Crònica de l?acte silenciat de Joan Carretero a Òmnium

Joan Carretero va estar ahir dilluns a l’Òmnium. La sala plena a vessar, la presidenta Muriel Casals, ens va dir que mai havia vist tanta gent a la sala. Heu vist alguna notícia als diaris?

Ni paraula.

Recordo com els diaris no va fem el mateix amb altre candidat que no va omplir pas la sala tant com el Joan Carretero. Per això avui escric al meu bloc la crònica que Òmnium ha fet de l’acte i un vídeo de la companya  Clàudia Gereit. Una noia alemanya que viu a Catalunya i membre de Reagrupament. Moltes gràcies Clàudia.

EL vídeo el podeu veure en aquest enlla
ç:

(continua)

 

Joan Carretero: “Per a declarar la independència, no volem una majoria social, sinó una majoria política al Parlament de Catalunya”

“L’única alternativa a tenir un estat propi és ser una comunitat autònoma de règim comú”. D’aquesta premissa partia ahir al vespre el líder de Reagrupament, Joan Carretero, a l’hora d’explicar el seu pensament i projecte polític dins el cicle que Òmnium organitza aquests dies amb els diversos candidats a la presidència de la Generalitat a partir del 28 de novembre.

“Desitgem que el 28-N l’independentisme sigui majoritari al Parlament de Catalunya“, afirmà Carretero, tot afegint que “altrament, si l’estat espanyol comprova que, per enèssima vegada, la nostra resposta a l’espoli fiscal, a la sentència del Tribunal Constitucional, etc, és continuar a la cerca de més autonomia, més estatuts, més peix al cove… doncs ho sento, senyors, però tindrem el que ens mereixem”.

A partir d’aquí, Carretero explicà la seva proposta perquè Catalunya esdevingui un estat independent de la següent manera: “No demanem una majoria social, sinó una majoria política”. I és que, segons el líder de Reagrupament, “en lloc de fer un referèndum [ciutadà] previ, primer cal que hi hagi una majoria de diputats al Parlament de Catalunya que vulguin la independència”. Si s’aconseguís això, explicà, es podria fer una declaració unilateral d’independència i s’evitaria el que, a criteri seu, serien les conseqüències negatives d’una hipotètica consulta sobiranista com la que proposa ERC.

Carretero concretava així la seva proposta: “És evident que no es pot fer cap referèndum previ perquè qualsevol consulta sobiranista l’ha d’autoritzar el govern espanyol, i això no passarà”. A més, a parer seu, en el cas hipotètic (“i estic al·luscinant molt, eh?”, va dir), que això no fos així i Espanya permetés dur-lo a terme, “un referèndum dins l’estat espanyol seria fatal per la pressió mediàtica” que es faria, ja que, assegura, “escamparien el pànic” i el referèndum no prosperaria.

Ras i curt, doncs, per a aquest candidat a la presidència de la Generalitat, el que cal és aconseguir que 68 diputats al Parlament de Catalunya (una majoria absoluta) votin a favor de la independència. “Això el Tribunal Internacional de l’Haia ho ha beneït”, assegurava Carretero tot afegint que “agradi més o menys” també caldria aconseguir l’aval dels Estats Units.

Un cop fet tot això, per Carretero seria el torn, ara sí, del referèndum social, ja que “se’ns obligaria que la ciutadania avalés la independència”. En aquestes condicions, però, per aquest candidat la situació seria molt diferent. “Perquè ens entenguem: l’Aznar ja no podria venir a Catalunya a fer campanya a favor del ‘no’”, assegurava. I es mostrava convençut que, de fer-se aíxí, “el divorci amb Espanya” seria “força civilitzat“ ja que, “avui, per sort, a la Unió Europea no es pot fer d’una altra manera”. I afegia: “No vol dir que un militar des de Sevilla no fes un crit, però seria només un crit”.

Demanat sobre què pensa fer si el dia 28-N no hi ha una majoria independentista al Parlament -i després de deixar clar que sap que, ben probablement, això serà així-, Carretero fou contundent: “El món independentista sovint és d’ara o mai, i… a dia d’avui si és així… és mai. Si entrem al Parlament, entenc que el que caldrà fer és treballar perquè s’associi independentisme a rigor, a seriositat, que la gent vegi que som de fiar, etc.” Un discurs, aquest, que, si més no a primer cop d’ull, contrastava una mica amb la idea apuntada una estona abans. I és que, per Carretero: “Si d`aquí a 12 anys no ens en sortim, fem-nos espanyols de debò: aplaudim la Roja, etc… Perquè jo no vull que els meus néts visquin com nosaltres… viure així és molt fotut!”.

Tornant als escenaris de futur immediat més probables, Carretero es referia així a la relació de la seva formació amb un hipotètic govern de CiU: “Nosaltres no aprovarem mai els pressupostos de CiU. Ara bé, a diferència de amb Montilla, el que sí que deixarem és que Mas governi”, deia. I afegia, en un altre ordre de coses, que “si després de les eleccions nosaltres podem influir, jo el primer que faria és canviar de dalt a baix TV3 i Catalunya Ràdio” i fer que passin a tenir “com a marc de referència el nostre país”.


Endavant Reagrupament
Endavant les Atxes!!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *