Reflexions sobre la designació per les eleccions europees d?Oriol Junqueras

En primer lloc voldria donar l’enhorabona per la seva candidatura a l’historiador i professor Oriol Junqueras; és per a mi un excel·lent patriota i sobretot és un independentista que no s’amaga de ser-ho. El professor Junqueras està ben preparat per a ser un bon candidat per a les eleccions europees, és llicenciat en Història Moderna i Contemporània, doctor en Història del Pensament Econòmic i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Crec que la tria és una bona notícia per a la nostra lluita independentista, però em sap greu per a ell i també per a la nostra lluita, ja que tot l’esforç que farà, totes les crítiques que rebrà, tots els atacs als quals serà sotmès tant pels espanyolistes com també per alguns sobiranistes o nacionalistes per qüestions partidistes, possiblement serà en va. Al final potser, bé quasi segur, que el professor Junqueras quedi cremat en no sortir elegit i no torni a voler a participar en cap acció política independentista a primera fila i atesa la seva vàlua ens perjudicarà el fet de perdre un actiu important com ell.

(continua)

En un altre article que vaig fer amb el títol Reflexions sobre la designació per les eleccions europees d’en Ramon Tremosa vaig dir la meva respecte la jugada que CDC havia fet en designar al seu candidat. Hi deia que el professor Tremosa no era ni havia estat mai polític, que no tenia aquest perfil i que encara que podia ser-ho, li mancava una mica de savoir faire en la política que el podria perjudicar. També vaig dir que el seu perfil d’economista era poc adient a la tasca d’un europarlamentari, si de cas, era millor per a ser un conseller d’economia de la Generalitat. Penso que a l’Eurocambra amb un o dos representants, el millor que es pot fer és fer pedagogia i cercar complicitats per a la nostra independència dins dels europeus. 

 

El professor Junqueras, té al meu parer un perfil més preparat per a defensar la nostra causa independentista que el professor Tremosa, com a historiador pot tenir molts més arguments jurídics i polítics per a fer la campanya política que requereix la nostra lluita. També té una mica més d’experiència i perfil polítc perquè, encara que no és militant, és regidor per ERC a l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, com també ha estat comentarista en molts programes de debat polític. El seu perfil, malgrat ser també acadèmic con el del professor Ramon Tremosa, té a priori més competència en afers polítics que aquest darrer.

 

Sense temps per poder valorar el que ha fet com a candidat el professor Oriol Junqueras, sí que en canvi ja hem vist que en una setmana el professor Ramon Tremosa ha hagut que fer baixar les expectatives generades per la seva elecció en els sectors independentistes. Possiblement per frenar l’oposició dels sectors espanyolistes de CiU. Aquests sectors han aixecat el crit al cel i s’han dedicat a criticar per activa i per passiva, ja sigui per boca de l’Ignasi Guardians o Roca Junyent o per La Vanguardia mateixa, el gir sobiranista de l’Artur Mas amb la designació del professor Tremosa com a candidat de CiU.  

 

Això ha obligat el professor Tremosa ràpidament a dir que ell no és independentista declarat o que no votaria a favor de la independència si Catalunya tingués el concert econòmic i les seleccions esportives catalanes reconegudes internacionalment. Bé, es veu que segons això i el que va dir que li havia dit l’Artur Mas a l’Ignasi Guardians en una reunió, el líder de CDC és més independentista a priori que el candidat titllat d’independentista pels sectors espanyolistes de CiU.

 

Però de tot el que ha dit, el que m’ha fet reflexionar és el que vaig sentir en l’entrevista que li va fer en Josep Cuní per TV3. El professor Tremosa va dir que es dedicaria bàsicament a fer polítiques econòmiques de pressió al Parlament Europeu a favor que es dibuixi un eix o corredor mediterrani de transport logístic i estratègic en front de l’altre d’eix atlàntic. Una mica en la direcció del seu llibre Catalunya serà logística o no serà.

A mi em sembla perfecta la decisió del professor Ramon Tremosa, si això s’aconsegueix, cosa que dubto molt primer que així sigui i segons que sigui gràcies a ell passant per damunt dels desitjos d’un Estat com és l’espanyol o el francès, amb tot si és així, segur que serà molt beneficiós per Catalunya i el País Valencià. Però  si, amb això ja ens conformem, els espanyols estaran també molt contents, podran recaptar més impostos per viure de rendes a costa nostra i mentrestant continuar l’espanyolització irreversible de la nació catalana.

 

Com m’he cansat de repetir en molts dels meus articles, tant en el meu bloc com en aquest article en el Bloc Gran de Sobiranisme, no em crec que els nostres partits tinguin possibilitats de fer política efectiva ni a Europa ni -cada vegada menys- a Madrid. Entenent per política efectiva qualsevol acció i fet que ens faci avançar en la nostra sobirania plena, és a dir, la Independència. 

 

En aquests moments i en aquestes alçades després de tot el que ens ha passat darrerament i amb l’exemple del President del Parlament Europeu dient que no podem parlar el català al Parlament, perquè no és una llengua estatal, independentment que siguin 10 milions d’europeus que el parlem, ¿com podem pensar que podem influir en la política econòmica o forçar a prendre decisions estratègiques que requereixen milers de milions d’euros i la complicitat dels governs estatals implicats? Creure que els catalans podem fer política com els altres ciutadans europeus és, com a mínim, una idea ingènua per no dir estúpida.

 

Perdoneu, compatriotes convergents, a mi em costa de creure que això sigui possible. 

 

Però l’article d’avui, era dedicat al professor Junqueras i no pas al professor Tremosa. Em reafirmo que si volem fer pedagogia i cercar complicitats per a la nostra lluita per la independència, el professor Oriol Junqueras té a priori més competència per fer-ho. Ara bé, dit això, i tal com he insinuat en la primera part d’aquest article, penso que el nombre de vots que Esquerra obtindrà en aquests comicis estan ja decidits des de fa temps.

 

Tot apunta que els resultats seran més a prop dels que va obtenir el 1999 amb un 6% dels vots que el 2004 amb un 11,8%, posant en perill l’únic eurodiputat que teníem. Tot dependrà dels vots recollits pels socis a la resta d’Espanya. Recordem que vàrem anar en coalició amb Eusko Alkartasuna i la Chunta Aragonesista, per això l’eurodiputat d’ERC, Bernat Joan, només ho ha estat per dos anys i ara el “nostre” diputat és d’EA. 

 

Tot plegat em sap mot de greu per a la nostra lluita independentista, per un costat tenim un bon candidat sobiranista que ha de dissimular que és independentista i que la seva prioritat és aconseguir que la Unió Europea premiï amb infraestructures i inversions Catalunya en contra o malgrat la desídia de l’Estat espanyol i francès i si no n’hi havia prou, serà quan els fons estructurals d’ajuda d’Europa cap a Espanya s’han acabat. És a dir, el professor Ramon Tremosa haurà de fer miracles. 

 

Per l’altre costat tenim un altre bon candidat independentista que ha d’aconseguir engrescar i convèncer que tornin a votar Esquerra i, per tant, donar-li confiança, els milers d’exvotants que han deixat de votar-la en els darrers anys. Això sí, sense que s’hagi canviat res dins del partit, sense cap reconeixement que s’han equivocat d’estratègia, sense canviar cap de les persones responsables, cosa que ha desembocat en aquesta davallada continua de vots, i tampoc sense cap acció política que faci recuperar la credibilitat perduda. És a dir, també el professor Oriol Junqueras haurà de fer miracles.

 

Deixeu-me acabar dient que, els ciutadans normals podem ajudar a canviar això, si el proper dissabte dia 7 de març aconseguim 10.000 catalans a Brussel·les reivindicant el nostre dret a tenir un Estat propi. Farem molta més pedagogia independentista als europeus (i als catalans) si aconseguim aquesta fita que en moltes reunions que pugin fer els nostres eurodiputats catalans.

 

Ens veiem a Brussel·les el proper 7 de març. No hi faltis! 


Manel des de l’Exili

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *