Llaurant el territori

Quan una nova formació vol obtenir representació parlamentaria ho té molt difícil. El sistema electoral, amb la llei d’Hondt i sobretot amb uns mitjans de comunicació sota el control dels partits actuals fa quasi impossible poder arribar via d’ells un nou missatge a la majoria de la població.

Però a més, aquests mitjans de comunicació normalment només acostumen a parlar de les noves formacions, quan a aquestes hi ha problemes o si no és el cas, s’inventen o fan titulars tendenciosos en mires d’aconseguir transmetre el missatge que no tenen opcions de treure bons resultats. D’aquesta manera molts possibles votants, acaben desdint-se de votar amb el que creuen i voten als partits tradicionals com a mal menor o com a vot segur. Tot plegat està pensat per no trencar el status quo existent. Un status quo a on molts polítics, empresaris i periodistes s’hi juguen el pa de cada dia.

(continua)

L’única manera per trencar el buit informatiu o el missatge tendenciós llançat per aquests mitjans, és anar poble a poble explicant la teva proposta. Utilitzar VIPs o personatges molt coneguts mediàticament, no sempre pot sortir bé. Sobretot si aquest personatge no pot fer arribar el seu missatge directe als ciutadans. Tothom té, com diuen els alemanys, un cadàver al soterrani.  Però encara no que en tingués cap, cosa estranya, els mitjans ja s’encarregarien de què hi hagués un. Costa molt poc difamar, sobretot amb els mitjans que tenim a casa nostra (i no cal que parlem de la Brunete mediàtica espanyola).

Per poder fer arribar el missatge sense intermediaris des de Reagrupament Independentista portem més d’un any explicant la nostra proposta per tot els pobles i ciutats catalanes. Tenim una frugoneta que va recorregent per a tots els mercats dels pobles i miren de fer una xerrada o presentació a tot arreu, sense important el nombre d’habitans que tingui. No porto el compte d’actes que hem fet, malgrat sóc l’administrador del grup de Facebook a on es publiquen la majoria dels actes que es programen. Potser mig miler, no ho sé. Però no seria pas estrany. De fet aquest divendres hi haurà fins a 10 actes de Reagrupament o que intervenen representants de Reagrupament. Ho podeu veure a la web de reagrupament: www.reagrupament.cat.
Increïble!!.

No sé quants locals electorals tenim oberts o tenim previst obrir. La majoria són gratuïts o amb un lloguer molt baix que patriotes ens deixen. Hi ha llocs que fins i tot hem hagut de dir que amb un ja feiem prou. De memòria diría que hi ha dos a Barcelona, un a Girona, Lleida, Manresa, Igualada, Tàrrega. Aquest cap de setmana s’inaugura un altre a Terrassa i als propers dies, a Mataró. Tot això sense un grup de milers de companys motivats que no paren de pencar, és impossible d’aconseguir-ho.

Els que vivim a l’estranger, jo al menys i crec que puc parlar en nom dels altres, ens ho mirem amb una mica d’enveja sana de no poder ajudar-los.  Però fem la nostra petita aportació també programant actes. El company Salvador Garcia-Ruiz, va començar aprofitant un viatge personal de vacances, per contactar amb els seus amics que tenia de quan hi va estudiar per fer un acte fa un any a Nova York. Jo mateix, aprofitant un viatge per la feina, ho vaig fer a Buenos Aires, i la setmana passada el company Albert Martí, que treballa a Mèxic va fer un a Mérida-Yucatán. Tenim previst fer-ne uns altres abans que acabi l’any a Alemanya, Holanda i Suïssa.  Aquests actes no només és important per transmetre el missatge als catalans residents, sinó també als ciutadans del país a on es fa l’acte.

Deia en Dr. Carretero a la inauguració del local d’Igualada fa dues setmanes que vaig poder assistir, que Reagrupament és com un tractor que no para de llaurar cada dia per a tot el territori amb el missatge a favor de la independència de Catalunya i la regeneració democràtica. Ho deia contraposant a altres que en comptes d’un tractor, volen fer servir un ferrari els caps de setmana.

Els meus avis eren pagesos i els pares, han viscut d’aquesta cultura de la terra. Sempre em van dir que per guanyar-se la vida, hom ha de llaurar amb l’eina adeien. Però sobretot cal fer-ho cada dia. La vida no et regala res, cal treballar dur i amb esforç. També em van dir, que no em fies del qui diu que es guanya la vida sense treballar i sobretot sense esforç. Recordo com el pare, sempre m’ha dit que els ganduls són molt llestos, perquè tenen molt temps per pensar. Però també em va dir que el temps posa cadascú al seu lloc i sempre el que treballa dur cada dia sense defallir, acabar normalment obtenint el millor premi.

Tot aquest treballar diari, sense descans i amb esforç, que estem fen els reagrupats llaurant la llavor a favor de la independència de Catalunya, estic segur que acabarà donant el seu fruit. No pot ser d’altra manera.

Endavant les Atxes!!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *