És pot creure en Déu i estar d?acord amb en Darwin?

Amb la commemoració dels 200 anys del naixement del Charles Darwin, he vist sorprès  com encara genera molta incomprensió la seva teoria, sobretot perquè darrerament ha ressorgit un fonamentalisme religiós.

Vaig estudiar en Darwin com estudiant a l’Institut, vaig comprar-me el llibre i no vaig poder arribar ni a la meitat de tant espès i poc didàctic, sobretot per un noi de 16 anys, però desprès en la Universitat vaig estudiar-ho amb més calma i coneixement. Malgrat que soc Bioleg, mai he arribat a exercir com a tal, de fet sóc informàtic industrial de professió i ara em dedico altres temes de consultoria industrial, però malgrat tot,  encara tinc clar quatre coses bàsiques que m’agradaria comentar. 

També us puc dir, que no soc creien, no crec en Déu i encara menys amb les religions. Amb tot, les respecto i soc molt curós en criticar-les. Només ho faig quan tracten d’imposar les seves creences com a explicacions verídiques per explicar els fets naturals o quan intenten posar-se amb la vida intima de cadascú.

En aquest article, ho he fet després de llegir un article d’un blocaire jueu català que qüestionava la teoria de Darwin , a on a part de barrejant conceptes, sempre donava per fet de la premissa de què no es pot ser darwinià i creure en Deu (o D’u com diu ell).

Doncs anem a veure si és cert o no.

(continua)

Per parlar amb propietat, potser cal primer definir que és una teoria científica. Ho dic que avui en dia a qualsevol cosa l’hi diuen teoria científica.

Una teoria és un plantejament hipotètic i deductiu que ofereix una explicació a un fenomen.

Però no necessàriament una teoria pot ser científica. És considera que és científica quan si d’acord amb el mètode cientific, una teoria ha de poder ser comprovada per l’experimentació o l’observació. Aqui la fe no té cabuda. 

Les teories científiques són vàlides mentre no es trobi una prova que la posi en contradicció. Per exemple pots fer milers de proves o observacions  que sembla que donin la raó a la predicció que ens dóna la teoria, però només que una la posi en contradicció la teoria no és valida i s’ha de reformar o trobar-ne una de nova.

Charles Robert Darwin, i Alfred Russel Wallace van arribar per separats a la mateixa teoria per explicar l’evolució de les espècies. Ambdos la varen donar conèixer conjuntament, però en Darwin, com que portava més temps treballant-hi i  va escriure més estudis i llibres amb moltes més observacions que donaven més força argumental a la teoria, ha estat el que s’ha portat la fama. 

Aquesta teoria, mal anomenada per mi com la teoria de l’origen de les espècies, és una teoria científica que intenta explicar el perquè la diversitat i origen de tanta quantitat de diferents espècies més que explicar com es va iniciar o originar la vida.

Existeixen milions de diferents especies, i moltes encara per descobrir, tantes d’extingides i que potser mai es podran descobrir,  com existents però amagades en les selves o al fons del mar. 

En Darwin i Wallace van dir que a partir d’uns ancestres comuns fa milions d’anys,  la selecció natural els ha fet evolucionar fins crear tota les especies actuals.

Cada espècie ancestral tenia una seria de característiques que la feien apta per sobreviure i per tant reproduir-se creant nous descendents amb les mateixes característiques. Si el medi va canviant i un o alguns espècimens de l’espècia ancestral naixia amb una característica diferent que la feia més apte per sobreviure en el nou medi, aquests espècimens tenien més possibilitats de sobreviure i per tant de reproduir-se passant aquesta nova característica als seus descendents del que no la tenien. Despres d’unes quantes generacions si les condicions ambientals eren cada vegada més dolentes pels espècimens que no tenien la nova característica, al final tots els espècimens tindran aquesta nova característica perquè els altres s’hauran extingit. Una nova característica no té que donar necessàriament una diferenciació tant gran que permeti ser considerat que ha nascut una nova espècie. Però la suma de moltes noves característiques duran moltes generacions si que podrà realment a diferenciar-se tant dels seus ancestres que es pugin ser considerats una nova espècie. És així com la teoria de Darwin i Walance explica l’evolució de les especies. 

En aquell moment, no es coneixia el treball Gregor Johann Mendel, un religiós naturista contemporani al Dawin, que amb el seu treball va descriure el que es coneix com les Lleis de Mendel. Aquestes lleis són les regles matemàtiques que expliquen la transmissió de les característiques dels progenitors als descendents. De fet, a la teoria d’en Darwin i Wallace van ser molt criticades, perquè faltava quelcom que expliqués com es transmetien les característiques  per via de l’herència. En Darwin només podia argumentar a favor de la seva teoria per mitja de les detallades i magnifiques observacions que va fer duran el seu viatge amb el Beagle per tot el món i sobretot a les Illes Galapegs

Fins el 1900 no va ser descobert el treball de Mendel i junt al treball Thomas Hunt Morgan al 1915 amb la teoria cromosòmica, no es va tenir totes les peces per poder explicar l’evolució de les especies i va néixer una nova ciència: la Genetica. Es pot dir que partir del 1930, cap científic ha posat en dubte l’evolució de les especies es deu a la selecció natural tal com varen proposar en Darwin i Wallace. El creacionisme ha quedat totalment fora de qualsevol consideració científica. 

Peró en Darwin igual que la immensa majoria de científics de la seva època, era creient i avui en dia, tots els científics creients i no creients  estan d’acord que la millor explicació per la diversitat i quantitat d’espècies, és el que descriu la teoria de la selecció natural basada en transmissió de gens per mitja de la reproducció.

Només els pseudo-cientifics (és a dir, que poden tenen un títol, però això no vol que no siguin imbècils o estafadors) diuen que la teoria que va explicar Darwin és falsa.

Duran més de 1500 anys ningú ha pogut provar (i mira que s’han gastat diners les religions i els creacionistes per demostrar el contrari) que la teoria de la selecció natural fos errònia. 

Una altra cosa, és que com a creient, hom pensi que va ser Déu que va crear el primer embrió de la vida amb les regles que han permès desprès de milers de milions d’anys l’evolució de les especies fins a les que tenim ara. La regla que tria qui sobreviu o no, i per tant dóna lloc a la diversitat d’espècies, és tal com he explicat abans la selecció natural.

El que costa d’entendre, veien la cruesa de com actua aquesta selecció natural, és que si ets creient, com de cruel s’ha de ser per arribar a pensar i crear una regla com aquesta.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *