Ramon Tremosa, el reflex d?una Catalunya que ha perdut.

Quan el professor Ramon Tremosa va ser escollit per Artur Mas com a candidat de CiU a les eleccions al Parlament Europeu vaig escriure un article a on vaig  considerar que era una decisió intel·ligent , un excel·lent candidat, malgrat que no l’hi veia un perfil polític, un patriota i una bona noticia pels sobiranistes. Semblava que els dirigents de CDC es prenien seriosament el que van aprovar en el seu darrer congrés d’aconseguir que Catalunya esdevingui un Estat lliure.

Penso que l’Artur Mas va escollir al professor Tremosa en comptes al Notari Alfons Lopez Tena perquè tenia por de la reacció dels sectors més espanyolistes dins de CiU, però a la vegada volia acontentar els cada vegada més nombrós grup de votants sobiranistes que desenganyats per la deriva d’Esquerra estan orfes d’un referent polític. 

Però arran d’una sorprenent reacció virulenta dels sectors més regionalistes de CiU amb el perfil sobiranista del candidat elegit, el professor Tremosa de seguida va fer unes declaracions en diferents mitjans escrits i també a Catalunya Radio a on rebaixava les expectatives que els sobiranistes havien disposat en ell. En Ramon Tremosa, va dir més o menys, que ell no era independentista i fins i tot va arribar criticar d’ingenus als milers de catalans sobiranistes que aniran a Brussel·les el proper 7 de març per reivindicar el dret d’Autodeterminació. Quan les vaig sentir, em va semblar que s’havia begut l’enteniment. Com pot posar pals a la roda a una iniciativa popular que està impulsada entre altres, per molts militants i simpatitzants del partit que ell representarà i per més incredulitat, com a candidat per a Brussel·les?. Penso que va pecar de poca experiència política en dir aquestes declaracions.

(continua)

Professor Tremosa, ja sabem que el bacallà es talla a Madrid i en menys mesura a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Per això a vegades em pregunto, perquè serveixen els milers de milions d’euros que costa el parlament Europeu si no serveix ni per anar-hi a manifestar?. Segons acabo de llegir, si que serveix perquè ens dictin lleis contra la immersió lingüística de les llengües no estatals o regionals com el català?.

Espero que el Professor Tremosa reconsideri el que va dir respecte a la iniciativa de 10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació de la nació catalana. Els catalans davant d’aquests atacs del Parlament Europeu, com també de l’Estat Espanyol contra la nostra nació, tenim dret a queixar-nos, a protestar, a reivindicar justícia.  Temim dret a demanar ser considerats no com a ciutadans europeus regionals, sinó que volem ser considerats ciutadans europeus amb els mateixos drets col·lectius que els espanyols, francesos o alemanys. Volem que la llengua catalana deixi de ser una llengua regional per ser una llengua estatal. A Brussel·les no anem a perdre el temps, anem a dir als europeus i també als espanyols, que els catalans diem prou!. Anem el 7 de març a la capital europea a dir que no ens resignem a perdre o resistir, els catalans volem guanyar d’una vegada la nostra llibertat, la nostra independència, volem tenir un Estat propi! 

Que aquestes declaracions que va fer el professor Tremosa en ser elegit com a candidat per CiU han estat un gerro d’aigua freda en l’entorn sobiranista és evident, només cal llegir el munt d’articles i comentaris que s’han generat en la catosfera sobiranista. Inclós aquest mateix article, que mai hauria d’haver escrit.

Per contrarestar, aquesta passada de frenada el professor Tremosa ha estat entrevistat pel diari digital elSingulardigital.cat, a on s’intenta reconduir la incredulitat que s’ha produït per les seves reiterades declaracions llunyanes al que els sobiranistes esperaven d’ell. 

En aquesta entrevista a la pregunta si ho és o no és independentista, el professor Tremosa contesta textualment:

Miri, li ho diré clarament: el traspàs de l’aeroport de Girona és el 5% de la independència de Catalunya, perquè la independència és un procés gradual. El que passa és que jo no sóc independentista com ho entén el senyor Puigcercós. 

A partir d’aquí, segueix amb una molt bona i enginyosa metàfora del gimnàs, que dit de pas, la trobo molt encertada. Però és estrany el que costa tant dir que ets independentista?. Potser que aquest terme ha estat tant vexat i desprestigiat per Carod i Puigcercós, que ara ningú ho vol fer-ho servir per definir-se com tal i sempre s’ha de matisar o ajudar-se de metàfores?

Bé, realment és un pas endavant el que ha dit en aquesta entrevista el professor Tremosa si considerem el que fa unes setmanes va dir. Llàstima que això no ho digués des del principi, ens hauríem estalviat molta tinta. Però, perquè, aquesta entrevista no és en La Vanguarida o al Periodico o a l’Avui?. Potser perquè ja se sap que en la premsa escrita no es pot dir certes coses i en canvi a la digital si?. Ho dirà de nou si es fa un debat televisiu amb tots els candidats?. Espero que si. 

Però deixem-ho a qui,  perquè quina importància té que sigui independentista marcant el paquet o ho fa d’amagat i de poc a poc, de 5% en 5% si el que compte és la vàlua i tot el que representa el candidat pel càrrec a on es presenta?, o no?

No companys, vet aquí la meva pena, la meva tristesa. No poso en dubte la vàlua del Professor Tremosa, de fet són un fervent seguidor dels seus articles i llibres. Per això estic desolat en veure el que ens diu en l’entrevista i no és tant per aquesta disputa  sobre el sexe dels àngels si ets o no ets independentista. Sinó perquè una persona com ell ens diu de què entrem de nou, bé, millor dit, tornem a entrar, al camp de batalla amb la mentalitat del perdedor. 

Estic frustrat, perquè em sembla veure en una persona de la talla del Professor Tremosa, que el considero un patriota de pedra picada, com també en molts dels meus companys independentistes, la resignació del perdedor.

En un lloc de l’entrevista, el Professor diu: 

Què ha fet CiU que l’ha tornat a convèncer, més enllà dels demèrits dels altres?
Crec que hem de ser conscients que els alts funcionaris de l’Estat són molt potents. Espanya finalment, capital París, com diu Germà Bel. S’han modernitzat moltíssim. I en contrast, la política catalana ha mostrat amb l’Estatut totes les seves febleses estructurals, i ja no diguem el nacionalisme-catalanisme-federalisme-sobiranisme. Tots plegats hem quedat despullats, hem baixat a camp obert a presentar batalla i hem sortit escuats… I hem vist que només serveix la guerra de guerrilles.

Què vol dir amb “guerra de guerrilles”?

Peix al cove. Però per practicar-lo abans hi ha d’haver un govern a la Generalitat que vulgui avançar, i després esperar les conjuncions astrals favorables al Congrés dels Diputats, perquè la prova és que ara que han manat “els federals”, els amics allà i aquí, el més calent és a l’aigüera. Això és simple observació de l’evidència empírica. Simple anàlisi de la realitat. 

Sento de nou calfred per l’esquena, en veure confirmar les meves sospites de què per culpa dels actuals dirigents d’Esquerra no només hem perdut molts anys i sinó que ara, quan semblava que tothom tenia clar que la via autonomista ja no donava per més, que calia fer quelcom de diferent per avançar ràpidament sinó aviat desapareixeríem, que el pujolisme era irrepetible amb un Estat modern com és ara, gràcies en major mesura al suport dels nacionalistes catalans, i que el peix al cove no era ja factible per aconseguir res de significatiu…etc, ara el professor Tremosa, ens diu, justament, que el peix al cove és l’únic que serveix i molts dels meus companys independentistes, ho troben bé i fins i tot, aplaudeixen fervorosament.

El Professor Tremosa, senzillament ens diu: Catalunya ha perdut i tornem a la resistència per no desaparèixer. Tornem al peix al cove. La independència?, ara no toca.

Jo no em resigno a perdre i només pensar en resistir, potser estic equivocat, i el professor Tremosa té raó, no ho ser, però la meva intuïció em diu que no durarem molt si no aconseguim la independència aviat.

Visca la Terra, mori el mal govern!
 

Nota: La ràbia i el dolor que sento pel que han fet els dirigents d’Esquerra perquè arribem en aquesta situació és tant, que és millor no dir-hi res.  Tinc una aposta amb ells, que vull guanyar sense que m’expulsin abans.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *