat capaços de fer-la durant 30 anys!!

Vergonya cavallers!! Vergonya!!
 

Dels partits que és presenten, sabeu quin és el que té  com a compromís  presentar el primer dia que es pugi al Parlament, una nova llei electoral a on hi ha un diputat únic per districte electoral reduït fet per criteris territorials i de proporcionalitat amb llistes obertes independents dels partits?

Reagrupament Independentista.

Perquè serà?

Aquesta llei, és por aprovar abans d’aconseguir la independència. Com també  la llei del bon govern,  a on hi haurà mormes com la limitació a  dos mandats als càrrecs públics. Declaració de béns abans, durant i després del mandat. Auditoria per impedir enriquiments per compte de l’erari públic. Una oficina de proximitat del diputat. Incompatibilitat de càrrecs durant i després (5 anys). Immunitat no és impunitat amb la Inhabilitació si hi ha condemna. Prohibició del nepotisme. Només un únic sou sense cap extra. Registre d’interessos dels diputats amb informes periòdics. Comissions d’investigació sense vetos a partir de dos grups o un terç dels diputats. Comitè d’avaluació dels alts càrrecs executius i d’incompatibilitats amb dret de reprovació. Terminis màxims d’entrega d’informació sol·licitada als càrrecs del govern. Prohibit la redacció d’informes per part d’empreses o consultors externs. Només excepcionalment autoritzats amb signatura del ministre i informe preceptiu signat de la seva necessitat. Mateix criteri pels assessors externs. Registre d’empreses contractades consultables per web amb els números ben clars. Comissions ciutadanes d’investigació a partir del suport del 1% del cens amb representants directes dels ciutadans. Comunicació publica del control de la despesa de cada departament del govern, incloent les dietes i extres. Supressió de les diputacions. Potenciar la figura del Defensor de les persones que vetllarà pels ciutadans en front a l’administració…

 

Ara toca Independència i la regeneració política: Per això vota Reagrupament.

Per més informació consulteu el e-programa que podeu trobar en aquest enllaç: www.futurlliure.cat

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *