Infiltrats i espies

 L’altre dia el Joan Carretero a l’acta d’Estat que es va fer a Sabadell va arrancar uns  aplaudiments espontanis quan va dir que tots els presents a la sala eren independentistes, a part dels quatre infiltrats dels serveis secrets. Suposo que els aplaudiments eren per haver dit que havia infiltrats i no pas que tothom eren independentistes.

Tots som conscients que existeixen els infiltrats i espies dins del moviment independentista,  però en coneixem alguns?

Acusar directament i públicament un company independentista d’infiltrat o espia, és molt contraproduent.  Primer perquè és quasi impossible poder-ho demostrar i segon perquè degut això, pots equivocar-te ocasionant un dany molt greu a un patriota català, al moviment independentista i de retruc a la teva reputació.

Però això no treu que n’hi hagi d’infiltrats i espies. Cadascuns provinents de diferents serveis secrets, d’organitzacions adversàries. Cadascú amb diferents objectius. Per exemple un infiltrat o espia del Servei Secret d’Intel·ligència (o
MI6) de la Gran Bretanya només l’interessarà captar informació de primera mà del moviment independentista i en canvi un infiltrat del servei secret espanyol (o CNI), si pot, a més, mirarà de minar-lo des de dins.

Per poder tenir una idea del que estem parlant, miraré de fer unes reflexions de com poder detectar als que poden ser candidats a ser-ho. Però com he dit abans, amb totes les reserves i prudència que requereix un assumpte tant espinós com aquest.

 

(continua)


En primer lloc, hauríem de diferenciar entre un infiltrat i un espia. Per mi la diferència és subtil i només està en que l’infiltrat és un espia que s’ha col·locat dins de l’organització per poder aconseguir millor els seus objectius.

A part d’això, la resta de les característiques dels espies i infiltrats són comunes.  Aquí teniu una llista que he pensat al respecte i que m’agradaria que m’ajudéssiu a millorar.

1)
Quan apareixen a l’organització o a la xarxa independentista, acostumen a ser persones més aviat joves, prop dels 30 fins com a molt els 40 anys.
2)Tenen un origen familiar desconegut. En el sentit que ningú ha conegut a cap parent familiar consanguini seu directament. No tenen parella i si la tenen, no acostumen a anar amb ella als actes i encara menys se’ls hi veu una actitud d’estimació típica d’una parella.
3) Han viscut abans d’aparèixer en escena, uns anys fora de Catalunya. És a dir, mostren un cert desarrelament o mostren uns coneixements vagues i tòpics respecte a la situació política, però ràpidament aprenen a dissimular-lo.
4)Tenen una feina que els permet poder dedicar molt de temps a la causa. Normalment és molt difícil d’aclarir a què es dediquen. Per exemple, acostumen a dir que són consultors o advocats però no et diuen per quina firma o és impossible treure aigua clara que és exactament el que fan. Alguns diuen fins i tot que viuen de renda. Cap d’ells et donaran prou dades per poder un dia anar a la seva feina a veure que fan o més senzillament, poder-los trucar a la feina.
5) Son persones agradables i molt simpàtiques. Amb una gran empatia per dir el que vols sentir. Però molt reservades amb la seva vida privada.
6) No els agrada agafar molt de protagonisme públicament, només el necessari per poder aconseguir l’objectiu.
7) Saben parlar varis idiomes, a part del català i l’espanyol.


A partir d’aquí, segons sigui el seu objectiu per ser un infiltrat o un espia:

8)
Els infiltrats són escaladors nats, no dubten en ser llepafils quan convé i també trepitjar o difamar als qui li poden fer ombra, això si sempre en privat o en petit comitè. En poc temps aconsegueixen col·locar-se en els llocs estratègics de l’organització o del moviment independentista.

o bé

9)
Els espies, acostumen a estar fora de l’organització o són els responsables d’una petita entitat cultural, ONG o associació, que els hi permet una posició privilegiada per poder assistir en totes les reunions, sense despertar sospites. De fet, aquestes persones, sempre les trobes a tot arreu. Sembla que no tinguin cap més feina que assistir a totes les reunions, i en elles, no acostumen a apuntar-se com a voluntaris per a fer tasques, només les imprescindibles per continuar a dins.

Si coneixeu algú que reuneix la majoria d’aquests punts característics, desconfieu. Si voleu posar-lo a prova, pregunteu forces coses en privat sobre la seva vida laboral i sobretot de la seva família. A on ha nascut, a quina escola va anar, quina carrera ha estudiat i a on, si està casat, si té fills, si té pares o germans i a on viuen, a què es dedica, en quina empresa treballa, com li va la feina, quins clients té, si té una casa, si ha viscut fora a l’estranger…etc. Després compareu amb altres companys de plena confiança que és el que a ells els hi ha explicat. Amb totes les dades recollides entre tots,  comproveu si les dades que us ha dit són verídiques. Avui en dia amb Internet i amb la xarxa sobiranista que s’està  teixint a Catalunya, és factible poder preguntar si el coneixen al poble que diu que ha nascut o a on viuen els seus pares i germans, com també trucar a la feina demanant per a ell.

Amb tot, si no trèieu aigua clara o descobriu que hi ha algunes incongruències greus, això no vol dir que sigui un espia o un infiltrat. Però cal estar a l’aguait de no explicar-li certes coses i mantenir una certa reserva amb ell.

Per acabar, també és pot donar el cas, que persones que al principi no eren espies o infiltrats, posteriorment han estat captats pels serveis secrets o per les organitzacions adversàries. En aquest cas, la majoria de les característiques que numerades abans, no serveixen.

Però també acostumen a tenir alguns punts en comú, com:

10)
En un moment de la seva trajectòria ha comés algun petit delicte o error, que els podia condicionar el seu futur, ja sigui amb conseqüències monetàries o que li ocasionaria molt mala reputació, com pot ser algun afer relacionat amb la seva vida sexual. Gràcies al xantatge vers aquests obscurs assumptes, són captats pels serveis secrets o per alguna organització rival.

o bé

11)
Estan dolguts per un tracte rebut o per la percepció de què no els té en prou consideració. Són persones que tenen molta ambició, però no acaben d’aconseguir els objectius proposats. En comptes de fer autocritica prefereixen donar la culpa als que estan al capdavant de l’organització. Si el dolor que senten és prou fort, poden actuar per despit arribant a l’extrem de fer tot el que sigui per fer mal a l’organització, incloent transmetre informació confidencial de l’organització als adversaris o enemics.

A mesura que la independència estigui més a prop, ens sortiran més infiltrats i espies dins del moviment independentista. Aquests poc a poc, faran tot el possible per col·locar-se bé dins de les organitzacions que  tinguin més possibilitats de reeixir. No s’hi pot fer res. Hem d’aprendre a viure amb aquest perill. En aquest sentit, l’únic que podem fer mentre no tinguem els nostres propis serveis secrets,  és ser prudents i discrets amb qui confiem certes coses.


Endavant les Atxes!!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *