Impressions des de Catalunya d?un català « exiliat» d?alemanya quan torna a casa: El transit

Continuant amb aquesta sèrie d’articles sobre el que trobo de diferent de viure « exiliat» a Alemanya. El primer article vaig fer-ho sobre els horaris i aquest serà sobre el transit.

Com deia en el primer article, ara que ja fa més de tres anys que hi visc a Karlsruhe, quan arribo a casa, a Blanes i a Malgrat de Mar, realment els primers dies em trobo una mica fora de joc.

Una de les primeres coses que notes és que a Alemanya el transit és diferent que a Catalunya, al menys la part a on jo visc. Malgrat ser Alemanya un dels països amb més densitat de població, molt més que Catalunya, la sensació que tens és que el transit és molt més fluït que a Catalunya. Però si el mires amb més detall, veus que no és cert. El problema és que a Catalunya l’orografia i sobretot el fet que quasi tothom viu concentrat a la franja costera provoca que la densitat a la costa sigui igual o més gran que la mitjana alemanya.

(continua)

.

Però hi ha encara un altre fet que per mi ens perjudica molt més. A Catalunya hi ha una manca endèmica d’infraestructures viaries que perjudiquen molt el transit. Quan dic infraestructures viaries, no només estic parlant de carreteres, autovies o autopistes, sinó també de trens i tramvies. Hi ha molt bona combinació de trens i tramvies que connecten diferents pobles i ciutats. A Karlsruhe hi ha una xarxa de tramvies que connecta tots els barris amb el centre i també aquestos mateixos tramvies es transformen en trens de rodalies que connecten amb molts dels pobles petits a uns 50 quilometres de distància.

A la ciutat de Karlsruhe, que en teoria hi viuen 300.000 habitants, la circulació és fluida perquè penso que molta gent va pel centre amb bicicleta, sigui hivern o estiu. També molta gent va amb tramvia. No hi ha gaires pàrquings i aquests són cars, encara que no tant com a Barcelona. Pocs autobusos es veuen i motos cap. Només es veuen motos de gran cilindrada els cap de setmana la primavera i estiu.

Acostuma haver també embussos de transit els cap de setmana en les autopistes, sobretot la que va cap a Stuttgart perquè està n’obres des de fa varis anys. Normalment aquests embussos són de molts quilometres. Aquí voldria trencar una llança a favor de les autopistes catalanes. Sense dubte que les nostres autopistes són molt millors que les autopistes alemanyes. Les nostres autopistes, potser pel fet de ser privades, estan molt més ben arreglades. En canvi les alemanyes sempre estan n’obres que provoquen embussos, tenen un asfalt a vegades irregulars i no es veu les voreres tant ben arreglades. Quan hi ha obres, acostumen a fer uns carrils molt estrets que avanaçar un camió és tota una temeritat.

Això si, la senyalització de seguretat és força bona, però et tens d’acostumar a la senyalització de les sortides i de les ciutats o pobles. A Alemanya, cada sortida de l’autopista et marca el poble o ciutat a on surts i el poble o ciutat de la propera sortida. Però cap referencia a la ciutat més gran o capital de comarca o província, tal com ho tenim a Catalunya, possiblement perquè no tenen capitals de comarca ni províncies. Això fa que alguns cops no estiguis segur si vas en la direcció correcta, fins que arribes a la sortida precedent a la teva. En canvi a França trobes cartells indicant Paris a les autopistes que estan a més de 500 quilometres. A Catalunya per sort encara només trobem cartells de direcció a Barcelona, però no a Madrid, però si seguim la tendència actual de què tot ha de passar per Madrid, potser aviat ho començarem a veure.

A Alemanya, no hi ha limitació de velocitat en les autopistes. Això és quelcom que a Catalunya no s’acaba d’entendre que un pugi anar a més de 200 quilometres per hora sense que et posin una multa. Però no és del tot cert que en totes les autopistes es pugi fer. Segons uns criteris que no he acabat d’entendre en alguns trams de les autopistes si que es pot i en altres no. Sembla que és segueix uns criteris de seguretat, però més d’un lloc penso que és per no molestar als veïns que viuen prop de l’autopista. El fet de què en molts trams no hi hagi limitació de velocitat i en altres si, és que a vegades no saps si pots donar gas a tot drap o no. El meu truc és esperar que hagi una entrada a l’autopista i si hi ha limitació de velocitat, segur que haurà un senyal que ho indiqui, si no n’hi ha cap, aleshores vol dir que tens llibertat de córrer. Paradoxalment el fet que a l’autopista pugis anar a la velocitat màxima, fa que els conductors siguin força prudents. Al menys jo, a les autopistes alemanyes sempre estic amb tensió, molt atent del retrovisor, guardant les distàncies de seguretat i sempre procuro anar pel carril de la dreta. Quan menys t’ho esperes, tens un cotxe fen-te llums enganxat al darrera demanant-te pas.

Una altra curiositat que les autopistes tenen són esglésies per resar pels conductors de l’autopista igual que pots trobar estacions de servei. A això de moment a Catalunya no ni ha, però potser aviat ho veurem, però en comptes d’esglésies catòliques o protestants com a Alemanya, veurem alguna mesquita.

Afegeix un comentari